El Diccionari de la Dansa defineix el Ball de l’Espolsada com un ball de temps de Carnestoltes que havia estat molt estès pel Pla del Llobregat, el Maresme i el Vallès, i venia a constituir com un tipus de ball propi d’aquestes contrades. La mena de punteig que el caracteritzava era conegut amb el nom d’”espolsar”.

Les capelles de Premià es consideren “capelles rurals” per la seva situació aïllada en plena natura. Tenien una demarcació pròpia i enquadraven la població rural disseminada més pròxima, fins a mitjan segle XI, quan van passar a ser subordinades de l’església parroquial de Sant Pere de Premià.

A través de les capelles, l’església parroquial intentava aglutinar la població més allunyada a la dinàmica parroquial i, per aconseguir-ho, va desplegar unes iniciatives periòdiques que volien mantenir viu el lligam entre la parròquia i les capelles: romiatges i processons, suprimides l’any 1968 pel Concili Vaticà II.

A més a més, cal destacar la figura del donat, que més tard serà l’eremita. El donat era la persona que estava al servei d’un santuari, d’un convent o d’un  monestir per complir els encàrrecs dels religiosos, captar per a ells, etc.; per extensió, era un religiós no dedicat al servei de la comunitat. Havia d’ésser mantingut i atès; a canvi, hi aportava els seus béns presents i futurs. Excepte la capella de St. Sebastià, la resta de capelles de Premià van acollir un eremita.