CAPÍTOL: ” PREPARATIUS PER AL VIATGE”
1. Identificar els següents topònims: Masnou, Lloret de Mar i Muntanya de Montjuïc.
2. Buscar al diccionari el significat dels següents termes: Murga, foragitar, comandància, sorrut, tifus, escometre, mestre d’aixa i drassana.
SES MORELLÓ
EDUCACIÓ ETICOCÍVICA. 4t ESO.
RECUPERACIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
“LA PESTA” D’ALBERT CAMUS.
NOM:_______________________________
DATA:______________________________
1) Fes un breu resum
Dels capítols I, II i III
Del capítol IV
Del capítol V
SES MORELLÓ
EDUCACIÓ ETICOCÍVICA. 4t ESO.
RECUPERACIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
“LA PESTA” D’ALBERT CAMUS.
NOM:_______________________________
DATA:______________________________
1) Descriu els trets principals del doctor Rieux i del periodista Rambert.
ASTEQUES:
preguntes:
1) introducció.
2) cultura: llengua i escriptura.
3) cultura: creences.
4) cultura: ciència: astronomia.
5) societat.
MAIES: Mirar article 23 de maig de 2011.
INQUES: Zona: Occidental d’Amèrica del Sud. Esplendor: Entre els segles XV i XVI (arribada dels espanyols).
Un territori de diversos terrenys i climes molt marcats, que comprenia una llarga banda desèrtica a la costa, entretallada per rics valls irrigats; els alts cims i les profundes valls fèrtils dels Andes, i els cims muntanyoses de la selva tropical a l’Est.
Països actuals: Equador, Perú, Bolívia, Nord de Xile i Argentina i petita porció de Colòmbia.
Divisió de l’Imperi: Quatre regions. Capital de l’Imperi: Cuzco. Machu Picchu era el centre sagrat dels inques.
La capital de l’imperi estava erigida a Cuzco, en una vall situat a 3.400 m. a nivell del mar, amb característiques organitzatives de gran complexitat. Posseïa barris, grans magatzems de grans, dipòsits i un complex sistema de reg, amb importants temples i construccions militars a les que coneixien amb el nom de pucarás.
Cap suprem de l’Imperi: L’Emperador o Inca que era assessorat per un consell d’Estat, integrat per nobles i sacerdots.
Idioma: El quitxua o quechua.
Agricultura: Cultius: la patata, el blat de moro, l’ají, la xirimoia, la papaia, el tomàquet i el fesol.
Van inventar una curiosa tècnica de cultiu, anomenada terrassa, que consistia a construir sobre les vessants de les muntanyes, esglaons llargs i estrets, als quals fertilitzaven amb algues i guano (excrement d’aus marines) sostinguts amb pedres, amb l’objectiu que allà es retingi
Com que és una regió molt àrida, havien de aprofitar l’aigua al màxim, i així, la provinent de la pluja o del reg, l’anaven filtrant-des dels esglaons superiors cap als inferiors, sense malgastar-la.
Van construir, a més, canals de reg, que conduïen l’aigua des dels rierols, als que cobrien amb enormes blocs de pedra, per impedir que els animals els destruïssin.
Agricultura i ramaderia: Tant les terres com el bestiar pertanyien a l’Emperador o Inca, i els seus productes es repartien entre l’emperador, els sacerdots i el poble. Cada any es procedia al repartiment de terres i cada família de pagesos rebia una parcel en funció de les seves necessitats.
Artesania: la ceràmica, els teixits, els ornaments de metall i les armes amb adorns molt bonics.
Matemàtiques: Sistema de càlcul: El QUIPU: Estava format per un cordó horitzontal del qual penjaven unes petites cordes amb nusos de diferents mides. Segons la mida del nus volia dir una quantitat o altre.
Societat: La societat inca es trobava dividida en dos grans grups. Un, les famílies de nobles, que eren considerades les més importants, de manera que tenien privilegis reconeguts pels altres membres de la societat. L’altre grup el formava la majoria de la població, els que s’encarregaven de realitzar tots els treballs necessaris per al manteniment dels seus propis pobles i famílies i de la totalitat de l’imperi.
Arquitectura: Els Inques van desenvolupar un estil funcional d’arquitectura pública que es va distingir principalment per les seves tècniques avançades d’enginyeria i de treball fi de la pedra.
El plànol de les seves ciutats estava basat en un sistema d’avingudes principals travessades per carrers més petites que convergien en una plaça oberta envoltada d’edificis municipals i temples. Les estructures eren d’un sol pis.
Déus: el Sol, la Lluna, el Tro, la Pluja i el Llampec.
El sol era el més important de tots els déus i li deien Inti.
El déu creador va ensenyar a tots els homes el conreu de la terra, el teixit i totes les arts.
El temple més gran estava dedicat al Sol.
Animal domèstic: La llama (transport) i l’alpaca (llana).
PREGUNTES:
1) LES REVOLUCIONS INDUSTRIALS: PRIMERA, SEGONA I TERCERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: Tipus d’indústries, transport i comunicació, font d’energia i localització.
2) CLASSIFICACIÓ DE LES INDÚSTRIES:
Siderometal·lúrgica, química, de la construcció, tèxtil i del calçat, alimentària i d’alta tecnologia.
3) TIPUS D’INDÚSTRIES:
Definició: INDÚSTRIES DE BASE O PESANTS, INDÚSTRIES DE BÉNS D’EQUIPAMENT I INDÚSTRIES DE BÉNS DE CONSUM O LLEUGERES.
DE BASE: Extractives, siderúrgiques i metal·lúrgiques, químiques de productes bàsics i productores d’energia.
DE BÉNS D’EQUIPAMENT: Metal·lúrgiques de transformació, electròniques i de la construcció.
DE BÉNS DE CONSUM: Alimentària, tèxtil i de la confecció, electromecànica, farmacèutica, de la cosmètica i la perfumeria, paperera, de la pell i el calçat i del moble.
4) L’ENERGIA (QUADRE 2):
Factors.
Carbó, petroli, hidroelectricitat i nuclear.
5) EL SECTOR TERCIARI.
SERVEIS: Els serveis al consumidor, al productor, públics i privats.
6) EL SISTEMA FINANCER.
Bancs i caixes d’estalvi. Crèdit o préstec. Amortització. Tipus d’interès. Companyies d’assegurances. Prima. Pòlissa d’assegurança.
7) TIPUS DE XARXES DE TRANSPORT: Eix aïllat, xarxa poc estructurada i xarxa estructurada i densa.
ELEMENTS DE LES XARXES DE TRANSPORT: Els nodes, les línies de transport i els sistemes intermodals.
ELEMENTS DEL TRANSPORT: Les infraestructures, l’organització, la legislació i els mitjans tècnics.
8) INSTITUCIONS ECONÒMIQUES: El Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc undial, L’Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT) i la Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD).
9) ELS SERVEIS ASSISTENCIALS: Els serveis socials. L’estat assitencial o estat del benestar.
L’ESTAT ASSISTENCIAL: Diferència entre mecanismes recaptadors directes i indirectes. L’educació obligatòria, els serveis sanitaris, els serveis d’assistència social, pensions i subsisdis.
10) EL TURISME: CLASSES: El turisme de sol i platja. El turisme d’espais naturals: L’ecoturisme, el turisme d’aventura, el turisme rural i el turisme d’hivern. El turisme de balneari, el turisme cultural, el turisme de congressos, el turisme religiós i el turisme dels emigrants.
Preguntes de la prova:
1) SISTEMA PROPORCIONAL.
2) SISTEMA MAJORITARI.
3) SUFRAGI UNIVERSAL
4) BIPARDITISME.
5) LLISTES OBERTES.
6) LLISTES TANCADES.
7) EL GOVERN DE LA GENERALITAT: EL CONSELL EXECUTIU I EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT.
8- EL GOVERN LOCAL: L’AJUNTAMENT, ELS REGIDORS I L’ALCALDE.
9) LA GENERALITAT: EL PARLAMENT DE CATALUNYA, EL GOVERN I EL PRESIDENT.
10) L’ESTAT UNITARI.
11) L’ESTAT FEDERAL.
12) L’ESTAT AUTONÒMIC.
13) UNA CONFEDERACIÓ.
14) LA SEPARACIÓ DEL PODERS: EL PODER LEGISLATIU, EL PODER EXECUTIU I EL PODER JUDICIAL.
CAPÍTOL: “LA TRIPULACIÓ”
1) Identificar els següents topònims: Premià i Sant Feliu de Guíxols.
2) Buscar al diccionari el significat dels següents termes:
Guillada, extravagància, tronat, contramestre, bocoi, atzagaida, folgada, esquifit, proesa i vailet.
AINA. 1r PREMI. 3r ESO.
IVAN. 2n PREMI. 3r ESO.
SOL. 2n PREMI. 1r ESO.
NINA. 3r PREMI. 3r ESO.
MARIA. 3r PREMI. 1r ESO.
Un dels objectius pedagògics de les àrees de visual i plàstica i ciències socials és que l’alumnat de 1r d’ESO copsi i interpreti l’entorn natural i social on (arquitectura, fauna, flora…) i se sensibilitzin vers el patrimoni natural i urbanístic de les Valls d’Àneu .
Mitjançant la “captura d’imatges naturals” de llocs característics d’Esterri d’Àneu, l’alumnat treballa la competència artística i cultural i s’enriqueix aprenent interdisciplinariament conceptes sobre l’entorn més proper.
COMPRENSIÓ LECTORA CAPÍTOLS XXI I XXII.
CAPÍTOL XX.
Explica en unes 10 línies la conversa de la Madona Esteperola i l’Asperú.
Què li demana l’Asperú a la Madona Esteperola ?
Sobre el comportament de la Guida en l’empresonament i judici de l’Asperú, què descobreix el joglar ?
CAPÍTOL XXII
Explica en unes 15 línies la conversa entre l’Asperú i la Guida.
Què pensa fer ara la Guida ?
Quines són les raons de la Guida per no tornar amb el comte, el seu pare ?
Quina és la raó que dóna l’Asperú a la Guida sobre l’enamorament de la noia vers ell ? I quina és la resposta de la Guida ?
Quin és el desenllaç de la història ?
DATA DE LLIURAMENT: DIMECRES, 1 DE JUNY DE 2011.
Lliurament de les activitats en un full i a mà.
