Pogo

Avui us vull parlar de música electrònica i en concret d’un artista de remescles audiovisuals que he descobert recentment per la xarxa. Sota el nom de Pogo s’amaga Nick Bertke, un músic australià que es dedica a agafar fragments de pel·lícules i remesclar-les per tal de fer una peça musical. Com a resultat tenim un vídeo musical construït a partir de fragments d’una mateixa pel·lícula i que actuen a manera de sampler.

El motiu pel qual en parlo aquí, és perquè col·labora amb Disney i gran part del seu treball l’ha fet a partir de pel·lícules infantils. Podem trobar des de la Blancaneus a Toy Story, Bamby, Up, Mery Poppins, i així fins a més de 30 títols. A banda de Disney també ha remesclat altres pel·lícules i series de televisió com el Sesame Street, Harry Potter, etc.

El més destacable d’aquest artista no és la metodologia que utilitza per crear les peces, sinó la qualitat musical d’aquestes, ja que aquesta manera de treballar amb imatges no és nova. Em sembla que és molt destacable el treball que fa amb els samplers, recordant treballs com els de Todd Eduards amb els microsamplers i el tractament de les veus.

No sé fins a quin punt són adequades per treballar a l’escola. Per descomptat que a primària no, però a secundària, podria servir com a exemple del que és uns sampler . Si més no que serveixin per passar una bona estona escoltant-los. Als meus alumners els va encantar.

http://www.youtube.com/user/Fagottron

http://pogomix.net/

Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Instrumentàrium

Us presento un projecte amb el que porto temps treballant paral·lelament a l’activitat docent, i que vaig publicar en una web fa unes setmanes.

A estones, des de ja fa uns anyets, em dedico a fer instruments musicals a partir de material reciclat o de molt baix cost. Són instruments que parteixen del disseny d’un que ja existent i que modifico per tal d’aconseguir instruments inèdits i visualment atractius.

Si doneu una ullada a la web podreu veure: El contratubo, la flauta 5 cèntims, el metal·lòfon i el teclat. Que són els que he construït de moment.

Espero que sigui del vostre interès.

SONY DSC

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Prodiemus

untitledAvui us vull parlar de la web PRODIEMUS.

Aquesta web va adreçada a la difusió de la música popular catalana. A través de propostes didàctiques, reflexions, textos i altres recursos ens presenta un ventall de possibilitats per treballar la cançó tradicional.

En ella en destaca el cercador de cançons tradicionals, amb el que podem fer una cerca selectiva, seleccionant elements rítmics, melòdics, harmònics, les fonts documentals i fins i tot propietats interdisciplinars.

Es a dir podem buscar una cançó tradicional catalana però en la que només hi apareguin negres i corxeres, amb un àmbit no superior a l’octava, on no hi apareguin intervals de 4ª augmentada ni 6ª( per dir alguna cosa), seleccionar el to, i que puguem treballar transversalment amb l’àrea de català.

A banda d’això també hi podem trobar contes, poemes, i altres textos entorn la música.

Tot plegat una eina molt recomanable.

http://www.prodiemus.com

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El Piano

El so meravellós del piano i les possibilitats interpretatives d’aquest instrument no deixen de sorprendre’m. El contrast i la versatilitat de registres és impressionant. La expressivitat i l’autonomia que donen són incomparables. Amb tot això també és segurament un dels instruments analògics més complexes que hi ha. Però aquest fet no ens ha d’intimidar a aixecar la tapa per mirar-ne l’interior  i intentar entendre que és el que hi passa entre aquell manyoc de ferros i fustes que es mouen. En el fons es regeix per dos elements força senzills: La palanca i la vibració d’una corda. El que passa és que tan la palanca com la vibració s’han d’ajustar a uns nivells d’exactitud molt sensibles.

Mirem aquests dos elements, la palanca i la corda, per separat:

La corda del piano és l’element encarregat d’emetre el so, per tant és un instrument cordòfon. Aquestes cordes són d’acer i en alguns casos d’aliatges molt sofisticades. El filferro comú, en canvi, no ens serviria ja que té massa plasticitat, és a dir, es deforma, cedeix amb la tensió. L’acer, en canvi, és molt resistent i lleugerament elàstic (depenent del tipus d’aliatge ho serà més, tenim per exemple l’acer de resort, amb el que es fan les molles, que ho és molt), cosa que ajuda a mantenir l’afinació una bona temporada. També ha de ser dúctil, és a dir resistent a la tensió sense trencar-se.

L’afinació d’aquesta corda es regeix per tres factors: La llargada, l’amplada i el tipus de material. A més llargada, més greu, igual que a més gruix, més greu també. Aquesta propietat s’utilitza en els pianos per poder-los donar un registre més ampli, ja que si totes les cordes tinguessin el mateix gruix les llargades arribarien als 5 metres en les notes més greus. Les cordes greus, que tenen un gruix considerable no són completament d’acer, sinó que porten un enrotllat de coure sobre una base d’acer, ja que sinó serien immanejables. Aprofitar aquesta propietat fa variar una mica el timbre de les notes més greus respecte de les agudes, per això en els grans pianos la cua és tan llarga, per minimitzar aquesta variació del timbre.

Les cordes han de tenen una tensió adequada, amb la que la seva vibració és òptima. Per tal que això sigui possible s’ha d’ajustar la llargada d’aquesta, és a dir, que amb una corda de 60 cm podríem variar la nota més d’una octava, variant la tensió, però ens cal mirar en quina nota té les millors propietats sonores, mes riquesa d’harmònics i mes projecció. Per aguantar la pressió de més de 250 cordes amb una tensió brutal s’ha de subjectar amb una arpa de ferro colat de gran resistència i com haurà comprovat qualsevol que hagi transportat un piano, d’un pes considerable.

La vibració de la corda s’ha de fer ressonar perquè guanyi volum i en el piano es fa amb una placa de fusta que està col·locada en la part posterior de l’arpa i en contacte amb les cordes per tal que es transmeti la vibració. Altres instruments utilitzen caixes de ressonància, tubs oberts o tancats i altres sistemes. Aquest element també afectarà a les propietats del so, el material, les mides i la densitat de la placa modularà la vibració de la corda que entrarà en contacte amb l’aire i es propagarà fins la nostra orella, donant-nos així el timbre de l’instrument. D’aquest fenomen d’amplificació se’n diu ressonància. A banda del ressonador, el piano té 3 cordes per cada nota, així se n’augmenta el volum. Quan aquestes cordes estan desafinades entre elles és quan sentim aquell so tan característic dels pianos desafinats.

Un altre element important a l’hora de donar el so característic que té el pino és el martell. D’ell en podem dir que tan la duresa, la força d’impacte, la superfície de contacte i el temps de contacte amb la corda acabaran de donar el so propi del nostre piano. Qualsevol canvi en algun d’aquests factors canviarà de manera important el so. Per últim, el punt de la corda on percudeix el martell també ens modificarà el so, en quant potenciarà o apagarà certs harmònics. Si el martell percut en el node d’un harmònic l’apagarà, en canvi si percut al mig de la cresta de la ona que produeix l’harmònic el potenciarà. Si percudim la corda per la meitat, potenciem el so fonamental, ja que els nodes són els extrems. Normalment es percudeix en el node del 7è harmònic, ja que respecte de l’afinació temperada és el que queda més desafinat. Per tant hem de dividir la corda en 7 parts i percudir entre la primera i la segona.

Piano-verticalEl segon element a tenir en compte era la palanca, aquesta compren tot el mecanisme que s’inicia amb la pulsació de la tecla i finalitza amb l’impacta del martell contra la corda. La seva finalitat és la de transmetre, no només el moviment, sinó tota la intencionalitat i sensibilitat que l’interpret pugui donar-li.

Aquesta part és estrictament mecànica i variarà segons sigui el piano de paret; en la que el martell impacte contra una corda en posició vertical, o de cua; en que esta horitzontal. Això en variarà tot el disseny i l’aprofitament de la gravetat per al retorn i altres factors.

Aquesta palanca és complicada perquè ha d’activar diferents mecanismes simultàniament i que interactuen entre ells. Per un cantó hi ha la sordina o apagador que allibera la corda en el moment que accionem el mecanisme. Aquest element impedeix que soni mentre la tecla no esta premuda, ens permet controlar la durada del so. Per un altre cantó hi ha el mecanisme que impedeix que el martell reboti en el moviment de retrocés i pugui tornar a colpejar la corda per segona vegada, seria com un fre que s’acciona en el moment que la tecla torna enrere.

Un altre element important és que el martell ha de golejar la corda alliberat de la força que l’ha accionat, és a dir, la tecla impulsa i dispara el martell de manera que tot i mantenir-la premuda, el martell pugui impactar i retrocedir. Seria com una catapulta. Si no hi haques aquest mecanisme el mateix martell apagaria la vibració de la corda al mantenir-se en contacte amb ella.

També hem de tenir present que la força amb la que accionem la tecla s’ha de multiplicar per poder moure tot el mecanisme i arribar a la corda amb la força suficient per emetre un so que pot variar d’un fortíssim a un pianíssim. Això vol dir que ha de superar tots els fregaments, moure tots els elements dels que hem parlat i tenir potència suficient per colpejar la corda amb força. Si tota aquesta força l’hagués de transmetre el pianista acabaria amb els dits esgotats i no podria donar la sotilesa necessària per a la interpretació. Justament es busca l’efecte contrari, donant lleugeresa a les tecles amb contrapesos de plom. D’això se’n diu el contrapesat del teclat. Per aconseguir que aquest gest suau del pianista es converteixi en un potent cop de martell s’utilitza el principi de la palanca, que juntament amb contrapalanques donen la potencia justa per treure el millor so de la corda.

El teclat d’un gran piano es pot ajustar per 35 punts diferents. És a dir, que gairebé tots els elements del mecanisme es poden regular per tal de donar a l’intèrpret la sensació de control del so i comoditat.

Espero que conèixer aquestes quatre coses del piano us ajudi a gaudir-ne més.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’Escola en català ara i sempre.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Pau Casals i el Museu Vil·la Casals del Vendrell

La figura de Pau Casals, no només és la d’un personatge important pel seu vessant musical, sinó que en el mateix ordre d’importància trobem un home d’un valor personal i humà poc comú. Com a músic va revolucionar la interpretació del violoncel, però com a persona va demostrar un compromís amb causes com la llibertat o la solidaritat que mereix l’atenció dels nostres alumnes arreu de Catalunya.

La visita de la Casa Museu del barri de Sant Salvador al Vendrell és una manera entretinguda i curiosa d’aproximar-se a la vida de Casals i conèixer la magnitud del seu compromís amb la llibertat i la democràcia. Quan un s’adona de com va implicar-se i els sacrificis que va fer en favor d’aquests drets, un no pot deixar d’emocionar-se, però tampoc de sorprendre’s, en primer lloc per la seva determinació, però sobretot per la poca repercussió que ha tingut a casa nostra la seva figura en aquest vessant més polític o extramusical. Al sentir el seu famós discurs del ” I am a catalan” a les Nacions Unides, un es pot preguntar perquè aquest home va anar a parlar a la ONU? I no un, sinó tres cops, quan només hi podien parlar els representants dels estat membres, i que a més li donessin la Medalla de la Pau. O que Kennedy li atorgues la Medalla de la Llibertat o que se’l nomenes pel premi Nobel de la pau? Doncs el que va fer és el sacrifici més gran que pot fer un music. Deixar de tocar.

Us recomano la visita, tant a nivell personal com amb l’escola, podreu comprovar l’excel·lent treball que fa la Fundació Pau Casals en les visites guiades i per a escoles. I  si algú s’anima pot anar a Prades de Conflent a visitar la casa on va viure a l’exili “el cant dels ocells”, tal i com he fet jo aquest estiu. Costa trobar-la però hi és, aquí en teniu la prova.

Us deixo una unitat didàctica que he fet per cicle mitja sobre Pau Casals.

Unitat Didàctica Pau Casals

Enllaç a la pagina del Museu Vil·la Casals

Publicat dins de General | 1 comentari

Oliver Messiaen i els ocells.

Ara sí que m’ho he currat! Us presento la meva primera animació flash.

Seguint la línea del bloc, el flash ens parla de música del segle XX i en aquest cas d’Oliver Messiaen i la seva relació amb els ocells. El flash intenta oferir una perspectiva una mica més pròxima d’aquesta música que alguns cops ens sembla tan estranya, però que tinc la tossuderia de que pot arribar a agradar-nos o almenys interessar-nos si estem una mica disposats.

Si algun mestra s’atreveix a utilitzar-ho, que comenti com li ha anat. Tanmateix, si creieu que és impossible utilitzar-ho també ho podeu dir. M’ha portat molta feina fer-lo, espero que us sembli interessant.

El pròxim ja serà un joc interactiu.
Enllaç a Oliver Messiaen i els ocells
Si us voleu descarregar l’arxiu .swf per incrustar-lo en un Notebook o tenir-lo guardat, heu de fer el següent:
(Això ja us pot servir per a qualsevol activitat flash que trobeu per Internet.)
1.- Obrir la pagina web on hi ha l’activitat amb el Mozilla
2.- Anar a la pestanya d’eines – Informació de la pagina – Multimedia – Anomena i desa – Desa arxiu .swf
3.- Obrir Notebook – Insereix – Fitxer flash – Arxiu.swf

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PREZI Presentacions en linea

Us vull passar l’enllaç d’una eina que em sembla molt interessant. PREZI és una aplicació online que ens permet fer presentacions d’una manera completament nova, està més pròxima a un mapa conceptual que a la típica presentació lineal, a la que ens té acostumats el power poin o el notebook. La presentació es desenvolupa en un pla per on ens movem fent zooms i desplaçant-nos d’un cantó cap a l’altre. Podem des d’anar profunditzant en una mateixa idea, endinsant-nos-hi més, a fer grups i desenvolupar-los independentment o avançar de manera lineal.

Visualment és molt atractiu i no és difícil d’utilitzar. A la mateixa web trobareu tutorials i exemples.

http://prezi.com

És completament gratuïta i no necessites descarregar-te cap aplicació al teu ordinador. Només té una inconvenient, inserir música és una mica complicat, cal convertir els arxius a FLV o SWF. El següent enllaç us explica més detalladament com fer-ho.

http://recursostic.educacion.es/artes/rem/web/index.php/es/musica-educacion-y-tic/item/342-el-sonido-en-presentaciones-de-prezi

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Història de Babar (Francis Poulenc)

L’editorial Tritó, juntament amb l’Orquestra de Cadaqués, ha publicat una col·lecció de discos que us voldria recomanar. Sota el nom de La Corxera Juganera s’han publicat 8 àlbums de temàtica infantil i de gran qualitat, dels quals us vull destacar La Història de Babar de Francis Poulenc. Aquest conte infantil va ser escrit i il·lustrat per Jean Brunhoff i posteriorment musicat amb piano per Poulenc amb una gran capacitat descriptiva. Cada fragment de l’obra és ricament evocador a l’escena que descriu i sobretot té una sonoritat moderna, però pròxima, sense estridències excessives i d’una durada perfectament adequada a l’atenció d’un nen.

D’aquest conte tan famós se n’han fet nombroses gravacions però les que m’havien arribat fins avui o bé tenien massa text o eren en francès o castellà, o eren amb piano i per tant una mica pesades. Feia temps que tenia ganes de fer-la escoltar als nens i per fi una gravació que per mi és excel·lent, tan musicalment com per la narració. L’orquestració és brillant i perfectament interpretat i gravat.

Aquest enllaç és el de la col·lecció “La corxera Juganera” on hi ha la resta de discos publicats. Debussy, Prokófiev, Brotons, Montsalvatge, són alguns dels compositors que hi apareixen, tota una aposta per la musica del s.XX amb temàtica infantil.

http://www.trito.es/corxera,ca/catalog

El disc el podeu comprar aquí:

http://www.trito.es/product,/TD00016

Podeu escoltar tota la col·lecció a Spotify.

Historia de Babar – Passeig amb auto

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La història d’un soldat d’Igor Stravinky

Aquest arxiu Smart notebook conté 25 projeccions amb les audicions de cada fragment de l’obra incrustades, aquestes acompanyen una petita narració que es troba en un PDF adjunt. A continuació hi ha una sèrie d’exercicis de reconeixement auditiu (direccionalitat d’intervals) de diferents nivells, juntament amb un de reconeixement del timbre del violí, que és el gran protagonista de l’activitat.

Aquesta obra va ser composta en un període de grans dificultats econòmiques, per aquest motiu es va buscar la simplicitat escènica i de recursos, això ens permet reproduir-la a l’aula amb gran fidelitat a l’original. El text l’he adaptat a la comprensió dels nens de cicle inicial, però és pot utilitzar amb més grans. L’enregistrament de l’obra esta treta de diferents gravacions però la majoria són d’un disc en que participa Paquito de Ribera i Javier Gurruxaga, aquest últim, posant la veu al dimoni i al que podem sentir cantant la “Copla del Diablo”.

La durada de l’audició amb la narració és d’una sessió de 30 a 40 minuts, i amb les activitats següents n’hi ha per a una altre sessió de la mateixa durada.

http://dl.dropbox.com/u/50762285/La%20Hist%C3%B2ria%20d’un%20soldat.rar

Publicat dins de General | Deixa un comentari