Monthly Archives: maig 2009

La felicitat

Núria Portero (4t. d’ESO)

La felicitat…

Es diu que la felicitat és allò que ocasiona un estat anímic de plena satisfacció, és a dir, tot aquell sentiment agradable que ens proporciona satisfacció i absència de qualsevol patiment. També es diu que és un dels termes més importants de la filosofia, ja que buscar-la o trobar-la acostuma a ser l’objectiu principal de tot ésser humà.

felicitat.jpg

Benjamin Franklin (1706-1790), un polític i científic estatunidenc, va dir: “La felicitat humana, generalment, no s’aconsegueix amb grans cops de sort, que poden passar pocs cops, si no amb petites coses que passen tots els dies”. Amb aquesta frase estic totalment d’acord, perquè el que ens aporta felicitat no té perquè ser tot allò que aconseguim amb sort i que passen pocs cops a la nostre vida, sinó tot allò que per petit que sigui i per poca importància que ens pugui donar vagin ocorrint dia rere dia.

Però, també penso que per que la felicitat existeixi i per ser realment feliç, has de compartir aquesta felicitat amb algú més, sinó de que serveix ser feliç si no pots compartir-ho amb ningú i només pots guardar-t’ho per a tú mateix? Sobre aquest tema o sentiment, hi han hagut molts tòpics, però jo penso que les persones que realment t’estimen i t’envolten, que estan per lo bo i per lo dolent, que t’animen quant et fa falta i que t’ensenyen els errors, són les que verdaderament et fan feliç.

Totes aquelles persones que són, o que es creuen felices, és perquè són capaces de controlar el temps, la percepció de quant passen les coses. Fàcilment somriuen i, difícilment s’enfaden, veuen les coses positives de la vida, i a lo millor, per ser realment feliç el que cal fer és riure quan puguis i plorar quan ho necessitis; i aprofitar i viure les coses d’aquesta vida amb tranquil·litat i alegria.

Per ser feliç, el millor moment és ser-ho ara, si no, quan? No tenim que esperar a que la felicitat vingui a nosaltres, sinó que hem de ser nosaltres els que la busquem i la podem trobar, i quan abans molt millor, perquè mai sabrem el que ens pot passar demà. I si morts demà, de que haurà servit viure, si no hauràs trobat mai la verdadera felicitat i no hauràs pogut disfrutar d’ella?

La felicitat no és una cosa que la meresquem, sinó que, simplement, apareix quan menys ens ho podem esperar. Quant les coses i la vida ens van bé és un regal inesperat, però també hem de pensar que la felicitat no té per què durar sempre…

Què és “pensar” i què són els “pensaments”?

Kio Ramírez (1r. d’ESO)

mafalda20pensando.jpgPensar…

Per a mi pensar és quelcom natural com el respirar. És una cosa que fa tothom, encara que no tothom ho fa igual, ni el mateix, i això a vegades es bo i a vegades dolent.

Els pensaments van relacionats amb el pensar, però no és el mateix. Perquè pensar és una cosa que es fa sempre; en canvi, els pensaments no, perquè tu en un moment concret pots tenir un pensament i en un altre moment un altre pensament. Però estas pensant continuament; és a dir, per mi els pensaments estan dins el pensar.

A vegades els pensaments i la manera de pensar et poden ficar en més d’un conflicte, ja que no tothom pensa el mateix i, a vegades, tot i que diuen que parlant s’erreglen les coses, no sempre es aixi; ja que per molt que parlis i vulguis arribat a un acord, cadascú té la seva manera de pensar i costa canviar-la. Encara que si tothom penses igual seria molt aburrit. I hauria de ser aixi, que cadascú pogués dir el que pensa com ho pensa i on ho pensa.