L’aula de música

Durant els assajos de Cantània hem après a fer respiració coral. Consisteix en aguantar el volum global de la coral repartint-nos les respiracions entre tots els cantaires, tot fent que no es noti cap diferència d’intensitat.
Gràficament podeu veure el resultat.

També el podeu escoltar:

Ara compareu-ho amb una respiració que experimenta reguladors d’intensitat:

També ho podeu escoltar:

El que costa més és canviar la intensitat sense canviar el to, però no ens surt gens malament.

Fixeu-vos com, seguint els passos a esquerra o a dreta d’un director, tot el públic es posa d’acord. No hi ha hagut assaig previ ni sabien que havien de fer això; simplement és el poder que té la nostra estimada escala pentatònica.

Proveu-la amb el piano d’aquí al costat: combineu do-re-mi-sol-la-do’ i ja ho teniu.

World Science Festival 2009: Bobby McFerrin Demonstrates the Power of the Pentatonic Scale from World Science Festival on Vimeo.

Divertit, no?

Avui a classe hem parlat de l’havanera. Hem explicat un munt de coses que podem resumir en aquesta definició que dóna la viquipèdia:

L’Havanera és un gènere musical que té el seu origen durant el segle XIX en els “indianos”, mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb nostàlgia records d’aquella terra. Generalment s’interpretava a les tavernes.
Musicalment té el seu origen en el ritme d’una dansa anglesa anomenada contradansa que passà d’Anglaterra a França i de França a Espanya i, finalment, d’Espanya a Cuba quan els espanyols anaren a aquesta illa antillana a mirar de fer fortuna.
L’havanera doncs porta arrels angleses però s’ha enriquit amb els ritmes caribenys que els espanyols van trobar a ultramar.
En la seva versió més pura s’interpreta a capella, encara que en l’actualitat és habitual acompanyar-la amb guitarres i acordió.
Estan escrites en compàs de dos per quatre i el seu tempo és més aviat lent.

Mireu una partitura i fixeu-vos en el compàs.

Ara cal que busqueu o pregunteu a casa títols d’havaneres. Recordeu que podeu penjar les respostes en forma de comentaris.

.

Mireu què cantaran aquest curs els nens i nenes del Cor Els Raiers de Pobla de Segur i del Cor Valldeflors de Tremp.
Han penjat el nostre vídeo al seu bloc.

La seva directora és la Maite Cid, que fins el curs passat va ser la directora del Cor Saavedra, de Tarragona.

Esperem saber més coses d’ells i elles.

A Suècia, han volgut fer una prova regalant al poble “petites” alegries
espirituals o musicals.
Fixeu-vos quina teoria més interessant… s’anomena la teoria de la diversió.
Oi que sona bé? Espereu a veure en què consisteix.
A Suècia van transformar una escala d’accés i sortida de metro en un piano.
Si, si, heu llegit bé, en un PIANO!!
Aquest sol fet va aconseguir augmentar l’ús de l’escala en un 66%… i encara
més… la gent sortia i entrava al metro amb un somriure.
És un d’aquells projectes que fan enveja de veure…
Comproveu vosaltres mateixos el resultat d’aquest experiment i… DISFRUTEU!!

Unes altres nadales també són possibles.

L’aula de música us desitja unes bones festes!!!

Amb els músics de sisè ens atrevirem a cantar Stille Nacht en alemany amb acompanyament d’instruments diversos.

De moment aquí va una versió diferent de la nostra.

A la classe de quart hi ha un alumne romanès de parla hongaresa i ens ha ensenyat una nadala en la seva llengua.

De moment us posem una versió hongaresa i el dia 22 cantarem la nostra versió a la festa de Nadal de l’escola.

El 27 de novembre tots els alumnes de la Selva del Camp participarem a l’activitat organitzada per les tres escoles de la vila. Celebrarem que la música ens uneix.
Durant tot el dia es faran, a la Defensa Agrària, tres SESSIONS MUSICALS, amb Frederic Sesé per a diferents grups d’alumnes, tots dins l’horari escolar.

Animalada de cançons:
Aquesta línia d’espectacles busca treballar l’atenció, la retentiva i la participació a través de l’aprenentatge d’unes cançons del tot noves per als alumnes.
Les cançons són totes sobre animals als que els passen coses estranyes, en la tradició dels Bestiaris.
D’aquest espectacle es fan dues representacions, una a parvulari i la segona per a cicle inicial i 3r

Música i cine:
Abans que el cine tingués so, a les sales de projecció hi havia un pianista (o una petita orquestra) que subratllava amb la música el que passava a la pel·lícula: perill, festa, amor, por…
Ara, els músics que escriuen per al cinema són especialistes que treballen amb el director molt estretament per ajudar a explicar l’argument i per crear els ambients que el director demana.
Estudiarem com es relacionen la imatge i la música a través d’exemples de pel·lícules projectats a la pantalla. Sense oblidar-nos de la publicitat, del vídeo…
Aquest espectacle va adreçat a 4t i al cicle superior.

Aquesta coral, en un principi no podem dir que canti, però sí que sona. Més endavant ja es fa evident el cant, però primer, no.

Això és una interpretació a capella?
Opineu i escriviu els vostres comentaris.