Consells per fer una exposició oral

General

En aquest article trobareu alguns consells per fer l’exposició oral del treball de recerca… o de qualsevol altre treball.

Si voleu veure un exemple d’exposició on s’explica pas a pas els aspectes que cal tenir en compte, cliqueu aquí. És un recurs molt interessant que us pot ser de molta ajuda. A l’enllaç trobareu també 50 consells per fer una bona exposició.

Si no teniu temps per utilitzar el recurs anterior, podeu donar un cop d’ull a la informació que trobareu tot seguit.

L’ EXPOSICIÓ ORAL

 Exposició organitzada, formal i resumida dels punts principals del procés de recerca i els resultats obtinguts.

Durant l’ exposició podem utilitzar un guió o esquema d’ allò que presentarem. No es tracta d’ un text redactat completament per ser llegit, sinó d’ unes notes o apunts organitzats ( en una cara d’ un full ) que ens serviran de guia de l’ exposició, donant-hi cops d’ ull mentre la presentem. Amb l’ objectiu de facilitar la comprensió del que expliquem podem servir-nos d’ altres suports, com Power Point, documents sonors o audiovisuals etc.

En l’ exposició oral, s’ hi ha de presentar, seleccionats i resumits, els punts més interessants i significatius de la recerca, mitjançant una introducció, un desenvolupament  i unes conclusions.

Preparació de l’ exposició

A l’ hora de preparar l’ exposició cal:

  • Elaborar el guió o esquema escrit amb el conjunt jerarquitzat, en forma de títols o estil telegràfic, dels punts principals a tractar en les diferents parts de l’ exposició.

En la Introducció s’ ha d’ anunciar el tema, justificar-ne l’ elecció i destacar-ne l’ interès, la importància o l’ actualitat; s’ hi ha de presentar l’ objectiu o hipòtesi de partida i les grans línies del pla que seguirem en l’ exposició.

En el desenvolupament s’ han de descriure sintèticament i de manera organitzada les etapes, els punts o apartats bàsics de la nostra tasca de recerca, sense entrar en detalls secundaris.

En les conclusions s’ ha de presentar un resum dels resultats del treball, comentats i relacionats amb la hipòtesi que hem plantejat en la introducció; s’ hi han d’ esmentar les possibles insuficiències o obstacles detectats en el curs de la recerca i s’ hi poden indicar nous camins d’ investigació sobre la qüestió estudiada o sobre d’ altres relacionades amb el mateix tema.

  • Amb l’ esquema a la vista es recomanable fer un o més assaigs privats de l’exposició oral; també es pot assajar davant del tutor del treball, davant companys o familiars, o bé enregistrar-la. D’ aquesta manera podem:

– adquirir seguretat;
– controlar el temps que hi dediquem;
– comprovar la claredat, precisió i estructura de l’ exposició;
– detectar-hi defectes que caldrà corregir.

 Presentació de l’ exposició

A l’ hora de presentar l’ exposició cal:

  • Parlar amb veu alta i amb bona articulació, amb fluïdesa i sense pressa, amb naturalitat i sense rigideses. Si es va de pressa, la dicció no es bona, s’ obliden elements del contingut de l’ esquema i l’ exposició acaba sent desordenada.
  • Variar el ritme i el to de la veu per tal d’ evitar una exposició monòtona i que faci l’efecte d’ haver estat apresa de memòria.
  • Parlar amb correcció i adequació lingüístiques (lèxic, sintaxi, fonètica…)
  • Mirar l’ auditori i no fixar la vista en l’ esquema de l’ exposició. Es recomana servir-se de gestos i d’ expressions de la cara per acompanyar el contingut d’ allò que expliquem.
  • Posar en relleu l’ estructura de l’ exposició mitjançant l’ ús de connectors i organitzadors textuals.
  • No abusar de mitjans de suport, imatges, documents sonors, etc.
  • Saber captar l’ interès de l’ auditori amb alguna anècdota, amb alguna reflexió personal o amb algun detall sorprenent, dins la formalitat i sense que es trenqui el fil conductor de l’exposició.
  • Respectar el temps concedit per a l’ exposició i per a les preguntes.

Elements de suport

Una exposició oral pot millorar si va acompanyada d’ elements de suport que n’ il·lustrin el contingut i en facilitin la comprensió tot destacant-ne els punts més importants i significatius. Això no obstant, aquest material s’ ha de tenir molt ben preparat, seleccionat i controlat; contràriament, l’ exposició pot convertir-se en un caos.

En la utilització d’ aquest material de suport, cal:

  • Seleccionar amb cura el contingut dels elements de suport, que ha de ser plenament justificat i, per tant, hem d’ excloure tot allò que sigui purament ornamental.
  • S’ han de tenir a punt i ordenats els elements que projectarem, especialment si reprodueixen l’ esquema de l’ exposició, per evitar confusions a l’ hora d’ utilitzar-los o per si un membre del tribunal, en el torn de preguntes, ens demana de tronar-ne a veure o escoltar-ne algun.
  • Les projeccions han de contenir textos breus, esquemes o gràfics simples, quadre no atapeïts de dades, etc… amb un cos de lletra o amb un disseny llegible.
  • Les il·lustracions, els gràfics o els quadres projectats han de dur un títol que els identifiqui.
  • No hem de llegir al peu de la lletra el text de les projeccions, sinó que l’ hem de comentar o sintetitzar.
  • Durant les projeccions l’auditori ha de tenir temps suficient per llegir-les completament.

                                                       Font:  DDAA; El Treball de recerca. EUMO Editorial.

Treballs de recerca de l’institut

General

En aquest article podreu trobar alguns exemples de treballs de recerca que els vostres companys han fet al llarg dels darrers anys.