Vull que la mama no pateixi, no vull. No sé potser el que no vull és patir jo.

Em refereixo als meus, desitjo que estigue bé, ja cada dia estic més content de la família que tinc, però de vegades penso que no estic a l’alçada. Suposo que ens passa una mica a tots, o no? no ho sé!.

Tinc ganes dde que els meus fills crexin i de poder veure-ho, que siguin feliços i poder veure-ho, tinc ganes de tantes coses que de vegades, moltes, m’ataba-l’ho. Un petó i molts somriures als meus, sóc així d’egoista.

EStic content de tornar a escriure, estic una mica emboirat, no tinc les coses clares, de vegades ja em passa, espero torbar solució a tot aquest garbuix que tinc. Un petó i somriures

Estic content sembla que de moment tot va bé, la família, l’escola,…..

Hi ha una notícia que tinc ganes de dir a tothom ME’N VAIG A MÈXIC AMB EN GONÇAL !!!!!!!, tinc tantes ganes que tot vagi bé. un petó a tothom i somriures.

La veritat és que de vegades tinc ganes de tirar la tovallola amb en Gonçal, però després apareix amb algun detall i ja l’he cagat. No sé que fer. Només vull que hi posi més ganes. Desitjo que ens en sortim tots dos. Ho aconseguirem?

Ahir la Maria va marxar de colònies, la veritat és que la trobo molt a faltar, sóc una mica el pare “capullo” no puc fer-hi més. Segur que s’ho ha passat molt bé. Avui ja torna a veure que explica. És la meva princesa.

A casa estem passant un bon moment!. Aquest cap de setmana hem celebrat la Festa de l’Escola dels petits, la veritat és que ha estat molt bé. El nivell d’implicació de les famíles bé, malgrat que algunes sempre es queixen  de tot, que hi farem. Tinc ganes d’agafar vacances, i d’estar definitivament amb els meus, sense preses i sense les obligacions de cada dia. M’agrada la feina que faig però quan no la faig també. Un petó al meus i ha tothom.

Tot i que no hem pogut sortie de casa, hem estat en família, ha estat bé. Fins i tot en Gonçal sembla que ha entés en quin punt ens trobem. Un petó a tothom

Ahir estava escoltant el drama de Birmània, de vegades penso que quan sento aquestes coses ja no m’afecten, però el que realment em preocupa es aquesta sensació de quedar-me tan tranquil. Potser m’hauria de plantejar si això verdaderament fa que ho transmeti als altres. Intento comentar-ho amb els nens tant de casa com de l’escola, però no mostren gaires sensacions de “per què?”. Què estic fent malament?, què estem fent malament?. Desitjo que algun dia poguem parar-nos a pensar totes aquestes coses.

Carai, m’anadono que m’agrada esciure els meus rotllos, encara que sigui només per mi. Petons nens.