A l’escola vam commemorar aquesta diada amb la cançó What a wonderful world!, de Louis Armstrong.
Durant tot el mes de febrer serà la música d’entrada a l’escola.
Els alumnes de 4t fins a sisè n’han treballat la lletra i han buscat informació de l’autor.
Us enllaço un vídeo de Louis Armstrong, que interpreta aquesta cançó.
Veureu quina pau transmet!!!
Aquí us presento dues versions d’una mateixa peça. La coneguda Marxa Turca de WA Mozart.
En Paul Barton interpreta la peça amb piano. Podeu veure el moviment dels seus dits.
Aquesta altra és una versió midi on podeu veure el dibuix que fa la música. Les tecles les “toca” un requadre que simbolitza la nota. Observeu que, com més agut és el so, més cap a la dreta va el dibuix i com més llarg és el so, més llarg és el rectangle.
Amb aquest video podeu veure com es fabrica un clarinet a la casa Buffet de París. Una de les més prestigioses del món.
Mentre el veieu podeu escoltar el primer moviment del Concert per a Clarinet, K622, de Wolfgang Amadeus Mozart.
Fixeu-vos bé per quina quantitat de professionals passa un clarinet!
Podeu fer un recompte de les matèries primeres que s’utilitzen?
Espero que us agradi
El proper divendres, dia 29 d’octubre tornarem a ballar la nostra dansa.
Aquí us poso un video d’uns nens que la ballen.
És una dansa ben comuna a moltes escoles.
Una txalaparta és un instrument de percussió propi del País Basc i Navarra.
Des d’aquí us convido a descobrir aquest instrument. Escolteu el seu so tan particular.
Actualment la txalaparta s’escolta en concerts de música tradicional basca i pot estar construïda de diversos materials.
L’acordiaonista Kepa Junkera la incorpora dins del seu repertori com podeu comprovar en aquest video:
A Catalunya també tenim intèrprets d’aquest instrument, el grup Txala.
M’agradaria que investiguéssiu una mica per dins de la pàgina web d’aquest grup català i que expliquéssiu en forma de comentaris tot allò que descobriu de les txalapartes.
Vinga ànims!!!
Durant els assajos de Cantània hem après a fer respiració coral. Consisteix en aguantar el volum global de la coral repartint-nos les respiracions entre tots els cantaires, tot fent que no es noti cap diferència d’intensitat.
Gràficament podeu veure el resultat.
També el podeu escoltar:
Ara compareu-ho amb una respiració que experimenta reguladors d’intensitat:
També ho podeu escoltar:
El que costa més és canviar la intensitat sense canviar el to, però no ens surt gens malament.
Fixeu-vos com, seguint els passos a esquerra o a dreta d’un director, tot el públic es posa d’acord. No hi ha hagut assaig previ ni sabien que havien de fer això; simplement és el poder que té la nostra estimada escala pentatònica.
Proveu-la amb el piano d’aquí al costat: combineu do-re-mi-sol-la-do’ i ja ho teniu.
World Science Festival 2009: Bobby McFerrin Demonstrates the Power of the Pentatonic Scale from World Science Festival on Vimeo.
Divertit, no?
Avui a classe hem parlat de l’havanera. Hem explicat un munt de coses que podem resumir en aquesta definició que dóna la viquipèdia:
L’Havanera és un gènere musical que té el seu origen durant el segle XIX en els “indianos”, mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb nostàlgia records d’aquella terra. Generalment s’interpretava a les tavernes.
Musicalment té el seu origen en el ritme d’una dansa anglesa anomenada contradansa que passà d’Anglaterra a França i de França a Espanya i, finalment, d’Espanya a Cuba quan els espanyols anaren a aquesta illa antillana a mirar de fer fortuna.
L’havanera doncs porta arrels angleses però s’ha enriquit amb els ritmes caribenys que els espanyols van trobar a ultramar.
En la seva versió més pura s’interpreta a capella, encara que en l’actualitat és habitual acompanyar-la amb guitarres i acordió.
Estan escrites en compàs de dos per quatre i el seu tempo és més aviat lent.
Mireu una partitura i fixeu-vos en el compàs.
Ara cal que busqueu o pregunteu a casa títols d’havaneres. Recordeu que podeu penjar les respostes en forma de comentaris.
.
Mireu què cantaran aquest curs els nens i nenes del Cor Els Raiers de Pobla de Segur i del Cor Valldeflors de Tremp.
Han penjat el nostre vídeo al seu bloc.
La seva directora és la Maite Cid, que fins el curs passat va ser la directora del Cor Saavedra, de Tarragona.
Esperem saber més coses d’ells i elles.
A Suècia, han volgut fer una prova regalant al poble “petites” alegries
espirituals o musicals.
Fixeu-vos quina teoria més interessant… s’anomena la teoria de la diversió.
Oi que sona bé? Espereu a veure en què consisteix.
A Suècia van transformar una escala d’accés i sortida de metro en un piano.
Si, si, heu llegit bé, en un PIANO!!
Aquest sol fet va aconseguir augmentar l’ús de l’escala en un 66%… i encara
més… la gent sortia i entrava al metro amb un somriure.
És un d’aquells projectes que fan enveja de veure…
Comproveu vosaltres mateixos el resultat d’aquest experiment i… DISFRUTEU!!
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video. El Piano a Suècia
Espero que us hagi agradat.
