Pren el que necessitis, opera com cal i obtindràs el que desitges.

S’acaba el curs i, amb ell, l’experiència d’engegar un blog informatiu per a les tutories de 3r d’ESO. Espero que l’experiència hagi resultat positiva. Gràcies per haver anat seguint-lo.

Agraïments especials per l’equip de tutors/res i coordinació pedagògica per la seva col.laboració, en tot moment, al llarg del curs.

En la mitologia grega, Europa, filla de Agenor i de Telefasa, germana de Cadmo era una princesa fenícia. Quan estava divertint-se amb les seves companyes en la platja, Zeus la va observar i va acabar enamorant-se d’ella. Zeus es va transformar en un toro blanc, tan mans, que Europa es va acostar a ell, va posar flors sobre el seu coll i finalment es va atrevir a muntar-lo; llavors, Zeus es va aixecar i va creuar el mar, duent-la a la illa de Creta, on Europa va donar a llum a Minos. En les obres d’Homer, Europa és una reina mitològica de Creta i no una definició geogràfica. Més tard, la paraula va passar a significar Grècia Continental i des de l’any 500 adC el seu significat conté tota la terra al nord del Mar Mediterrani. 

L’anàlisi més estesa d’aquesta paraula ho considera com una composició de les paraules gregues eurys (“ample”) i ops (“rostre”), però es tracta sens dubte d’una etimologia incerta. Altres lingüistes pensen que ve de la paraula semítica ereb, que significa “posar-se el sol” (occident). Des d’una perspectiva asiàtica o mitjà-oriental, el sol es posa efectivament a Europa, la terra a l’oest.

Podeu trobar un  reportatge força complert (106 fotos) penjat a:

http://picasaweb.google.es/jjimene3/ColoniaVidal