Hola! No esteu encara a Facebook? De què aneu?
El diumenge 9 de novembre m’han publicat un article a El Punt (“Xarxes socials a Internet: repengem-nos-hi?“. Aquí el teniu complet (fent click!), i a continuació us en faig cinc cèntims d’alguns paràgrafs, ok?
M’interessa molt la vostra opinió, ja sigui comentant-ho aquí o enviant-me un e-mail o – fins i tot en l’era del Facebook – a través del meu Facebook o – fins i tot – jeje, de paraula…
Algunes coses que he escrit són que… “des del maig del 2008 tenim Facebook en català (ca.facebook.com). Aquest és un d’aquells fenòmens que se’ns en poden anar de les mans: hi ha més de 100 milions de persones que hi són, i el nombre creix sense desaccelerar-se. Aquest matí llegia una «dieta digital»: per sobreviure a l’excés d’informació aconsellaven esborrar-se d’una «xarxa social». Podria deixar jo el meu Facebook? Mai de la vida! (…).
Sé que tenim «vida real»: anem a l’escola o al treball, fem esport, xerrem en família… però Facebook ha aconseguit esdevenir una «xarxa social completa», en la qual ens submergim. La Naomi Alderman, a l’article «Hello, friend! Will ever meet?» (The Guardian, 12/9/08), es torna a fer la pregunta: ¿les amistats online són realment amistats? Ella opta decididament per la comunicació IRL («in real life»), com la majoria de nosaltres. I les estadístiques encara ens són favorables: el 90% dels contactes i amics que tenim són de gent que coneixem «face to face» (…).
Faig dues propostes: (a) acceptar només amics coneguts realment i (b) mai, mai, mai… comparar-nos amb ningú. Transmetem-ho als joves. Recuperem els sentiments, la proximitat física, percebre una cara real cansada i notar el somriure, que «fa bona olor». Som humans i Facebook només és una eina. Això sí, guapíssima!”.
I un últim detall. A l’article vaig escriure que “des del 2007 s’hi afegeixen uns 250.000 usuaris cada dia: el creixement setmanal supera el 3%. La gent jove hi entra arrossegada per altres i n’actualitzen sovint les dades”. Se m’ha dit que m’he passat amb aquesta dada. Potser sí, però us n’assenyalo, la font: està recollida al diari El País. En fi, si ens enganyen…
Retroenllaç: AsunTIC Blog » Xarxes socials i altres serveis de la Web 2.0
Ja el vaig llegir a El Punt, l’article. Com a jove, voldria precisar certes coses…
en primer lloc, que el Facebook és “la xarxa social” més ben muntada pel moment, n’hi ha hagut centenars des de fa anys… però mai tant coneguda i utilitzada a nivell mundial.
Però això és com tot,.,. la publicitat i el boca-boca, si cada un de nosaltres ha portat 2-3 o 4 persones,,, doncs m’hem multiplicant… el mateix va passar amb el Google.
en segon lloc, els joves, volem eines dinàmiques, i sobretot volem que si hi ha una demanda, en aquest cas a nivell virtual, doncs que n’aparegui la solució. i Facebook canvia diàriament, incorpora noves eines i aplicacions..
evidentment, molta gent “xateja” per conèixer amistats noves, però és un tant per 100 molt baix, ja que hi ha eines més especialitzades per això. Facebook el que permet és retrobar velles amistats i mantenir un contacte més directe.
Jo sempre he estat en xarxes socials, i m’he esborrat de totes perquè em cansaven, no era el que esperava, etc. si amb Facebook em passa el mateix, també m’esborraré.
Les modes i tendències, venen i van. I en el cas d’Internet, la cosa ve d’un moment!
Gràcies per l’article Xavier.
Atentament,
Georgina