Jornada de portes obertes al PRBB

Dissabte dia 1 d’octubre el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) va fer una jornada de portes obertes. Els que hi vam anar vam poder visitar les instal·lacions, fer diversos experiments a la Plaça Charles Darwin que hi ha al davant i gaudir d’espectacles relacionats amb la ciència.

Si voleu saber més coses sobre aquest important centre de recerca (hi treballen investigadors d’arreu del món) podeu consultar la seva pàgina:

http://www.prbb.org/cat/part01/p01.htm

I si algú hi va anar i vol enviar els seus comentaris els publicaré amb molt de gust

L’ETNA

L’Etna, és el volcà actiu més gran d’Europa i es troba a prop de Catània (Sicília) al Sud de l’estret de Messina. La seva alçada supera els 3000 metres i canvia contínuament degut a la seva activitat. Ja treia fum quan els primers Homo sapiens van colonitzar Sicília, ho continuà fent en temps dels Grecs i dels Romans i encara ho fa en l’actualitat. Es clar que 300.000 anys d’antiguitat (edat aproximada de l’Etna) no són res en termes geològics.

Aquest estiu he tingut l’oportunitat d’anar-hi i, francament, una cosa és que t’ho expliquin i, una altra, de ben diferent, veure-ho amb els teus propis ulls. Feu-li dibuixar a un nen de 7 o 8 anys un volcà i dibuixarà l’Etna! Vist de lluny és com un triangle isòsceles que treu fum per la punta! Vet aquí algunes de les fotografies que he pogut fer:

No gaire lluny de l’Etna, al nord de Messina, hi ha les illes Eòlies, totes elles volcàniques (No les he pogut visitar però he pres el compromís de fer-ho aviat), amb volcans tan coneguts com l’Estrómboli o Vulcano.

Ja en el continent, prop de Nàpols, podem observar el Vesubi, famós per haver sepultat, el 24 d’agost de l’any 79 Herculà i Pompèia.

Sovint s’ha associat l’activitat de l’Etna amb el xoc entre les plaques Africana i Euroasiàtica. La realitat però, sembla força més complexa i no està gens clara, com tampoc està gens clar que la seva formació estigui relacionada amb els altres volcans que he anomenat. De fet, els científics encara estan debatent diferents hipòtesis. Sembla que la Subducció (enfonsament) de la Placa Africana per sota de l’Euroasiàtica explicaria el vulcanisme de les illes Eòlies però no el de l’Etna. S’han proposat diferents models per explicar l’Etna, tots ells, força complexos, exigeixen, per a la seva comprensió, un coneixement profund de la geologia de la zona, la qual cosa va més enllà de l’objectiu d’aquest article. De totes maneres, si hi esteu interessats podeu començar per:

http://boris.vulcanoetna.it/

 

 

TSUNAMIS

Lamentablement els tsunamis s’han tornat a posar de moda arran del que hi ha hagut al Japó. En el moment d’escriure aquestes línies sembla que el nombre de morts superarà el miler i que les pèrdues materials, encara no avaluades, seran incalculables. Intentarem, amb un llenguatge planer, explicar algunes coses dels tsunamis.

Què és un tsunami?

Tots sabem el que passa quan llencem una pedra al mig d’una bassa d’aigua tranqui-la: es produeixen un seguit d’onades concèntriques que es desplacen a partir del punt on la pedra ha impactat a l’aigua. En certa manera podríem dir que un tsunami és un fenomen semblant però d’una magnitud molt més gran.

En la majoria dels casos, el tsunami es produeix quan un terratrèmol que amb l’epicentre al fons del mar desplaça de forma sobtada el fons marí verticalment. Encara que el desplaçament sigui petit, i a la superfície de l’oceà, a alta mar, quasi no es noti, l’onada viatja a gran velocitat, i, quan s’acosta a la platja, com que la part que frega amb el fons es frena, s’eleva fins a 10 o més metres. Tot plegat es percep com una gran elevació del nivell del mar que penetra amb gran força a la terra ferma.

Altres causes de tsunamis poden ser l’impacte de grans meteorits o bé explosions submarines.

A l’adreça següent hi trobareu una animació força interessant del fenomen. Si ho desitgeu la podeu instal·lar a l’ordinador:

http://www.edumedia-sciences.com/es/a98-tsunami

Per què a la zona del Japó?

La Litosfera (capa superficial sòlida del planeta Terra) està trencada en bocins anomenats Plaques tectòniques. Aquestes plaques es desplacen lentament i per tant poden xocar, separar-se o desplaçar-se lateralment. És en els límits d’aquestes plaques on es donen la major part dels terratrèmols i volcans. Justament a la zona del Japó l’anomenada Placa del Pacífic xoca i s’enfonsa per sota de la Placa Eurasiàtica. De fet, totes les illes que hi ha des del Japó a Borneu, Java i Sumatra, són la conseqüència de “l’arrugament” de la litosfera degut al “xoc” de plaques i dels volcans que es produeixen.

placas0081

Fem un volcà

L’alumnat de segon d’ESO de l’institut Rovira-Forns de Santa Perpètua de Mogoda ha fet diversos models de volcans i n’ha preparat presentacions i videos. Els podeu veure fent click en els links.

El de la Paula:

http://www.youtube.com/watch?v=h27Nm_zq9hw

El de la Wictoria i l’Araline:

http://www.youtube.com/watch?v=C6Ak2IXVHnw

El de l’Ivan:

http://www.youtube.com/watch?v=muZGacyMzCg

La de la Marina:

http://www.slideshare.net/jguiu0/construeix-el-teu-volc-marina

El de la Kadijatou i la Miriam

http://www.youtube.com/watch?v=G0Me4hpwzzc

El de l’Àlex:

http://www.youtube.com/watch?v=I7jk4zSIMy0

El del Xavi:

http://www.youtube.com/watch?v=dSPGaVBH1Sg

El del Rubén i el Nacho:

http://www.youtube.com/watch?v=f4-KG3zy98c

El del Sergio i El Boris

http://www.youtube.com/watch?v=jPU2Z_jQBHI

El de la Carla:

http://www.youtube.com/watch?v=OOjjQWBaVIw

FRASE GENIAL D’UN PREMI NOBEL

La “Kris Garcia” m’ha fet arribar aquesta frase, realment genial, del premi Nobel de medicina Sr Drauzio Varella
Drauzio Varella
“En el mundo actual se está invirtiendo cinco veces más en
medicamentos para la virilidad masculina y silicona para mujeres, que en la cura del Alzheimer. De aquí a algunos años, tendremos viejas de tetas grandes y viejos con pene duro, pero ninguno de ellos se acordará para qué sirven”.

Gràcies Kris!

EL JOC DE LA VIDA

Acabo de llegir el llibre de Stephen Hawking i Leonard Mlodinow “El gran diseño” (Quan el vaig comprar encara no havia sortit l’edició catalana). Al final d’aquest interessantíssim llibre, els autors proposen un joc per ajudar al lector a pensar sobre qüestions de realitat i creació: Es tracte d’un joc inventat pel matemàtic John Conway (nascut a Liverpol el 26-12-1937), que va ser publicat per primera l’octubre de 1970 a la revista Scientific American. Des de la seva aparició, el joc va despertar autèntiques passions. De fet és un joc de 0 jugadors en el sentit de que l’evolució està predeterminada per l’estat inicial que el que juga proposa.
Per jugar la partida es necessita una quadrícula infinita pels quatre costats. Cada quadrat o cèl•lula en té 8 de veïns i pot estar viva o morta. Les normes són les següents:
1. Una cèl•lula viva amb dos o tres veïns vius sobreviu (supervivència)
2. Una cèl•lula morta amb exactament tres veïns vius es converteix en una cèl•lula viva (naixement)
3. En qualsevol altra situació, una cèl•lula mor o resta morta.
El joc resulta força interessant perquè, a l’igual que l’univers, segons les condicions inicials, s’autoorganitza o desapareix!
A http://es.wikipedia.org/wiki/Juego_de_la_vida hi trobareu uns quants exemples amb els seus respectius noms. Us animo a jugar-hi i que expliqueu els vostres resultats.

DENISOVANS, ELS NOUS COSINS DE L’HOME MODERN


Entrada a la cova on es van trobar les restesEl 2008 es van trobar restes d’una mà i una dent a la cova de Denisov, a la regió rusa d’Altai, al sud de Sibèria. Aquests ossos van ser datats amb una antiguitat d’entre 30.000 i 50.000 anys.

A partir d’aquestes restes es va poder analitzar l’ADN mitocondrial i es va concloure que no eren classificables dins del rang genètic establert per als Neandertals ni per als “humans moderns”. L’anàlisi indicava que l’Home de Denisova estaria al doble de distància genètica de nosaltres que dels Neandertals. En aquell moment no es va poder afirmar si es tractava d’una nova espècie.

El passat 23 de desembre, però, es publicava a la revista Nature el resultat de l’anàlisi de la seqüència de l’ADN nuclear de l’Home de Denisova, així com l’estudi d’una dent. Aquests seLocalització de la covamblen haver estat un grup d’homínids que compartien un origen comú amb els neandertals antics, però posteriorment van tenir una història i evolució diferents. L’estudi també indica que sembla que hi va haver mestissatge entre els Denisovans i els avantpassats dels melanessis. Aquest darrer fet indica que els Denisovans s’extenien per una àmplia zona d’Àsia

Aquesta mena de recerques, basades en la seqüenciació de l’ADN, dutes a terme en els darrers anys, estan ajudar afinar els arbres geològics que es proposaven i ens indiquen que com a mínim tres espècies diferents d’homínids van conviure a Àsia (denisovans, neandertals i homes moderns).

Per a més informació no deixeu de consultar:

http://www.rtve.es/noticias/20101222/descubren-denisova-nuevo-hominido-hermanado-neandertales/389177.shtml

http://timoneandertal.blogspot.com/2010/03/los-que-seguis-este-blog-sabreis-que-no.html

http://www.upf.edu/enoticies/1011/1224.html

http://www.nature.com/nature/journal/v464/n7290/full/nature08976.html

L’origen de la vida

Buscant per internet he trobat aquesta presentació que crec que és força interessant.

Després de veure-la, us proposo que cerqueu informció i mireu de respondre les preguntes següents:

– Quins són els elements més abundants en els éssers vius?

– Quines són les molècules que constitueixen els éssers vius?