Treball realitzat per Nasser Mohammad (3r. d’ESO)
Abans de veure la pel·lícula…
1.Descriu què significa per tu conceptes com “llibertat”, “autonomia”, “manipulació” i “felicitat” En quines condicions es poden donar? Posa’n exemples.
Llibertat: La llibertat és la capacitat que l’ésser humà té per portar a terme aquelles accions que vol realizar, sempre sent conscient dels seus actes: és a dir una persona sap que hi ha unes determinades accions que no pot fer, com matar, perquè sinó tindrà un càstig com a conseqüència i d’altres que pot realizar. A més, poder realizar aquestes accions sense que ningú ho impedeixi o ho prohibeixi.
EXEMPLES:
- D’expressió: Un noi vol expressar el que pensa sobre el millor amic d’un amic seu.
- D’elecció: Una noia ha decidit d’anar a viure a Saragossa, i ningú s’ho impedeix.
- De creença: En una familia jueva, la germana s’ha fet budista, sense cap problema, i la seva familia ho respecta.
- De decisió: La meva tieta de 20 anys es vol comprar un cotxe, els seus pares no s’ho impedeixen.
- De condició sexual: una noia de Barcelona es homosexual, ho expressa amb total sinceritat, i sense que ningú la pressioni i li obligui a ser el que no és.
Autonomia: L’autonomia és la capacitat que l’ésser humà té per ser independent, es a dir poder pendre decisions, d’una manera responsable, per si mateix, sense dependre de ningú o sense que ens ho donin tot fet, i poder solucionar els teus problemes i els reptes que la vida ens proposa amb éxit i ambiciositat.
EXEMPLE:
- Decideixo que me’n vaig a viure a Galícia, per mi mateix, ja que em suposarà més estabilitat laboral.
Manipulació: La manipulació és l’acció que l’ésser humà realitza amb fins fraudulents amb l’objectiu d’obtenir algún benefici propi, però amb unes conseqüències dràstiques envers a la persona o cosa manipulada. Però, no sempre, la persona que t’ha estat enganyant surt guanyant amb la seva, perquè al final tot s’acaba descobrint, i aquell benefici obtingut no és res comparable amb la persona o cosa, a la qual has ferit i en moltes ocasions perdut.
EXEMPLES:
- Un amic et menteix perquè li fassis un treball, i a canvi ell et donará un regal, però finalment no te’l dona.
- Una empresa ofereix uns llocs de treball molt ben assalariats a canvi de realizar tot el que diuen, i finalment no aconsegueixes res.
Felicitat: La felicitat és un estat que experimenta la persona en petits moments de la seva vida, ja que segons mi no és eterna, hi ha dies que et sents més feliç o millor que altres . No obstant definiria la felicitat com l’estat en que una persona es sent ple i realitzat i la qual sap que va per bon camí i està satisfeta amb lo que realitza,es a dir pots fer una acció molt dolenta, però si a tu t’omple i et sents satisfet, ets feliç o no. Dins de la felicitat podría aportat milers de termes que defineixen el que es la felicitat, però per si sols no defineixen el que és : amor, alegría, eufòria…, per exemple l’amor , per mi, sol no és felicitat, sinó un simple sentiment.
- Retrobar-te amb uns familiars que no veies fa molts anys
- Veure com vas afrontant els reptes de cada dia.
- Realitzar una obra de caritat pels pobres
2.Què entens per “llibertat d’expressió” i “llibertat d’informació”? Fent us d’aquestes llibertats, podem dir que tot s’hi val? Com pot afectar aquesta “llibertat” a la llibertat de les persones? Posa exemples actuals i raona la teva resposta.
Llibertat d’expressió: és el dret que posseeix tot ésser humà per opinar o expressar idees lliurement, i per tant sense cap censura.
Llibertat d’informació: és el dret que poseeix tot ésser humà per rebre i comunicar informació per mitjà de qualsevol medi de difusió: internet, prensa escrita, televisió…
No, ja que no tot el que els medis de difusió o les persones diuen és cert, perque sinó tohom es dedicaria a invertarse coses i el món de l’informació es transformaría en un caos, per això abans de publicar una informació, s’ha de demomtrar que es certa, contrastant-la i informant-te de que ho es. Per això, cal destacar que aquestes llibertats no tenen un sentit complert, sinó que s’empren dins d’uns limits.
D’una forma negativa, perquè alhora de posar en pràctica aquestes “llibertats”, s’opina i s’aporta informació que en molts casos, és falsa o ha estat tergiversada, o simplement s’opina dient la pura realitat, però en tots dos casos s’atempta contra la llibertat de les persones, ja que quasi mai, per no dir mai, no sel’s consulta si realment volen que aixó es digui o no. En conclusió “la llibertat d’expressió” i “la llibertat d’informació” no les hauríem de considerar com a llibertats 100% originals, perquè com a “drets” que són, no haurien de perjudicar a les persones, en general, sinó al contrari beneficiar-les.
EXEMPLES:
- Programes de cor (Está pasando, Donde Estas Corazón…): aporten informació i opinen de la vida privada dels famosos , sense prèvia consulta.
- Jo li explico un secret a un amic, i ell sense consultar-me-ho s’ho diu a tothom de la classe.
- Penjament de articles amb drets d’autors, i a més criticar l’obra, sense prèvia consulta a l’autor.
3.Creus que els mitjans de comunicació i els programes d’avui dia estan fent servir correctament la llibertat d’expressió i d’informació? Per què? Fica’n exemples.
Els mitjans els podriem clasificar en dos grans grups: mitjans de comunicació i programaes formals: diaris amb un prestigi reconegut, els telenotícies… que utilitzen correctament aquesta informació, ja que están regits per uns paràmetres en concret, i el seu objectiu es informar de fets que realment han passat i són totalment certs. Però hi ha un altre tipus de programes com els del cor, els reality shows, que no la fan servir perquè es guanyen la vida a costa de mentides,d’opinions despectives i contiguts que no s’haurien d’emitir,que fereixen la sensibilitat dels personatges públics, dels quals són els protagonistes, i lo més important és que a més es viola la llibertat de l’ésser humà, sense tenir cap dret a decidir si vol que es publiqui l’informació a la televisió, internet… o no.
EXEMPLES:
- Está Pasando va emetre contiguts de determinats personatges públics, de caràcter sexual i on apareixien insults.
- Els programes del cor donen i comuniquen als espectadors información, sense prèvia consulta als personatges públics.
- Publicació d’articles d’opinió donant una opinió despectiva sobre algú o alguna cosa, a determinats diaris.
4. A qualsevol mitjà de comunicació (TV, prensa, ràdio, internet…) podem veure i escoltar una gran quantitat d’anuncis publicitaris. Creus que també es fa publicitat indirecta a les telesèries dels nostres canals de televisió? I a les pel·lícules? Fes una llista i opina si et sembla o no correcte.
A la televisió es combina l’activa amb la pasiva, es a dir que a vegades aquesta es fa mitjançant una alusió directe del producte o servei ( activa) i a vegades no es fa una alusió directe però està present en el context de la teleserie, ect. (pasiva) A les pel·lícules també se’n fa, generalment pasiva, però no hi ha tanta com a les telesèries.
|
Pel·licula o Telesèrie |
Publicitat indirecte |
| Aida (Telesèrie) | Balumba (la companyia de segurs, apareix al barri de la protagonista) |
5.Comparteixes l’opinió quan es diu que alguns programes de televisió són “telebasura”? Per què? En què et pot afectar a tu? Posa alguns exemples.
Sí, perquè aquests tenen una qualitat molt baixa i a més utilitzen técniques mediocres per atreure a la gent: aprofitar-se de la ingenuitat de la gent i de insults i efrontaments entre els participants d’aquests. A més ingressen enormes beneficis degut a que “informen” sobre la vida dels famosos, que en moltes ocasions no volen aparéixer en aquests.
La televisió ens enseña moltes coses i ens fa canviar d’opinió i adoptar-ne un altre, cada vegada hi ha més programes telebasura i menys documentals i reportatges, que ens eduquen. I si aquest fenòmen continua incrementant, la meva i l’educació televisiva i els meus coneixements es basaran en opinions despectives i información falsa.
Per exemple, estic veient un programa i començen a dir paraulotes, jo o un nen més petit les pot dir desprès a la seva mare o de tant veure la telvisió pots agafar un vici i deixar de banda coses molt més importants.
6.Quins tipus de programa de televisió existeixen, actualment, amb un tema similar a l’argument de “El show the Truman”? Quina opinió teniu?
Reality shows, com Gran Hermano.
La meva opinió sobre aquest programa es positiva, ja que al contrari que l’argument del show de Truman, els participans entren a la casa per voluntat propia, i a més si esdeven guanyadors, obtenen una remuneració. A més, és molt entretingut, la gent ho veu molt per aquest mateix motiu. Però, per una altra banda tinc algunes opinions negatives envers al programa perquè utilitzen els conflictes entre els concursants i les escenes més fortes com els “edredonings” , i a més la gent es vicia i té com a ídol la figura d’un concursant, de lo qual s’aprofiten, fent que la gent sigui la que decideixi qui abandona la casa, per tal de guanyar una gran quantitat de diners. En conclusió, en l’idea del programa no hi veig cap inconvenient, però les estratègies que utilitzen no són correctes, segons el meu punt de vista.
7.Per què creus que són rendibles aquest tipus de programes? Participaries en algun? Per que?
Doncs perquè busquen les escenes que atreuen a la gent, com les de sexe, les baralles, també perquè sotmeten als personatges en molts casos a situacions injustes i penoses, lo qual fa que moltes empreses vulguin anunciar els seus productes, en els descansos del programa. Un altre aspecte es que els guanyadors dels realities o els expulsats son decidits pels espectadors, molts d’ells cauen en aquesta enganyifa i envien milers de missatges i realitzen milers de trucades per salvar als seus favorits.
Participaria, per viure una nova experiencia en la meva vida, a més de tenir l’oportunitat de guanyar un gran premi.
8.Explica algun cas en el que t’hagis sentí manipulat/da o enganyat/da. Com et va sentir?
Fa ja temps, per l’escola havíem de fer un treball i dos persones i jo havíem d’acabar d’enllestir el treball. Doncs vam quedar per fer-ho un dia, però jo aquell dia no podia quedar per a realizar el treball, per això, el dia abans jo el vaig acabar de fer, en aquell moment vaig pensar alguna idea per a que ells participèssin en la tasca. Doncs, al dia següent els hi vaig comentar això i ells hem van dir que vale, que si tenien que canviar alguna dada, que la canviéssin. Doncs, el dia que havíem de presentar el treball, ells van dir que jo no havia fet cap tasca i que ells ho havien fet tot. Però lo que hem va impactar molt es que quan ho van llegir era exactament el treball que havia fet jo. Va ser una experiencia horrible!
Hem vaig sentir molt manipulat, ja que hem van utilizar per ser el seu “criat”, en aquell moment per el meu cap rondàven dues coses: impotència i tristesa, les llàgrimes em començaren a caure, però vaig resisitir a l’ocasió.
9.Abans de veure la pel·lícula, fixa’t en la caràtula de la pel·lícula i descriu què et suggereix.
La caràtul·la em suggereix el simple fet d’estar observat i enganyat durant tota la vida sense saber-ho, es a dir com si t’haguessin ficat una vena als ulls. És molt exagerada, però ens fa veure clarament fins a quin punt la realitat es converteix en ficció o alguna cosa més enllà. En Truman em suggereix moltes coses: un home inocent e ingenu, però a la vegada relaxat i feliç amb lo que té. En conlusió, aquesta portada resumeix d’una manera molt clara la sipnosi de la pel·lícula
I després de veure-la…
1.Quina és la escena que més t’ha agradat o impactat de la pel·lícula? Per què?
L’escena que més m’ha agradat és la final, on en Truman desprès de xocar-se amb el veler contra “ el cel” i desprès de mantindre una conversa amb el productor, descobreix que tota la seva vida ha sigut una farsa. El motiu de la meva elecció es degut a que en aquesta escena es reflecta el veritable significat de la llibertat, un dret molt significatiu per a ell perquè es dona compte que durant tots aquests anys ha sigut privat d’ell.
2. Creus que en Truman, malgrat tot, era una persona lliure abans de saber que formava part d’un programa de televisió? Raona la teva resposta.
Segons la Declaració Universal dels Drets Humans , tota persona és dotat de llibertat. Però segons el meu punt de vista, si aprofunditzem, en el moment de néixer no és del tot lliure ja que en Truman no realitza el que ell vol, sinó que està sota tutel·la dels seus pares, els quals decideixen el que creuen convenientment o no per al seu fill.
3. A algunes persones els agradaría tenir tot el que té en Truman, però en canvi ell no era feliç. Per què? Segons la pel·lícula, quin és el preu de l’autenticitat i al llibertat, doncs?
No era feliç perquè ell volia explorar nous territoris i viatjar arreu del món, però la seva “dona” no volia, ja que ella era una actriu i havia de fer tot el possible perquè en Truman no descobrís el que realment estava passant, a més, també, es sentia impotent al no saber el que estava passant, tot i haver viscut experiències que li van fer reflexionar sobre el tema.
Segons la pel·lícula l’autenticitat i la llibertat tenen un preu molt alt i incalculable.
4. Truman va descobrint que no tot és el que sembla. Hi ha coses al teu voltant que et facin pensar que les coses no són com pensaves quan eres més petit?
Sí, però no són coses físiques, sinó coses subjectives. Sobretot vull destacar dues coses: primer, les actuacions i els sentiments que t’aporten determinades persones que conivuen al voltant meu, això m’ha fet vist que no tothom es de color de rosa, ni es comporta realment com tu vols o com tu creus. El segon aspecte es els fets i les anécdotes que em passen cada dia, les quals hem fan descobrir coses noves, i em fan reflexionar sobre el fet de que tot no es realment com creía: positiu, bo, alegre…, sinó que tot te la seva part positiva i negativa.
5. A la pel·lícula sentim frases com ara: Mai has pensat que la teva vida ha esta conduida en certa direcció? El món gira al meu voltant. Heu sentit alguna vegada aquesta sensació?
Sí, però penso que tot està provocat per el que les accions que hem realitzat en el passat, les quals tenen un resultat en el futur.
6. La seqüència del retrobament del pare que s’acaba amb plors molt emotius per part dels protagonistas i del públic, és celebrada amb eufòria pels realitzadors del show. Algú diu: Aixó és televisió pura. Què us sembla aquesta afirmació? A quin tipus de televisió es refereix? És l’únic tipus de televisió possible?
Molt correcte, ja que reflecteix clarament el model de televisió actual que es basa en obtenir un gran nombre d’audiències, partint de recursos “barats” com el setimentalisme, les escenes de perill, sexuals…
Es refereix a la tele-basura (reality shows), que per la seva baixa qualitat han de recorre a lo més fácil i a lo que tenen més abast, cosa que he mencionat abans.
Trobaríem altres tipus de televisió com la “televisió rosa” o la “televisió del futur (tarot)” que també es dediquen a jugar amb els sentiments i al ingenuitat de les persones.
7. Valoreu el comportament i la trajectòria dels següents personatges: Truman, Meryl (l’esposa), Marlon (l’amic), Silvia (la noia que defensa Truman), la mare i Christoff.
Truman: al principi de l’historia en Truman és un home sense preocupacions, que viu la seva vida a la “falsa ciutat”. A mesura que passa el temps, va evolucionant, és menys ingenu, i es dóna compte de que tot no era com ell pensava i que li estan ocultant alguna cosa. Finalment obre els ulls i es dóna compte de que havia esta visquent una farsa.
Meryl: es mostra afectuosa amb en Truman, i fa tot el possible per a que en Truman no es doni compte del que està passant. Però, a mesura que passa el temps i sobretot en el moment en que en Truman vol fugir de la ciutat, es fica molt nerviosa i pensa per si mateixa que quina injusticia es el que en Truman està visquent.
Marlon: la seva trajectòria és plana, es a dir no varia el seu comportament. És un actor i està continuament actuant i fent el que els productors li diuen. Al principi de l’història té un comportament molt natural i alegre amb en Truman. Però al final, quan en Truman despareix, es fica nerviós buscant-lo, suposo perquè tindria temor a perdre la seva feina.
Silvia : la seva trajectoria es plana, varia en molts aspectes. Al principi de l’historia es comporta com una actriu, es a dir fa el que els productors li diuen. A en Truman es mostra molt carinyosa i somrient. Arran, de l’escena net ddel ball, i desprès de retrobar-se amb en Truman a la biblioteca, decideix explicar-li la veritat, però es sent impotent perquè en Truman no entén el que està passant.
La mare: Apareix en molt poques ocasions a la pel·lícula, el seu comportament es inadmisible. Li porta la contrària al “seu fill” i està tota l’estona enganyant-lo i fent-li veure, que el que ell diu es mentida.
Christoff: És el productor del programa. A mesura que transcorre l’història fa qualsevol cosa per impedir que el Truman descobreixi el seu secret més ben guardat, per això en moltes ocasions fica la vida en perill d’en Truman, sense donar-li cap importancia. Finalment actúa com una bona persona, alliberant a en Truman.
8. La pel·lícula està plena de símbols: Què vol dir True i Man en anglès? I Seaheaven ( el poble artificial o passa l’acció)? El vaixell que Truman agafa per fugir es diu Santa Maria. Quina significació té aquest nom?
En anglès, True significa veritat, i Man significa home, es refereixen a home de veritat. Seaheaven està format per “sea” que significa mar i per “heaven” que significa cel.Es diu Santa Maria, com el vaixell de Cristòfol Colom amb el qual va descobrir Amèrica, la relació amb la pel·lícula es que el somni d’en Truman era descobrir nous indrets i donar la volta al món, per sentir-se com una ànima lliure.
9. A la pel·lícula se’ns explica que Truman era un nen no desitjat que fou adoptat per una corporació, i a partir d’aquí fou utilitzat per protagonitzar, diàriament, el show. Com ho valoreu?
De manera negativa, ja que aquests van violar les llibertats i els drets humans d’en Truman, com per exemple la llibertat, la seguretat de la persona i lo que és més important la seva vida. A més, ells no tenien cap dret a beneficiar-se de la seva vida d’una forma fraudulenta, tot i haver adpotat a en Truman. Des d’un principi havien “enganyat” a la agencia adoptiva, ja que la finalitat d’ells no era criar al nen sinó utilizar-lo com a un producte.Per això els senyors de l’agència d’adopció s’haurien de haver informat més sobre el tema i no deixar en mans d’una corporació la cura d’un nen.
10.Quina significació té aquesta frase: Acceptem la realitat del món i com ens la presenten.
Es refereix a que en el món en que vivim, les persones tenim veu per a opinar, però estem obligats a acceptar determinades coses que ens presenten al món persones que per el seu nivel socioeconòmic tenen més poder i poden fer el que vulgui, sense que nosaltres puguem opinar i impedir-ho.
I les conclusions personals…
La pel·lícula m’agradat molt perquè et fa reflexionar sobre aspectes que mai m’havia parat a pensar, com per exemple si tot el que veiem durant el nostre dia a dia es real o es producte de la nostra imaginació o d’altres factors de la nostra era. També m’ha fet valorar lo important que són determinats drets, com la llibertat, la intimitat, la seguretat… que ara que hi penso són imprescindibles per a viure. La trama m’ha agradat molt ja que en el momento de veure la pel·lícula sembla que estiguis en un món real, on tu ets protagonista, ja que moltes coses que sent i que li passen a en Truman, jo en algun momento també les he sentit. En conlusió, el fet de veure aquesta pel·lícula m’ha semblat una manera de posar el pràctica el pensament filosòfic.
CONCLUSIONS:
- La llibertat i l’intimitat és lo més importat que l’ésser humà té.
- La gran realitat es que ningú en aquesta vida té llibertat al 100%
- Hem de lluitar per el que volem, i donar-li un sentit a tot el que se’ns presenta a la vida.
- La televisió actual està interessada en obtenir altes xifres d’audiència per obtenir molts beneficis, creant programes de baixa qualitat o els anomenats tele-basura.
- El fet de tindre-ho tot, no ens aporta felicitat, aquesta nomès s’aconsegueix quan realment ets i fas el que tu vols.
- Ens fa pensar que totes les persones que tenim al voltant ens ajuden, sinó que moltes ens perjudiquen.
El comentari m’agradat molt Nasser, però crec que la llibertat de no fer un acte , que es considera dolent,no hauria d’estar condicionat per un càstig. La llibertat personal està condicionada per la llibertat de les altres persones.
Felicitats Nasser per aquest treball. I també felicitats al professor Joan per aquest blog, que personalment, el trobo molt bé 😉
Referent al tema de la “tele-basura”, ho trobo bastant interessant, i profe, proposo de parlar algun dia, ja que a les votacions només va quedar 2n, i en Sergi G. en sap molt d’aquest tema… 😛 Encara que jo, estic totalment encontra amb aquest tipus de programes (“Salsa Rosa”, “Gran Hermano”, “Está pasando”…), ja que només “viuen dels demés” i no els hi trobo cap sentit :S . Tanmateix hi ha la publicitat, on TOTES les cadenes viuen de la publicitat. Si em perdoneu, i referent a aquest tema, us recomano que vegeu aquest vídeo: http://es.youtube.com/watch?v=-hrWUFmdQcM , 😉 opineu al respecte del tena. 🙂
que vagi bé!
.Keev
Joan, ja m’has penjat el treball. Gràcies per fer-ho.
Doncs aixó, hem de parlar de la tele-basura que va ser un dels temes predilectes.
Kevin per una part estic d’acord amb tu, i que passa que tothom li te mania a Está pasando? :s, pobriçons, jo he ficat al treball exemples d’aquest programa, però a vegades hi ha coses que m’agraden, i no neguis que no l’has vist mai :p.Però seré sincer, a mi m’agraden molt aquests programes i en sóc consumidor. El video: l’home aquest s’avorreix i no te altres coses que fer xD, la gent hi va perquè hi vol, la patricia o qui sigui no obliga a ningú, i a més en aquest programa van ajudar a molta gent.
Qué mierda.
La profesora se queja de que hacemos trabajos copiados y después, ella se queja cuando nosotros nos quejamos (de que nos pone un trabajo muy largo) que damos gracias porque el trabajo era muy largo y ella la escurça’t. Qué desgraciada.
Pilar Puta Desgraciada que den por el culo.
Si alguien hace el trabajo de Premia de Dalt que diga yo
ehh Nil
Muy buen Trabajo Felicidades
http://blocs.xtec.cat/filolestel/2008/12/15/a-proposit-de-truman/comment-page-1/#comment-207
Filosofia a l’aula
Col.legi l’Estel de Granollers
Vés al contingut
Pàgina d’inici
A propòsit de Truman
7 respostes
Treball realitzat per Nasser Mohammad (3r. d’ESO)
Abans de veure la pel·lícula…
truman-show.jpg
1.Descriu què significa per tu conceptes com “llibertat”, “autonomia”, “manipulació” i “felicitat” En quines condicions es poden donar? Posa’n exemples.
Llibertat: La llibertat és la capacitat que l’ésser humà té per portar a terme aquelles accions que vol realizar, sempre sent conscient dels seus actes: és a dir una persona sap que hi ha unes determinades accions que no pot fer, com matar, perquè sinó tindrà un càstig com a conseqüència i d’altres que pot realizar. A més, poder realizar aquestes accions sense que ningú ho impedeixi o ho prohibeixi.
EXEMPLES:
D’expressió: Un noi vol expressar el que pensa sobre el millor amic d’un amic seu.
D’elecció: Una noia ha decidit d’anar a viure a Saragossa, i ningú s’ho impedeix.
De creença: En una familia jueva, la germana s’ha fet budista, sense cap problema, i la seva familia ho respecta.
De decisió: La meva tieta de 20 anys es vol comprar un cotxe, els seus pares no s’ho impedeixen.
De condició sexual: una noia de Barcelona es homosexual, ho expressa amb total sinceritat, i sense que ningú la pressioni i li obligui a ser el que no és.
Autonomia: L’autonomia és la capacitat que l’ésser humà té per ser independent, es a dir poder pendre decisions, d’una manera responsable, per si mateix, sense dependre de ningú o sense que ens ho donin tot fet, i poder solucionar els teus problemes i els reptes que la vida ens proposa amb éxit i ambiciositat.
EXEMPLE:
Decideixo que me’n vaig a viure a Galícia, per mi mateix, ja que em suposarà més estabilitat laboral.
Manipulació: La manipulació és l’acció que l’ésser humà realitza amb fins fraudulents amb l’objectiu d’obtenir algún benefici propi, però amb unes conseqüències dràstiques envers a la persona o cosa manipulada. Però, no sempre, la persona que t’ha estat enganyant surt guanyant amb la seva, perquè al final tot s’acaba descobrint, i aquell benefici obtingut no és res comparable amb la persona o cosa, a la qual has ferit i en moltes ocasions perdut.
EXEMPLES:
Un amic et menteix perquè li fassis un treball, i a canvi ell et donará un regal, però finalment no te’l dona.
Una empresa ofereix uns llocs de treball molt ben assalariats a canvi de realizar tot el que diuen, i finalment no aconsegueixes res.
Felicitat: La felicitat és un estat que experimenta la persona en petits moments de la seva vida, ja que segons mi no és eterna, hi ha dies que et sents més feliç o millor que altres . No obstant definiria la felicitat com l’estat en que una persona es sent ple i realitzat i la qual sap que va per bon camí i està satisfeta amb lo que realitza,es a dir pots fer una acció molt dolenta, però si a tu t’omple i et sents satisfet, ets feliç o no. Dins de la felicitat podría aportat milers de termes que defineixen el que es la felicitat, però per si sols no defineixen el que és : amor, alegría, eufòria…, per exemple l’amor , per mi, sol no és felicitat, sinó un simple sentiment.
Retrobar-te amb uns familiars que no veies fa molts anys
Veure com vas afrontant els reptes de cada dia.
Realitzar una obra de caritat pels pobres
2.Què entens per “llibertat d’expressió” i “llibertat d’informació”? Fent us d’aquestes llibertats, podem dir que tot s’hi val? Com pot afectar aquesta “llibertat” a la llibertat de les persones? Posa exemples actuals i raona la teva resposta.
Llibertat d’expressió: és el dret que posseeix tot ésser humà per opinar o expressar idees lliurement, i per tant sense cap censura.
Llibertat d’informació: és el dret que poseeix tot ésser humà per rebre i comunicar informació per mitjà de qualsevol medi de difusió: internet, prensa escrita, televisió…
No, ja que no tot el que els medis de difusió o les persones diuen és cert, perque sinó tohom es dedicaria a invertarse coses i el món de l’informació es transformaría en un caos, per això abans de publicar una informació, s’ha de demomtrar que es certa, contrastant-la i informant-te de que ho es. Per això, cal destacar que aquestes llibertats no tenen un sentit complert, sinó que s’empren dins d’uns limits.
D’una forma negativa, perquè alhora de posar en pràctica aquestes “llibertats”, s’opina i s’aporta informació que en molts casos, és falsa o ha estat tergiversada, o simplement s’opina dient la pura realitat, però en tots dos casos s’atempta contra la llibertat de les persones, ja que quasi mai, per no dir mai, no sel’s consulta si realment volen que aixó es digui o no. En conclusió “la llibertat d’expressió” i “la llibertat d’informació” no les hauríem de considerar com a llibertats 100% originals, perquè com a “drets” que són, no haurien de perjudicar a les persones, en general, sinó al contrari beneficiar-les.
EXEMPLES:
Programes de cor (Está pasando, Donde Estas Corazón…): aporten informació i opinen de la vida privada dels famosos , sense prèvia consulta.
Jo li explico un secret a un amic, i ell sense consultar-me-ho s’ho diu a tothom de la classe.
Penjament de articles amb drets d’autors, i a més criticar l’obra, sense prèvia consulta a l’autor.
3.Creus que els mitjans de comunicació i els programes d’avui dia estan fent servir correctament la llibertat d’expressió i d’informació? Per què? Fica’n exemples.
Els mitjans els podriem clasificar en dos grans grups: mitjans de comunicació i programaes formals: diaris amb un prestigi reconegut, els telenotícies… que utilitzen correctament aquesta informació, ja que están regits per uns paràmetres en concret, i el seu objectiu es informar de fets que realment han passat i són totalment certs. Però hi ha un altre tipus de programes com els del cor, els reality shows, que no la fan servir perquè es guanyen la vida a costa de mentides,d’opinions despectives i contiguts que no s’haurien d’emitir,que fereixen la sensibilitat dels personatges públics, dels quals són els protagonistes, i lo més important és que a més es viola la llibertat de l’ésser humà, sense tenir cap dret a decidir si vol que es publiqui l’informació a la televisió, internet… o no.
EXEMPLES:
Está Pasando va emetre contiguts de determinats personatges públics, de caràcter sexual i on apareixien insults.
Els programes del cor donen i comuniquen als espectadors información, sense prèvia consulta als personatges públics.
Publicació d’articles d’opinió donant una opinió despectiva sobre algú o alguna cosa, a determinats diaris.
4. A qualsevol mitjà de comunicació (TV, prensa, ràdio, internet…) podem veure i escoltar una gran quantitat d’anuncis publicitaris. Creus que també es fa publicitat indirecta a les telesèries dels nostres canals de televisió? I a les pel·lícules? Fes una llista i opina si et sembla o no correcte.
A la televisió es combina l’activa amb la pasiva, es a dir que a vegades aquesta es fa mitjançant una alusió directe del producte o servei ( activa) i a vegades no es fa una alusió directe però està present en el context de la teleserie, ect. (pasiva) A les pel·lícules també se’n fa, generalment pasiva, però no hi ha tanta com a les telesèries.
Pel·licula o Telesèrie
Publicitat indirecte
Aida (Telesèrie) Balumba (la companyia de segurs, apareix al barri de la protagonista)
5.Comparteixes l’opinió quan es diu que alguns programes de televisió són “telebasura”? Per què? En què et pot afectar a tu? Posa alguns exemples.
Sí, perquè aquests tenen una qualitat molt baixa i a més utilitzen técniques mediocres per atreure a la gent: aprofitar-se de la ingenuitat de la gent i de insults i efrontaments entre els participants d’aquests. A més ingressen enormes beneficis degut a que “informen” sobre la vida dels famosos, que en moltes ocasions no volen aparéixer en aquests.
La televisió ens enseña moltes coses i ens fa canviar d’opinió i adoptar-ne un altre, cada vegada hi ha més programes telebasura i menys documentals i reportatges, que ens eduquen. I si aquest fenòmen continua incrementant, la meva i l’educació televisiva i els meus coneixements es basaran en opinions despectives i información falsa.
Per exemple, estic veient un programa i començen a dir paraulotes, jo o un nen més petit les pot dir desprès a la seva mare o de tant veure la telvisió pots agafar un vici i deixar de banda coses molt més importants.
6.Quins tipus de programa de televisió existeixen, actualment, amb un tema similar a l’argument de “El show the Truman”? Quina opinió teniu?
Reality shows, com Gran Hermano.
La meva opinió sobre aquest programa es positiva, ja que al contrari que l’argument del show de Truman, els participans entren a la casa per voluntat propia, i a més si esdeven guanyadors, obtenen una remuneració. A més, és molt entretingut, la gent ho veu molt per aquest mateix motiu. Però, per una altra banda tinc algunes opinions negatives envers al programa perquè utilitzen els conflictes entre els concursants i les escenes més fortes com els “edredonings” , i a més la gent es vicia i té com a ídol la figura d’un concursant, de lo qual s’aprofiten, fent que la gent sigui la que decideixi qui abandona la casa, per tal de guanyar una gran quantitat de diners. En conclusió, en l’idea del programa no hi veig cap inconvenient, però les estratègies que utilitzen no són correctes, segons el meu punt de vista.
7.Per què creus que són rendibles aquest tipus de programes? Participaries en algun? Per que?
Doncs perquè busquen les escenes que atreuen a la gent, com les de sexe, les baralles, també perquè sotmeten als personatges en molts casos a situacions injustes i penoses, lo qual fa que moltes empreses vulguin anunciar els seus productes, en els descansos del programa. Un altre aspecte es que els guanyadors dels realities o els expulsats son decidits pels espectadors, molts d’ells cauen en aquesta enganyifa i envien milers de missatges i realitzen milers de trucades per salvar als seus favorits.
Participaria, per viure una nova experiencia en la meva vida, a més de tenir l’oportunitat de guanyar un gran premi.
8.Explica algun cas en el que t’hagis sentí manipulat/da o enganyat/da. Com et va sentir?
Fa ja temps, per l’escola havíem de fer un treball i dos persones i jo havíem d’acabar d’enllestir el treball. Doncs vam quedar per fer-ho un dia, però jo aquell dia no podia quedar per a realizar el treball, per això, el dia abans jo el vaig acabar de fer, en aquell moment vaig pensar alguna idea per a que ells participèssin en la tasca. Doncs, al dia següent els hi vaig comentar això i ells hem van dir que vale, que si tenien que canviar alguna dada, que la canviéssin. Doncs, el dia que havíem de presentar el treball, ells van dir que jo no havia fet cap tasca i que ells ho havien fet tot. Però lo que hem va impactar molt es que quan ho van llegir era exactament el treball que havia fet jo. Va ser una experiencia horrible!
Hem vaig sentir molt manipulat, ja que hem van utilizar per ser el seu “criat”, en aquell moment per el meu cap rondàven dues coses: impotència i tristesa, les llàgrimes em començaren a caure, però vaig resisitir a l’ocasió.
9.Abans de veure la pel·lícula, fixa’t en la caràtula de la pel·lícula i descriu què et suggereix.
La caràtul·la em suggereix el simple fet d’estar observat i enganyat durant tota la vida sense saber-ho, es a dir com si t’haguessin ficat una vena als ulls. És molt exagerada, però ens fa veure clarament fins a quin punt la realitat es converteix en ficció o alguna cosa més enllà. En Truman em suggereix moltes coses: un home inocent e ingenu, però a la vegada relaxat i feliç amb lo que té. En conlusió, aquesta portada resumeix d’una manera molt clara la sipnosi de la pel·lícula
I després de veure-la…
1.Quina és la escena que més t’ha agradat o impactat de la pel·lícula? Per què?
L’escena que més m’ha agradat és la final, on en Truman desprès de xocar-se amb el veler contra “ el cel” i desprès de mantindre una conversa amb el productor, descobreix que tota la seva vida ha sigut una farsa. El motiu de la meva elecció es degut a que en aquesta escena es reflecta el veritable significat de la llibertat, un dret molt significatiu per a ell perquè es dona compte que durant tots aquests anys ha sigut privat d’ell.
2. Creus que en Truman, malgrat tot, era una persona lliure abans de saber que formava part d’un programa de televisió? Raona la teva resposta.
Segons la Declaració Universal dels Drets Humans , tota persona és dotat de llibertat. Però segons el meu punt de vista, si aprofunditzem, en el moment de néixer no és del tot lliure ja que en Truman no realitza el que ell vol, sinó que està sota tutel·la dels seus pares, els quals decideixen el que creuen convenientment o no per al seu fill.
3. A algunes persones els agradaría tenir tot el que té en Truman, però en canvi ell no era feliç. Per què? Segons la pel·lícula, quin és el preu de l’autenticitat i al llibertat, doncs?
No era feliç perquè ell volia explorar nous territoris i viatjar arreu del món, però la seva “dona” no volia, ja que ella era una actriu i havia de fer tot el possible perquè en Truman no descobrís el que realment estava passant, a més, també, es sentia impotent al no saber el que estava passant, tot i haver viscut experiències que li van fer reflexionar sobre el tema.
Segons la pel·lícula l’autenticitat i la llibertat tenen un preu molt alt i incalculable.
4. Truman va descobrint que no tot és el que sembla. Hi ha coses al teu voltant que et facin pensar que les coses no són com pensaves quan eres més petit?
Sí, però no són coses físiques, sinó coses subjectives. Sobretot vull destacar dues coses: primer, les actuacions i els sentiments que t’aporten determinades persones que conivuen al voltant meu, això m’ha fet vist que no tothom es de color de rosa, ni es comporta realment com tu vols o com tu creus. El segon aspecte es els fets i les anécdotes que em passen cada dia, les quals hem fan descobrir coses noves, i em fan reflexionar sobre el fet de que tot no es realment com creía: positiu, bo, alegre…, sinó que tot te la seva part positiva i negativa.
5. A la pel·lícula sentim frases com ara: Mai has pensat que la teva vida ha esta conduida en certa direcció? El món gira al meu voltant. Heu sentit alguna vegada aquesta sensació?
Sí, però penso que tot està provocat per el que les accions que hem realitzat en el passat, les quals tenen un resultat en el futur.
6. La seqüència del retrobament del pare que s’acaba amb plors molt emotius per part dels protagonistas i del públic, és celebrada amb eufòria pels realitzadors del show. Algú diu: Aixó és televisió pura. Què us sembla aquesta afirmació? A quin tipus de televisió es refereix? És l’únic tipus de televisió possible?
Molt correcte, ja que reflecteix clarament el model de televisió actual que es basa en obtenir un gran nombre d’audiències, partint de recursos “barats” com el setimentalisme, les escenes de perill, sexuals…
Es refereix a la tele-basura (reality shows), que per la seva baixa qualitat han de recorre a lo més fácil i a lo que tenen més abast, cosa que he mencionat abans.
Trobaríem altres tipus de televisió com la “televisió rosa” o la “televisió del futur (tarot)” que també es dediquen a jugar amb els sentiments i al ingenuitat de les persones.
7. Valoreu el comportament i la trajectòria dels següents personatges: Truman, Meryl (l’esposa), Marlon (l’amic), Silvia (la noia que defensa Truman), la mare i Christoff.
Truman: al principi de l’historia en Truman és un home sense preocupacions, que viu la seva vida a la “falsa ciutat”. A mesura que passa el temps, va evolucionant, és menys ingenu, i es dóna compte de que tot no era com ell pensava i que li estan ocultant alguna cosa. Finalment obre els ulls i es dóna compte de que havia esta visquent una farsa.
Meryl: es mostra afectuosa amb en Truman, i fa tot el possible per a que en Truman no es doni compte del que està passant. Però, a mesura que passa el temps i sobretot en el moment en que en Truman vol fugir de la ciutat, es fica molt nerviosa i pensa per si mateixa que quina injusticia es el que en Truman està visquent.
Marlon: la seva trajectòria és plana, es a dir no varia el seu comportament. És un actor i està continuament actuant i fent el que els productors li diuen. Al principi de l’història té un comportament molt natural i alegre amb en Truman. Però al final, quan en Truman despareix, es fica nerviós buscant-lo, suposo perquè tindria temor a perdre la seva feina.
Silvia : la seva trajectoria es plana, varia en molts aspectes. Al principi de l’historia es comporta com una actriu, es a dir fa el que els productors li diuen. A en Truman es mostra molt carinyosa i somrient. Arran, de l’escena net ddel ball, i desprès de retrobar-se amb en Truman a la biblioteca, decideix explicar-li la veritat, però es sent impotent perquè en Truman no entén el que està passant.
La mare: Apareix en molt poques ocasions a la pel·lícula, el seu comportament es inadmisible. Li porta la contrària al “seu fill” i està tota l’estona enganyant-lo i fent-li veure, que el que ell diu es mentida.
Christoff: És el productor del programa. A mesura que transcorre l’història fa qualsevol cosa per impedir que el Truman descobreixi el seu secret més ben guardat, per això en moltes ocasions fica la vida en perill d’en Truman, sense donar-li cap importancia. Finalment actúa com una bona persona, alliberant a en Truman.
8. La pel·lícula està plena de símbols: Què vol dir True i Man en anglès? I Seaheaven ( el poble artificial o passa l’acció)? El vaixell que Truman agafa per fugir es diu Santa Maria. Quina significació té aquest nom?
En anglès, True significa veritat, i Man significa home, es refereixen a home de veritat. Seaheaven està format per “sea” que significa mar i per “heaven” que significa cel.Es diu Santa Maria, com el vaixell de Cristòfol Colom amb el qual va descobrir Amèrica, la relació amb la pel·lícula es que el somni d’en Truman era descobrir nous indrets i donar la volta al món, per sentir-se com una ànima lliure.
9. A la pel·lícula se’ns explica que Truman era un nen no desitjat que fou adoptat per una corporació, i a partir d’aquí fou utilitzat per protagonitzar, diàriament, el show. Com ho valoreu?
De manera negativa, ja que aquests van violar les llibertats i els drets humans d’en Truman, com per exemple la llibertat, la seguretat de la persona i lo que és més important la seva vida. A més, ells no tenien cap dret a beneficiar-se de la seva vida d’una forma fraudulenta, tot i haver adpotat a en Truman. Des d’un principi havien “enganyat” a la agencia adoptiva, ja que la finalitat d’ells no era criar al nen sinó utilizar-lo com a un producte.Per això els senyors de l’agència d’adopció s’haurien de haver informat més sobre el tema i no deixar en mans d’una corporació la cura d’un nen.
10.Quina significació té aquesta frase: Acceptem la realitat del món i com ens la presenten.
Es refereix a que en el món en que vivim, les persones tenim veu per a opinar, però estem obligats a acceptar determinades coses que ens presenten al món persones que per el seu nivel socioeconòmic tenen més poder i poden fer el que vulgui, sense que nosaltres puguem opinar i impedir-ho.
I les conclusions personals…
La pel·lícula m’agradat molt perquè et fa reflexionar sobre aspectes que mai m’havia parat a pensar, com per exemple si tot el que veiem durant el nostre dia a dia es real o es producte de la nostra imaginació o d’altres factors de la nostra era. També m’ha fet valorar lo important que són determinats drets, com la llibertat, la intimitat, la seguretat… que ara que hi penso són imprescindibles per a viure. La trama m’ha agradat molt ja que en el momento de veure la pel·lícula sembla que estiguis en un món real, on tu ets protagonista, ja que moltes coses que sent i que li passen a en Truman, jo en algun momento també les he sentit. En conlusió, el fet de veure aquesta pel·lícula m’ha semblat una manera de posar el pràctica el pensament filosòfic.
CONCLUSIONS:
La llibertat i l’intimitat és lo més importat que l’ésser humà té.
La gran realitat es que ningú en aquesta vida té llibertat al 100%
Hem de lluitar per el que volem, i donar-li un sentit a tot el que se’ns presenta a la vida.
La televisió actual està interessada en obtenir altes xifres d’audiència per obtenir molts beneficis, creant programes de baixa qualitat o els anomenats tele-basura.
El fet de tindre-ho tot, no ens aporta felicitat, aquesta nomès s’aconsegueix quan realment ets i fas el que tu vols.
Ens fa pensar que totes les persones que tenim al voltant ens ajuden, sinó que moltes ens perjudiquen.
Aquest article s’ha publicat a General el 15 des 2008.
Navegació pels articles
? Els animals tenen sentiments L’Estel exposa al Gra ?
7 pensaments a “A propòsit de Truman”
Benjamin
16 des 2008 a les 12:00
El comentari m’agradat molt Nasser, però crec que la llibertat de no fer un acte , que es considera dolent,no hauria d’estar condicionat per un càstig. La llibertat personal està condicionada per la llibertat de les altres persones.
keevn
16 des 2008 a les 22:23
Felicitats Nasser per aquest treball. I també felicitats al professor Joan per aquest blog, que personalment, el trobo molt bé 😉
Referent al tema de la “tele-basura”, ho trobo bastant interessant, i profe, proposo de parlar algun dia, ja que a les votacions només va quedar 2n, i en Sergi G. en sap molt d’aquest tema… 😛 Encara que jo, estic totalment encontra amb aquest tipus de programes (“Salsa Rosa”, “Gran Hermano”, “Está pasando”…), ja que només “viuen dels demés” i no els hi trobo cap sentit :S . Tanmateix hi ha la publicitat, on TOTES les cadenes viuen de la publicitat. Si em perdoneu, i referent a aquest tema, us recomano que vegeu aquest vídeo: http://es.youtube.com/watch?v=-hrWUFmdQcM , 😉 opineu al respecte del tena. 🙂
que vagi bé!
.Keev
Nasser
16 des 2008 a les 22:45
Joan, ja m’has penjat el treball. Gràcies per fer-ho.
Doncs aixó, hem de parlar de la tele-basura que va ser un dels temes predilectes.
Kevin per una part estic d’acord amb tu, i que passa que tothom li te mania a Está pasando? :s, pobriçons, jo he ficat al treball exemples d’aquest programa, però a vegades hi ha coses que m’agraden, i no neguis que no l’has vist mai :p.Però seré sincer, a mi m’agraden molt aquests programes i en sóc consumidor. El video: l’home aquest s’avorreix i no te altres coses que fer xD, la gent hi va perquè hi vol, la patricia o qui sigui no obliga a ningú, i a més en aquest programa van ajudar a molta gent.
l
Kevin
05 mai 2015 a les 17:48
Muy buen Trabajo Felicidades
Kevin
05 mai 2015 a les 17:48
Filosofia a l’aula
Col.legi l’Estel de Granollers
Vés al contingut
Pàgina d’inici
A propòsit de Truman
7 respostes
Treball realitzat per Nasser Mohammad (3r. d’ESO)
Abans de veure la pel·lícula…
truman-show.jpg
1.Descriu què significa per tu conceptes com “llibertat”, “autonomia”, “manipulació” i “felicitat” En quines condicions es poden donar? Posa’n exemples.
Llibertat: La llibertat és la capacitat que l’ésser humà té per portar a terme aquelles accions que vol realizar, sempre sent conscient dels seus actes: és a dir una persona sap que hi ha unes determinades accions que no pot fer, com matar, perquè sinó tindrà un càstig com a conseqüència i d’altres que pot realizar. A més, poder realizar aquestes accions sense que ningú ho impedeixi o ho prohibeixi.
EXEMPLES:
D’expressió: Un noi vol expressar el que pensa sobre el millor amic d’un amic seu.
D’elecció: Una noia ha decidit d’anar a viure a Saragossa, i ningú s’ho impedeix.
De creença: En una familia jueva, la germana s’ha fet budista, sense cap problema, i la seva familia ho respecta.
De decisió: La meva tieta de 20 anys es vol comprar un cotxe, els seus pares no s’ho impedeixen.
De condició sexual: una noia de Barcelona es homosexual, ho expressa amb total sinceritat, i sense que ningú la pressioni i li obligui a ser el que no és.
Autonomia: L’autonomia és la capacitat que l’ésser humà té per ser independent, es a dir poder pendre decisions, d’una manera responsable, per si mateix, sense dependre de ningú o sense que ens ho donin tot fet, i poder solucionar els teus problemes i els reptes que la vida ens proposa amb éxit i ambiciositat.
EXEMPLE:
Decideixo que me’n vaig a viure a Galícia, per mi mateix, ja que em suposarà més estabilitat laboral.
Manipulació: La manipulació és l’acció que l’ésser humà realitza amb fins fraudulents amb l’objectiu d’obtenir algún benefici propi, però amb unes conseqüències dràstiques envers a la persona o cosa manipulada. Però, no sempre, la persona que t’ha estat enganyant surt guanyant amb la seva, perquè al final tot s’acaba descobrint, i aquell benefici obtingut no és res comparable amb la persona o cosa, a la qual has ferit i en moltes ocasions perdut.
EXEMPLES:
Un amic et menteix perquè li fassis un treball, i a canvi ell et donará un regal, però finalment no te’l dona.
Una empresa ofereix uns llocs de treball molt ben assalariats a canvi de realizar tot el que diuen, i finalment no aconsegueixes res.
Felicitat: La felicitat és un estat que experimenta la persona en petits moments de la seva vida, ja que segons mi no és eterna, hi ha dies que et sents més feliç o millor que altres . No obstant definiria la felicitat com l’estat en que una persona es sent ple i realitzat i la qual sap que va per bon camí i està satisfeta amb lo que realitza,es a dir pots fer una acció molt dolenta, però si a tu t’omple i et sents satisfet, ets feliç o no. Dins de la felicitat podría aportat milers de termes que defineixen el que es la felicitat, però per si sols no defineixen el que és : amor, alegría, eufòria…, per exemple l’amor , per mi, sol no és felicitat, sinó un simple sentiment.
Retrobar-te amb uns familiars que no veies fa molts anys
Veure com vas afrontant els reptes de cada dia.
Realitzar una obra de caritat pels pobres
2.Què entens per “llibertat d’expressió” i “llibertat d’informació”? Fent us d’aquestes llibertats, podem dir que tot s’hi val? Com pot afectar aquesta “llibertat” a la llibertat de les persones? Posa exemples actuals i raona la teva resposta.
Llibertat d’expressió: és el dret que posseeix tot ésser humà per opinar o expressar idees lliurement, i per tant sense cap censura.
Llibertat d’informació: és el dret que poseeix tot ésser humà per rebre i comunicar informació per mitjà de qualsevol medi de difusió: internet, prensa escrita, televisió…
No, ja que no tot el que els medis de difusió o les persones diuen és cert, perque sinó tohom es dedicaria a invertarse coses i el món de l’informació es transformaría en un caos, per això abans de publicar una informació, s’ha de demomtrar que es certa, contrastant-la i informant-te de que ho es. Per això, cal destacar que aquestes llibertats no tenen un sentit complert, sinó que s’empren dins d’uns limits.
D’una forma negativa, perquè alhora de posar en pràctica aquestes “llibertats”, s’opina i s’aporta informació que en molts casos, és falsa o ha estat tergiversada, o simplement s’opina dient la pura realitat, però en tots dos casos s’atempta contra la llibertat de les persones, ja que quasi mai, per no dir mai, no sel’s consulta si realment volen que aixó es digui o no. En conclusió “la llibertat d’expressió” i “la llibertat d’informació” no les hauríem de considerar com a llibertats 100% originals, perquè com a “drets” que són, no haurien de perjudicar a les persones, en general, sinó al contrari beneficiar-les.
EXEMPLES:
Programes de cor (Está pasando, Donde Estas Corazón…): aporten informació i opinen de la vida privada dels famosos , sense prèvia consulta.
Jo li explico un secret a un amic, i ell sense consultar-me-ho s’ho diu a tothom de la classe.
Penjament de articles amb drets d’autors, i a més criticar l’obra, sense prèvia consulta a l’autor.
3.Creus que els mitjans de comunicació i els programes d’avui dia estan fent servir correctament la llibertat d’expressió i d’informació? Per què? Fica’n exemples.
Els mitjans els podriem clasificar en dos grans grups: mitjans de comunicació i programaes formals: diaris amb un prestigi reconegut, els telenotícies… que utilitzen correctament aquesta informació, ja que están regits per uns paràmetres en concret, i el seu objectiu es informar de fets que realment han passat i són totalment certs. Però hi ha un altre tipus de programes com els del cor, els reality shows, que no la fan servir perquè es guanyen la vida a costa de mentides,d’opinions despectives i contiguts que no s’haurien d’emitir,que fereixen la sensibilitat dels personatges públics, dels quals són els protagonistes, i lo més important és que a més es viola la llibertat de l’ésser humà, sense tenir cap dret a decidir si vol que es publiqui l’informació a la televisió, internet… o no.
EXEMPLES:
Está Pasando va emetre contiguts de determinats personatges públics, de caràcter sexual i on apareixien insults.
Els programes del cor donen i comuniquen als espectadors información, sense prèvia consulta als personatges públics.
Publicació d’articles d’opinió donant una opinió despectiva sobre algú o alguna cosa, a determinats diaris.
4. A qualsevol mitjà de comunicació (TV, prensa, ràdio, internet…) podem veure i escoltar una gran quantitat d’anuncis publicitaris. Creus que també es fa publicitat indirecta a les telesèries dels nostres canals de televisió? I a les pel·lícules? Fes una llista i opina si et sembla o no correcte.
A la televisió es combina l’activa amb la pasiva, es a dir que a vegades aquesta es fa mitjançant una alusió directe del producte o servei ( activa) i a vegades no es fa una alusió directe però està present en el context de la teleserie, ect. (pasiva) A les pel·lícules també se’n fa, generalment pasiva, però no hi ha tanta com a les telesèries.
Pel·licula o Telesèrie
Publicitat indirecte
Aida (Telesèrie) Balumba (la companyia de segurs, apareix al barri de la protagonista)
5.Comparteixes l’opinió quan es diu que alguns programes de televisió són “telebasura”? Per què? En què et pot afectar a tu? Posa alguns exemples.
Sí, perquè aquests tenen una qualitat molt baixa i a més utilitzen técniques mediocres per atreure a la gent: aprofitar-se de la ingenuitat de la gent i de insults i efrontaments entre els participants d’aquests. A més ingressen enormes beneficis degut a que “informen” sobre la vida dels famosos, que en moltes ocasions no volen aparéixer en aquests.
La televisió ens enseña moltes coses i ens fa canviar d’opinió i adoptar-ne un altre, cada vegada hi ha més programes telebasura i menys documentals i reportatges, que ens eduquen. I si aquest fenòmen continua incrementant, la meva i l’educació televisiva i els meus coneixements es basaran en opinions despectives i información falsa.
Per exemple, estic veient un programa i començen a dir paraulotes, jo o un nen més petit les pot dir desprès a la seva mare o de tant veure la telvisió pots agafar un vici i deixar de banda coses molt més importants.
6.Quins tipus de programa de televisió existeixen, actualment, amb un tema similar a l’argument de “El show the Truman”? Quina opinió teniu?
Reality shows, com Gran Hermano.
La meva opinió sobre aquest programa es positiva, ja que al contrari que l’argument del show de Truman, els participans entren a la casa per voluntat propia, i a més si esdeven guanyadors, obtenen una remuneració. A més, és molt entretingut, la gent ho veu molt per aquest mateix motiu. Però, per una altra banda tinc algunes opinions negatives envers al programa perquè utilitzen els conflictes entre els concursants i les escenes més fortes com els “edredonings” , i a més la gent es vicia i té com a ídol la figura d’un concursant, de lo qual s’aprofiten, fent que la gent sigui la que decideixi qui abandona la casa, per tal de guanyar una gran quantitat de diners. En conclusió, en l’idea del programa no hi veig cap inconvenient, però les estratègies que utilitzen no són correctes, segons el meu punt de vista.
7.Per què creus que són rendibles aquest tipus de programes? Participaries en algun? Per que?
Doncs perquè busquen les escenes que atreuen a la gent, com les de sexe, les baralles, també perquè sotmeten als personatges en molts casos a situacions injustes i penoses, lo qual fa que moltes empreses vulguin anunciar els seus productes, en els descansos del programa. Un altre aspecte es que els guanyadors dels realities o els expulsats son decidits pels espectadors, molts d’ells cauen en aquesta enganyifa i envien milers de missatges i realitzen milers de trucades per salvar als seus favorits.
Participaria, per viure una nova experiencia en la meva vida, a més de tenir l’oportunitat de guanyar un gran premi.
8.Explica algun cas en el que t’hagis sentí manipulat/da o enganyat/da. Com et va sentir?
Fa ja temps, per l’escola havíem de fer un treball i dos persones i jo havíem d’acabar d’enllestir el treball. Doncs vam quedar per fer-ho un dia, però jo aquell dia no podia quedar per a realizar el treball, per això, el dia abans jo el vaig acabar de fer, en aquell moment vaig pensar alguna idea per a que ells participèssin en la tasca. Doncs, al dia següent els hi vaig comentar això i ells hem van dir que vale, que si tenien que canviar alguna dada, que la canviéssin. Doncs, el dia que havíem de presentar el treball, ells van dir que jo no havia fet cap tasca i que ells ho havien fet tot. Però lo que hem va impactar molt es que quan ho van llegir era exactament el treball que havia fet jo. Va ser una experiencia horrible!
Hem vaig sentir molt manipulat, ja que hem van utilizar per ser el seu “criat”, en aquell moment per el meu cap rondàven dues coses: impotència i tristesa, les llàgrimes em començaren a caure, però vaig resisitir a l’ocasió.
9.Abans de veure la pel·lícula, fixa’t en la caràtula de la pel·lícula i descriu què et suggereix.
La caràtul·la em suggereix el simple fet d’estar observat i enganyat durant tota la vida sense saber-ho, es a dir com si t’haguessin ficat una vena als ulls. És molt exagerada, però ens fa veure clarament fins a quin punt la realitat es converteix en ficció o alguna cosa més enllà. En Truman em suggereix moltes coses: un home inocent e ingenu, però a la vegada relaxat i feliç amb lo que té. En conlusió, aquesta portada resumeix d’una manera molt clara la sipnosi de la pel·lícula
I després de veure-la…
1.Quina és la escena que més t’ha agradat o impactat de la pel·lícula? Per què?
L’escena que més m’ha agradat és la final, on en Truman desprès de xocar-se amb el veler contra “ el cel” i desprès de mantindre una conversa amb el productor, descobreix que tota la seva vida ha sigut una farsa. El motiu de la meva elecció es degut a que en aquesta escena es reflecta el veritable significat de la llibertat, un dret molt significatiu per a ell perquè es dona compte que durant tots aquests anys ha sigut privat d’ell.
2. Creus que en Truman, malgrat tot, era una persona lliure abans de saber que formava part d’un programa de televisió? Raona la teva resposta.
Segons la Declaració Universal dels Drets Humans , tota persona és dotat de llibertat. Però segons el meu punt de vista, si aprofunditzem, en el moment de néixer no és del tot lliure ja que en Truman no realitza el que ell vol, sinó que està sota tutel·la dels seus pares, els quals decideixen el que creuen convenientment o no per al seu fill.
3. A algunes persones els agradaría tenir tot el que té en Truman, però en canvi ell no era feliç. Per què? Segons la pel·lícula, quin és el preu de l’autenticitat i al llibertat, doncs?
No era feliç perquè ell volia explorar nous territoris i viatjar arreu del món, però la seva “dona” no volia, ja que ella era una actriu i havia de fer tot el possible perquè en Truman no descobrís el que realment estava passant, a més, també, es sentia impotent al no saber el que estava passant, tot i haver viscut experiències que li van fer reflexionar sobre el tema.
Segons la pel·lícula l’autenticitat i la llibertat tenen un preu molt alt i incalculable.
4. Truman va descobrint que no tot és el que sembla. Hi ha coses al teu voltant que et facin pensar que les coses no són com pensaves quan eres més petit?
Sí, però no són coses físiques, sinó coses subjectives. Sobretot vull destacar dues coses: primer, les actuacions i els sentiments que t’aporten determinades persones que conivuen al voltant meu, això m’ha fet vist que no tothom es de color de rosa, ni es comporta realment com tu vols o com tu creus. El segon aspecte es els fets i les anécdotes que em passen cada dia, les quals hem fan descobrir coses noves, i em fan reflexionar sobre el fet de que tot no es realment com creía: positiu, bo, alegre…, sinó que tot te la seva part positiva i negativa.
5. A la pel·lícula sentim frases com ara: Mai has pensat que la teva vida ha esta conduida en certa direcció? El món gira al meu voltant. Heu sentit alguna vegada aquesta sensació?
Sí, però penso que tot està provocat per el que les accions que hem realitzat en el passat, les quals tenen un resultat en el futur.
6. La seqüència del retrobament del pare que s’acaba amb plors molt emotius per part dels protagonistas i del públic, és celebrada amb eufòria pels realitzadors del show. Algú diu: Aixó és televisió pura. Què us sembla aquesta afirmació? A quin tipus de televisió es refereix? És l’únic tipus de televisió possible?
Molt correcte, ja que reflecteix clarament el model de televisió actual que es basa en obtenir un gran nombre d’audiències, partint de recursos “barats” com el setimentalisme, les escenes de perill, sexuals…
Es refereix a la tele-basura (reality shows), que per la seva baixa qualitat han de recorre a lo més fácil i a lo que tenen més abast, cosa que he mencionat abans.
Trobaríem altres tipus de televisió com la “televisió rosa” o la “televisió del futur (tarot)” que també es dediquen a jugar amb els sentiments i al ingenuitat de les persones.
7. Valoreu el comportament i la trajectòria dels següents personatges: Truman, Meryl (l’esposa), Marlon (l’amic), Silvia (la noia que defensa Truman), la mare i Christoff.
Truman: al principi de l’historia en Truman és un home sense preocupacions, que viu la seva vida a la “falsa ciutat”. A mesura que passa el temps, va evolucionant, és menys ingenu, i es dóna compte de que tot no era com ell pensava i que li estan ocultant alguna cosa. Finalment obre els ulls i es dóna compte de que havia esta visquent una farsa.
Meryl: es mostra afectuosa amb en Truman, i fa tot el possible per a que en Truman no es doni compte del que està passant. Però, a mesura que passa el temps i sobretot en el moment en que en Truman vol fugir de la ciutat, es fica molt nerviosa i pensa per si mateixa que quina injusticia es el que en Truman està visquent.
Marlon: la seva trajectòria és plana, es a dir no varia el seu comportament. És un actor i està continuament actuant i fent el que els productors li diuen. Al principi de l’història té un comportament molt natural i alegre amb en Truman. Però al final, quan en Truman despareix, es fica nerviós buscant-lo, suposo perquè tindria temor a perdre la seva feina.
Silvia : la seva trajectoria es plana, varia en molts aspectes. Al principi de l’historia es comporta com una actriu, es a dir fa el que els productors li diuen. A en Truman es mostra molt carinyosa i somrient. Arran, de l’escena net ddel ball, i desprès de retrobar-se amb en Truman a la biblioteca, decideix explicar-li la veritat, però es sent impotent perquè en Truman no entén el que està passant.
La mare: Apareix en molt poques ocasions a la pel·lícula, el seu comportament es inadmisible. Li porta la contrària al “seu fill” i està tota l’estona enganyant-lo i fent-li veure, que el que ell diu es mentida.
Christoff: És el productor del programa. A mesura que transcorre l’història fa qualsevol cosa per impedir que el Truman descobreixi el seu secret més ben guardat, per això en moltes ocasions fica la vida en perill d’en Truman, sense donar-li cap importancia. Finalment actúa com una bona persona, alliberant a en Truman.
8. La pel·lícula està plena de símbols: Què vol dir True i Man en anglès? I Seaheaven ( el poble artificial o passa l’acció)? El vaixell que Truman agafa per fugir es diu Santa Maria. Quina significació té aquest nom?
En anglès, True significa veritat, i Man significa home, es refereixen a home de veritat. Seaheaven està format per “sea” que significa mar i per “heaven” que significa cel.Es diu Santa Maria, com el vaixell de Cristòfol Colom amb el qual va descobrir Amèrica, la relació amb la pel·lícula es que el somni d’en Truman era descobrir nous indrets i donar la volta al món, per sentir-se com una ànima lliure.
9. A la pel·lícula se’ns explica que Truman era un nen no desitjat que fou adoptat per una corporació, i a partir d’aquí fou utilitzat per protagonitzar, diàriament, el show. Com ho valoreu?
De manera negativa, ja que aquests van violar les llibertats i els drets humans d’en Truman, com per exemple la llibertat, la seguretat de la persona i lo que és més important la seva vida. A més, ells no tenien cap dret a beneficiar-se de la seva vida d’una forma fraudulenta, tot i haver adpotat a en Truman. Des d’un principi havien “enganyat” a la agencia adoptiva, ja que la finalitat d’ells no era criar al nen sinó utilizar-lo com a un producte.Per això els senyors de l’agència d’adopció s’haurien de haver informat més sobre el tema i no deixar en mans d’una corporació la cura d’un nen.
10.Quina significació té aquesta frase: Acceptem la realitat del món i com ens la presenten.
Es refereix a que en el món en que vivim, les persones tenim veu per a opinar, però estem obligats a acceptar determinades coses que ens presenten al món persones que per el seu nivel socioeconòmic tenen més poder i poden fer el que vulgui, sense que nosaltres puguem opinar i impedir-ho.
I les conclusions personals…
La pel·lícula m’agradat molt perquè et fa reflexionar sobre aspectes que mai m’havia parat a pensar, com per exemple si tot el que veiem durant el nostre dia a dia es real o es producte de la nostra imaginació o d’altres factors de la nostra era. També m’ha fet valorar lo important que són determinats drets, com la llibertat, la intimitat, la seguretat… que ara que hi penso són imprescindibles per a viure. La trama m’ha agradat molt ja que en el momento de veure la pel·lícula sembla que estiguis en un món real, on tu ets protagonista, ja que moltes coses que sent i que li passen a en Truman, jo en algun momento també les he sentit. En conlusió, el fet de veure aquesta pel·lícula m’ha semblat una manera de posar el pràctica el pensament filosòfic.
CONCLUSIONS:
La llibertat i l’intimitat és lo més importat que l’ésser humà té.
La gran realitat es que ningú en aquesta vida té llibertat al 100%
Hem de lluitar per el que volem, i donar-li un sentit a tot el que se’ns presenta a la vida.
La televisió actual està interessada en obtenir altes xifres d’audiència per obtenir molts beneficis, creant programes de baixa qualitat o els anomenats tele-basura.
El fet de tindre-ho tot, no ens aporta felicitat, aquesta nomès s’aconsegueix quan realment ets i fas el que tu vols.
Ens fa pensar que totes les persones que tenim al voltant ens ajuden, sinó que moltes ens perjudiquen.
Filosofia a l’aula
Col.legi l’Estel de Granollers
Vés al contingut
Pàgina d’inici
A propòsit de Truman
7 respostes
Treball realitzat per Nasser Mohammad (3r. d’ESO)
Abans de veure la pel·lícula…
truman-show.jpg
1.Descriu què significa per tu conceptes com “llibertat”, “autonomia”, “manipulació” i “felicitat” En quines condicions es poden donar? Posa’n exemples.
Llibertat: La llibertat és la capacitat que l’ésser humà té per portar a terme aquelles accions que vol realizar, sempre sent conscient dels seus actes: és a dir una persona sap que hi ha unes determinades accions que no pot fer, com matar, perquè sinó tindrà un càstig com a conseqüència i d’altres que pot realizar. A més, poder realizar aquestes accions sense que ningú ho impedeixi o ho prohibeixi.
EXEMPLES:
D’expressió: Un noi vol expressar el que pensa sobre el millor amic d’un amic seu.
D’elecció: Una noia ha decidit d’anar a viure a Saragossa, i ningú s’ho impedeix.
De creença: En una familia jueva, la germana s’ha fet budista, sense cap problema, i la seva familia ho respecta.
De decisió: La meva tieta de 20 anys es vol comprar un cotxe, els seus pares no s’ho impedeixen.
De condició sexual: una noia de Barcelona es homosexual, ho expressa amb total sinceritat, i sense que ningú la pressioni i li obligui a ser el que no és.
Autonomia: L’autonomia és la capacitat que l’ésser humà té per ser independent, es a dir poder pendre decisions, d’una manera responsable, per si mateix, sense dependre de ningú o sense que ens ho donin tot fet, i poder solucionar els teus problemes i els reptes que la vida ens proposa amb éxit i ambiciositat.
EXEMPLE:
Decideixo que me’n vaig a viure a Galícia, per mi mateix, ja que em suposarà més estabilitat laboral.
Manipulació: La manipulació és l’acció que l’ésser humà realitza amb fins fraudulents amb l’objectiu d’obtenir algún benefici propi, però amb unes conseqüències dràstiques envers a la persona o cosa manipulada. Però, no sempre, la persona que t’ha estat enganyant surt guanyant amb la seva, perquè al final tot s’acaba descobrint, i aquell benefici obtingut no és res comparable amb la persona o cosa, a la qual has ferit i en moltes ocasions perdut.
EXEMPLES:
Un amic et menteix perquè li fassis un treball, i a canvi ell et donará un regal, però finalment no te’l dona.
Una empresa ofereix uns llocs de treball molt ben assalariats a canvi de realizar tot el que diuen, i finalment no aconsegueixes res.
Felicitat: La felicitat és un estat que experimenta la persona en petits moments de la seva vida, ja que segons mi no és eterna, hi ha dies que et sents més feliç o millor que altres . No obstant definiria la felicitat com l’estat en que una persona es sent ple i realitzat i la qual sap que va per bon camí i està satisfeta amb lo que realitza,es a dir pots fer una acció molt dolenta, però si a tu t’omple i et sents satisfet, ets feliç o no. Dins de la felicitat podría aportat milers de termes que defineixen el que es la felicitat, però per si sols no defineixen el que és : amor, alegría, eufòria…, per exemple l’amor , per mi, sol no és felicitat, sinó un simple sentiment.
Retrobar-te amb uns familiars que no veies fa molts anys
Veure com vas afrontant els reptes de cada dia.
Realitzar una obra de caritat pels pobres
2.Què entens per “llibertat d’expressió” i “llibertat d’informació”? Fent us d’aquestes llibertats, podem dir que tot s’hi val? Com pot afectar aquesta “llibertat” a la llibertat de les persones? Posa exemples actuals i raona la teva resposta.
Llibertat d’expressió: és el dret que posseeix tot ésser humà per opinar o expressar idees lliurement, i per tant sense cap censura.
Llibertat d’informació: és el dret que poseeix tot ésser humà per rebre i comunicar informació per mitjà de qualsevol medi de difusió: internet, prensa escrita, televisió…
No, ja que no tot el que els medis de difusió o les persones diuen és cert, perque sinó tohom es dedicaria a invertarse coses i el món de l’informació es transformaría en un caos, per això abans de publicar una informació, s’ha de demomtrar que es certa, contrastant-la i informant-te de que ho es. Per això, cal destacar que aquestes llibertats no tenen un sentit complert, sinó que s’empren dins d’uns limits.
D’una forma negativa, perquè alhora de posar en pràctica aquestes “llibertats”, s’opina i s’aporta informació que en molts casos, és falsa o ha estat tergiversada, o simplement s’opina dient la pura realitat, però en tots dos casos s’atempta contra la llibertat de les persones, ja que quasi mai, per no dir mai, no sel’s consulta si realment volen que aixó es digui o no. En conclusió “la llibertat d’expressió” i “la llibertat d’informació” no les hauríem de considerar com a llibertats 100% originals, perquè com a “drets” que són, no haurien de perjudicar a les persones, en general, sinó al contrari beneficiar-les.
EXEMPLES:
Programes de cor (Está pasando, Donde Estas Corazón…): aporten informació i opinen de la vida privada dels famosos , sense prèvia consulta.
Jo li explico un secret a un amic, i ell sense consultar-me-ho s’ho diu a tothom de la classe.
Penjament de articles amb drets d’autors, i a més criticar l’obra, sense prèvia consulta a l’autor.
3.Creus que els mitjans de comunicació i els programes d’avui dia estan fent servir correctament la llibertat d’expressió i d’informació? Per què? Fica’n exemples.
Els mitjans els podriem clasificar en dos grans grups: mitjans de comunicació i programaes formals: diaris amb un prestigi reconegut, els telenotícies… que utilitzen correctament aquesta informació, ja que están regits per uns paràmetres en concret, i el seu objectiu es informar de fets que realment han passat i són totalment certs. Però hi ha un altre tipus de programes com els del cor, els reality shows, que no la fan servir perquè es guanyen la vida a costa de mentides,d’opinions despectives i contiguts que no s’haurien d’emitir,que fereixen la sensibilitat dels personatges públics, dels quals són els protagonistes, i lo més important és que a més es viola la llibertat de l’ésser humà, sense tenir cap dret a decidir si vol que es publiqui l’informació a la televisió, internet… o no.
EXEMPLES:
Está Pasando va emetre contiguts de determinats personatges públics, de caràcter sexual i on apareixien insults.
Els programes del cor donen i comuniquen als espectadors información, sense prèvia consulta als personatges públics.
Publicació d’articles d’opinió donant una opinió despectiva sobre algú o alguna cosa, a determinats diaris.
4. A qualsevol mitjà de comunicació (TV, prensa, ràdio, internet…) podem veure i escoltar una gran quantitat d’anuncis publicitaris. Creus que també es fa publicitat indirecta a les telesèries dels nostres canals de televisió? I a les pel·lícules? Fes una llista i opina si et sembla o no correcte.
A la televisió es combina l’activa amb la pasiva, es a dir que a vegades aquesta es fa mitjançant una alusió directe del producte o servei ( activa) i a vegades no es fa una alusió directe però està present en el context de la teleserie, ect. (pasiva) A les pel·lícules també se’n fa, generalment pasiva, però no hi ha tanta com a les telesèries.
Pel·licula o Telesèrie
Publicitat indirecte
Aida (Telesèrie) Balumba (la companyia de segurs, apareix al barri de la protagonista)
5.Comparteixes l’opinió quan es diu que alguns programes de televisió són “telebasura”? Per què? En què et pot afectar a tu? Posa alguns exemples.
Sí, perquè aquests tenen una qualitat molt baixa i a més utilitzen técniques mediocres per atreure a la gent: aprofitar-se de la ingenuitat de la gent i de insults i efrontaments entre els participants d’aquests. A més ingressen enormes beneficis degut a que “informen” sobre la vida dels famosos, que en moltes ocasions no volen aparéixer en aquests.
La televisió ens enseña moltes coses i ens fa canviar d’opinió i adoptar-ne un altre, cada vegada hi ha més programes telebasura i menys documentals i reportatges, que ens eduquen. I si aquest fenòmen continua incrementant, la meva i l’educació televisiva i els meus coneixements es basaran en opinions despectives i información falsa.
Per exemple, estic veient un programa i començen a dir paraulotes, jo o un nen més petit les pot dir desprès a la seva mare o de tant veure la telvisió pots agafar un vici i deixar de banda coses molt més importants.
6.Quins tipus de programa de televisió existeixen, actualment, amb un tema similar a l’argument de “El show the Truman”? Quina opinió teniu?
Reality shows, com Gran Hermano.
La meva opinió sobre aquest programa es positiva, ja que al contrari que l’argument del show de Truman, els participans entren a la casa per voluntat propia, i a més si esdeven guanyadors, obtenen una remuneració. A més, és molt entretingut, la gent ho veu molt per aquest mateix motiu. Però, per una altra banda tinc algunes opinions negatives envers al programa perquè utilitzen els conflictes entre els concursants i les escenes més fortes com els “edredonings” , i a més la gent es vicia i té com a ídol la figura d’un concursant, de lo qual s’aprofiten, fent que la gent sigui la que decideixi qui abandona la casa, per tal de guanyar una gran quantitat de diners. En conclusió, en l’idea del programa no hi veig cap inconvenient, però les estratègies que utilitzen no són correctes, segons el meu punt de vista.
7.Per què creus que són rendibles aquest tipus de programes? Participaries en algun? Per que?
Doncs perquè busquen les escenes que atreuen a la gent, com les de sexe, les baralles, també perquè sotmeten als personatges en molts casos a situacions injustes i penoses, lo qual fa que moltes empreses vulguin anunciar els seus productes, en els descansos del programa. Un altre aspecte es que els guanyadors dels realities o els expulsats son decidits pels espectadors, molts d’ells cauen en aquesta enganyifa i envien milers de missatges i realitzen milers de trucades per salvar als seus favorits.
Participaria, per viure una nova experiencia en la meva vida, a més de tenir l’oportunitat de guanyar un gran premi.
8.Explica algun cas en el que t’hagis sentí manipulat/da o enganyat/da. Com et va sentir?
Fa ja temps, per l’escola havíem de fer un treball i dos persones i jo havíem d’acabar d’enllestir el treball. Doncs vam quedar per fer-ho un dia, però jo aquell dia no podia quedar per a realizar el treball, per això, el dia abans jo el vaig acabar de fer, en aquell moment vaig pensar alguna idea per a que ells participèssin en la tasca. Doncs, al dia següent els hi vaig comentar això i ells hem van dir que vale, que si tenien que canviar alguna dada, que la canviéssin. Doncs, el dia que havíem de presentar el treball, ells van dir que jo no havia fet cap tasca i que ells ho havien fet tot. Però lo que hem va impactar molt es que quan ho van llegir era exactament el treball que havia fet jo. Va ser una experiencia horrible!
Hem vaig sentir molt manipulat, ja que hem van utilizar per ser el seu “criat”, en aquell moment per el meu cap rondàven dues coses: impotència i tristesa, les llàgrimes em començaren a caure, però vaig resisitir a l’ocasió.
9.Abans de veure la pel·lícula, fixa’t en la caràtula de la pel·lícula i descriu què et suggereix.
La caràtul·la em suggereix el simple fet d’estar observat i enganyat durant tota la vida sense saber-ho, es a dir com si t’haguessin ficat una vena als ulls. És molt exagerada, però ens fa veure clarament fins a quin punt la realitat es converteix en ficció o alguna cosa més enllà. En Truman em suggereix moltes coses: un home inocent e ingenu, però a la vegada relaxat i feliç amb lo que té. En conlusió, aquesta portada resumeix d’una manera molt clara la sipnosi de la pel·lícula
I després de veure-la…
1.Quina és la escena que més t’ha agradat o impactat de la pel·lícula? Per què?
L’escena que més m’ha agradat és la final, on en Truman desprès de xocar-se amb el veler contra “ el cel” i desprès de mantindre una conversa amb el productor, descobreix que tota la seva vida ha sigut una farsa. El motiu de la meva elecció es degut a que en aquesta escena es reflecta el veritable significat de la llibertat, un dret molt significatiu per a ell perquè es dona compte que durant tots aquests anys ha sigut privat d’ell.
2. Creus que en Truman, malgrat tot, era una persona lliure abans de saber que formava part d’un programa de televisió? Raona la teva resposta.
Segons la Declaració Universal dels Drets Humans , tota persona és dotat de llibertat. Però segons el meu punt de vista, si aprofunditzem, en el moment de néixer no és del tot lliure ja que en Truman no realitza el que ell vol, sinó que està sota tutel·la dels seus pares, els quals decideixen el que creuen convenientment o no per al seu fill.
3. A algunes persones els agradaría tenir tot el que té en Truman, però en canvi ell no era feliç. Per què? Segons la pel·lícula, quin és el preu de l’autenticitat i al llibertat, doncs?
No era feliç perquè ell volia explorar nous territoris i viatjar arreu del món, però la seva “dona” no volia, ja que ella era una actriu i havia de fer tot el possible perquè en Truman no descobrís el que realment estava passant, a més, també, es sentia impotent al no saber el que estava passant, tot i haver viscut experiències que li van fer reflexionar sobre el tema.
Segons la pel·lícula l’autenticitat i la llibertat tenen un preu molt alt i incalculable.
4. Truman va descobrint que no tot és el que sembla. Hi ha coses al teu voltant que et facin pensar que les coses no són com pensaves quan eres més petit?
Sí, però no són coses físiques, sinó coses subjectives. Sobretot vull destacar dues coses: primer, les actuacions i els sentiments que t’aporten determinades persones que conivuen al voltant meu, això m’ha fet vist que no tothom es de color de rosa, ni es comporta realment com tu vols o com tu creus. El segon aspecte es els fets i les anécdotes que em passen cada dia, les quals hem fan descobrir coses noves, i em fan reflexionar sobre el fet de que tot no es realment com creía: positiu, bo, alegre…, sinó que tot te la seva part positiva i negativa.
5. A la pel·lícula sentim frases com ara: Mai has pensat que la teva vida ha esta conduida en certa direcció? El món gira al meu voltant. Heu sentit alguna vegada aquesta sensació?
Sí, però penso que tot està provocat per el que les accions que hem realitzat en el passat, les quals tenen un resultat en el futur.
6. La seqüència del retrobament del pare que s’acaba amb plors molt emotius per part dels protagonistas i del públic, és celebrada amb eufòria pels realitzadors del show. Algú diu: Aixó és televisió pura. Què us sembla aquesta afirmació? A quin tipus de televisió es refereix? És l’únic tipus de televisió possible?
Molt correcte, ja que reflecteix clarament el model de televisió actual que es basa en obtenir un gran nombre d’audiències, partint de recursos “barats” com el setimentalisme, les escenes de perill, sexuals…
Es refereix a la tele-basura (reality shows), que per la seva baixa qualitat han de recorre a lo més fácil i a lo que tenen més abast, cosa que he mencionat abans.
Trobaríem altres tipus de televisió com la “televisió rosa” o la “televisió del futur (tarot)” que també es dediquen a jugar amb els sentiments i al ingenuitat de les persones.
7. Valoreu el comportament i la trajectòria dels següents personatges: Truman, Meryl (l’esposa), Marlon (l’amic), Silvia (la noia que defensa Truman), la mare i Christoff.
Truman: al principi de l’historia en Truman és un home sense preocupacions, que viu la seva vida a la “falsa ciutat”. A mesura que passa el temps, va evolucionant, és menys ingenu, i es dóna compte de que tot no era com ell pensava i que li estan ocultant alguna cosa. Finalment obre els ulls i es dóna compte de que havia esta visquent una farsa.
Meryl: es mostra afectuosa amb en Truman, i fa tot el possible per a que en Truman no es doni compte del que està passant. Però, a mesura que passa el temps i sobretot en el moment en que en Truman vol fugir de la ciutat, es fica molt nerviosa i pensa per si mateixa que quina injusticia es el que en Truman està visquent.
Marlon: la seva trajectòria és plana, es a dir no varia el seu comportament. És un actor i està continuament actuant i fent el que els productors li diuen. Al principi de l’història té un comportament molt natural i alegre amb en Truman. Però al final, quan en Truman despareix, es fica nerviós buscant-lo, suposo perquè tindria temor a perdre la seva feina.
Silvia : la seva trajectoria es plana, varia en molts aspectes. Al principi de l’historia es comporta com una actriu, es a dir fa el que els productors li diuen. A en Truman es mostra molt carinyosa i somrient. Arran, de l’escena net ddel ball, i desprès de retrobar-se amb en Truman a la biblioteca, decideix explicar-li la veritat, però es sent impotent perquè en Truman no entén el que està passant.
La mare: Apareix en molt poques ocasions a la pel·lícula, el seu comportament es inadmisible. Li porta la contrària al “seu fill” i està tota l’estona enganyant-lo i fent-li veure, que el que ell diu es mentida.
Christoff: És el productor del programa. A mesura que transcorre l’història fa qualsevol cosa per impedir que el Truman descobreixi el seu secret més ben guardat, per això en moltes ocasions fica la vida en perill d’en Truman, sense donar-li cap importancia. Finalment actúa com una bona persona, alliberant a en Truman.
8. La pel·lícula està plena de símbols: Què vol dir True i Man en anglès? I Seaheaven ( el poble artificial o passa l’acció)? El vaixell que Truman agafa per fugir es diu Santa Maria. Quina significació té aquest nom?
En anglès, True significa veritat, i Man significa home, es refereixen a home de veritat. Seaheaven està format per “sea” que significa mar i per “heaven” que significa cel.Es diu Santa Maria, com el vaixell de Cristòfol Colom amb el qual va descobrir Amèrica, la relació amb la pel·lícula es que el somni d’en Truman era descobrir nous indrets i donar la volta al món, per sentir-se com una ànima lliure.
9. A la pel·lícula se’ns explica que Truman era un nen no desitjat que fou adoptat per una corporació, i a partir d’aquí fou utilitzat per protagonitzar, diàriament, el show. Com ho valoreu?
De manera negativa, ja que aquests van violar les llibertats i els drets humans d’en Truman, com per exemple la llibertat, la seguretat de la persona i lo que és més important la seva vida. A més, ells no tenien cap dret a beneficiar-se de la seva vida d’una forma fraudulenta, tot i haver adpotat a en Truman. Des d’un principi havien “enganyat” a la agencia adoptiva, ja que la finalitat d’ells no era criar al nen sinó utilizar-lo com a un producte.Per això els senyors de l’agència d’adopció s’haurien de haver informat més sobre el tema i no deixar en mans d’una corporació la cura d’un nen.
10.Quina significació té aquesta frase: Acceptem la realitat del món i com ens la presenten.
Es refereix a que en el món en que vivim, les persones tenim veu per a opinar, però estem obligats a acceptar determinades coses que ens presenten al món persones que per el seu nivel socioeconòmic tenen més poder i poden fer el que vulgui, sense que nosaltres puguem opinar i impedir-ho.
I les conclusions personals…
La pel·lícula m’agradat molt perquè et fa reflexionar sobre aspectes que mai m’havia parat a pensar, com per exemple si tot el que veiem durant el nostre dia a dia es real o es producte de la nostra imaginació o d’altres factors de la nostra era. També m’ha fet valorar lo important que són determinats drets, com la llibertat, la intimitat, la seguretat… que ara que hi penso són imprescindibles per a viure. La trama m’ha agradat molt ja que en el momento de veure la pel·lícula sembla que estiguis en un món real, on tu ets protagonista, ja que moltes coses que sent i que li passen a en Truman, jo en algun momento també les he sentit. En conlusió, el fet de veure aquesta pel·lícula m’ha semblat una manera de posar el pràctica el pensament filosòfic.
CONCLUSIONS:
La llibertat i l’intimitat és lo més importat que l’ésser humà té.
La gran realitat es que ningú en aquesta vida té llibertat al 100%
Hem de lluitar per el que volem, i donar-li un sentit a tot el que se’ns presenta a la vida.
La televisió actual està interessada en obtenir altes xifres d’audiència per obtenir molts beneficis, creant programes de baixa qualitat o els anomenats tele-basura.
El fet de tindre-ho tot, no ens aporta felicitat, aquesta nomès s’aconsegueix quan realment ets i fas el que tu vols.
Ens fa pensar que totes les persones que tenim al voltant ens ajuden, sinó que moltes ens perjudiquen.
Aquest article s’ha publicat a General el 15 des 2008.
Navegació pels articles
? Els animals tenen sentiments L’Estel exposa al Gra ?
7 pensaments a “A propòsit de Truman”
Benjamin
16 des 2008 a les 12:00
El comentari m’agradat molt Nasser, però crec que la llibertat de no fer un acte , que es considera dolent,no hauria d’estar condicionat per un càstig. La llibertat personal està condicionada per la llibertat de les altres persones.
keevn
16 des 2008 a les 22:23
Felicitats Nasser per aquest treball. I també felicitats al professor Joan per aquest blog, que personalment, el trobo molt bé 😉
Referent al tema de la “tele-basura”, ho trobo bastant interessant, i profe, proposo de parlar algun dia, ja que a les votacions només va quedar 2n, i en Sergi G. en sap molt d’aquest tema… 😛 Encara que jo, estic totalment encontra amb aquest tipus de programes (“Salsa Rosa”, “Gran Hermano”, “Está pasando”…), ja que només “viuen dels demés” i no els hi trobo cap sentit :S . Tanmateix hi ha la publicitat, on TOTES les cadenes viuen de la publicitat. Si em perdoneu, i referent a aquest tema, us recomano que vegeu aquest vídeo: http://es.youtube.com/watch?v=-hrWUFmdQcM , 😉 opineu al respecte del tena. 🙂
que vagi bé!