EXTENDED VERSION
Aquí va l’article promès i FI DE LA TRILOGIA (Comptem, la nova Casa Gran i aquest).
De moment…
Junts pel Sí (que és el grup que té la responsabilitat d’intentar formar govern, com a llista més votada), podria intentar tres coses:
1. Canviar el candidat.
(Des de 1980, el cap de llista ha estat el candidat. Ara està “desaparegut en combat” des de la nit de les eleccions).
2. Intentar buscar els vots dels diputats estrictament necessaris d’altres formacions polítiques per facilitar la investidura.
(Tenint en compte l’immobilisme de tothom, força improbable, però no impossible).
3. Anar a noves eleccions al març, fer-se les víctimes i acusar només la CUP de no tenir govern ni ‘procés’.
(El més probable que passe).
Mentre els cupaires decidien si investien Mas, jo pensava el que, a continuació, reprodueixo
El dia que escric este article la CUP (i només la CUP, no com a l’assemblea de Sabadell on hi havia també altres grups) han de decidir si voten a favor de la investidura d’Artur Mas, com a President de la Generalitat de Catalunya. Fixeu-vos que no dic que “decidiran si investeixen Mas”, com diu la premsa de l’entorn pseudoindependentista.
El President l’investiran (quan i qui siga) diversos diputats de diferents grups polítics, no tan sols la CUP. Ells tenen la clau, d’acord. Però la tenen perquè Junts pel Sí ha volgut que la tinguen, hi ha més grups polítics a part dels cupaires. També es podria haver buscat algun altre suport per la investidura a banda de la CUP, com va passar amb l’elecció de Carme Forcadell com a Presidenta del Parlament, fruit d’un acord amb Catalunya Sí que es Pot.
El ‘pressing’ mediàtic i polític a la CUP no és gratuït ni casual. Crec que forma part d’una estratègia perfectament dissenyada per Artur Mas i/o el seu entorn. Ja ho vaig apuntar a la columna ‘La nova Casa Gran’ publicada en esta mateixa secció. Amb la formació de JXS, CDC aconseguia unir-se al seu màxim competidor pel vot independentista: ERC.
Amb Romeva de cap de llista es frenava (el 20 D ha demostrat que només momentàniament) l’ascens de Podem i forces confluents, com ara BCN En Comú, a més de captar vots dels sectors més sobiranistes d’ICV.
Amb Mas de número 4 “feia un pas enrere” i deia que JXS era “la llista amb el President”, no “del President”. Malauradament, tres mesos de despropòsits han demostrat que això no ha estat així, és la DEL President. Ara, “SENSE MAS NO HI HA PROCÉS”. Consulteu l’hemeroteca i llegiu el que es deia ans del 27S. Els que ho veïem vindre erem tatxat de tot menys guapos, diguem-ho així de fi per no fer més sang.
El mateix li està passant a la CUP, li estan llançant tota mena d’improperis per part de l’entorn més fanàtic i radical (sí estos que opinen tant a les xarxes també són radicals i intolerants) de Junts pel Sí i de Mas, representant d’una Convergència (o Democràcia i Llibertat?) en clara decadència i entrant en fase de reinvenció.
La CUP sempre ha dit el mateix ans i després de les eleccions: “No volem investir Mas, busqueu un altre candidat”. La seua ‘coherència’ l’han portat a ser acusats de ‘botiflers’ i ‘traïdors’ per aquells que defensaven que era igual qui fos el president i que la llista era AMB Mas, no DE Mas. Qui li ha donat la volta a la truita?
Per a mi, pretendre que la CUP en ple vote a Mas és com barrejar aigua i oli. En la seua essència són tot el contrari, no es pot ajuntar.
Mas ha estat el cap d’un partit de govern (com Rajoy a Madrid) acusat de corrupció i autor de les retallades més brutals que s’han dut a terme a l’Estat Espanyol, sempre culpabilitzant de tot al govern estatal i a la falta de finançament.
Alguna cosa hi ha d’això, sense cap mena de dubte, però amb l’estelada, la independència, el ‘procés’ i anant ‘tapat’ a la candidatura de JXS, no li ha calgut donar explicacions de l’acció de govern. CDC representa també la dreta catalanista, les grans empreses (tipus Abertis o la Caixa), el capitalisme pur i dur.
La CUP és una candidatura anticapitalista, social, partidària de garantir serveis públics no de privatitzar-la, de decidir les coses de manera assembleària, escoltant totes les veus, no només seguint el dictat del líder. Són dos models contraposats de societat.
El model cupaire trenca amb ‘l’oasi català’ que es vivia amb el pujolisme, i que el lobby econòmic vol seguir mantenint, aprofitant i redirigint el moviment social del carrer per a que no se’ls escape de les mans.
Per això, caldria pressionar la CUP, únic obstacle per tenir controlat tot el sobiranisme català. I així estem, al cap de tres mesos, sense un govern definitiu. El capital no té pressa: el temps juga el seu favor. La faena ja està feta, prenga la decisió que prenga, la CUP són i seran els ‘malos’ de la pel·lícula.
El meu consell: nedar i guardar la roba. Sense govern no es pot tirar endavant res, però el govern en funcions i tots els que han estat llançant me… contra la CUP, tampoc no es mereixen un sí unànim d’aquesta formació. Si sabeu llegir entre línies, sabreu per quina opció m’hagués decantat jo. I d’aquí 18 mesos ja veurem on haurem arribat perquè i per qui.
Per cert, ERC està a l’expectativa del que passe, potser que comence a estirar del carro, ja que el cap de llista de JXS ha desaparegut ‘en combat’.