D’ulls arrafalats

infereixes el cerç minvant,

assentat al coster,

ataviat d’arguelagues en flor,

de llums a les ninetes.

Pauses terroses,

sentor de terra humida

i baladres ocrosos,

són el teu racó,

són la teua indosencràcia .

Llum crital.lina,

tenyeixes el trabucador

de silencis acaxelats

entre colls de sal

o calmes de llum.

Miqueldelamar 5_2_2007

Aquest matí, al sortir de casa nostra,

aquesta casa que construïm amb suor i glops d’orgull,

el cel era net i gèlid,

els núvols no gosaven xiular

mentre envolcallaven el nostre gran secret

amb la majestuositat de qui poseeix els sospirs més íntims

El dia ha transcorregut lent i aquest cel tant nostre

s’ha anat saturant de desitjos de rínxols darrera les orelles,

i del marró lluent dels teus ulls.

D’aleshores data el desgavell,

quan els déus en qui no creiem,

ens han amarat de notetes caigudes del cel,

i tot ha pres un to dolç de galeretes nedant

i fideuàs amb gust de petons.

Miqueldelamar 5_març_2008