Monthly Archives: March 2009

Els robots també estimen

             

         

            

             

Els robots també estimen  

 “¿Somien els androides amb ovelles elèctriques?” és una pregunta d’ una novela de ciència ficció. Ara podem dir que sí, que somien, encara que no amb ovelles, sinó amb dones …

Si més no aquest és el cas de Kenji, un robot humanoide de tercera generació desenvolupat al Japó per Toshiba. I és que Kenji està programat per a imitar sentiments humans, entre ells l’amor. Des de fa un any els seus creadors ho passegen amb orgull per congressos afirmant que Kenji és capaç de demostrar  l’equivalent robòtic de l’amor.Un amor que l’ha portat ara a cometre una bogeria: assetjar i abraçar durant hores a una de les tècniques de laboratori que més temps passava amb ell. Fins al punt d’impedir que marxés. Altres científics van haver d’intervenir i apagar a Kenji. Però al engegar de nou el robot tornava a les andades i es va abalançar cap a la persona que estava més a prop amb abraçades, mimos i atencions cibernètiques.

“Al principi estàvem emocionats al veure una espurna de la nostra pròpia ànima reviure en el que nosaltres anomenem màquina”, assegura  l’investigador principal del projecte. Kenji formava part d’un experiment. Un programari li  permetria aparentar reaccions “emocionals” davant d’estímuls externs. Al principi, Kenji començà a mostrar “amor” per una nina de drap, de la qual no es separava mai i a la qual abraçava durant hores . Si no la tenia a la vista el robot preguntava insistentment per ella. Els investigadors, llavors, atribuint el seu comportament a les qualitats d’ afecte i tendresa que li havien estat programades, van considerar l’experiment com un èxit.

Però la cosa, amb el temps, va començar a escapar del control dels científics, que potser no van tenir en compte els efectes de mesos d’interaccions sobre el complex sistema d’aprenentatge que ja havia proporcionat a Kenji la capacitat de donar mostres de tendresa. La qüestió és que els “sentiments” del robot cap a la seva nina (però també cap a qualsevol que s’acostés a ell prou) s’havien disparat. Tant que es va començar a tenir por d’ensenyar   Kenji a estranys.Les pitjors preocupacions van començar quan una jove tècnic va començar a passar diverses hores al dia amb Kenji. Fins que una tarda, a l’hora de marxar, Kenji es va negar a deixar-la sortir del laboratori bloquejant la porta amb el seu gran cos metàl lic i el que és pitjor, abraçant-la insistentment. La jove va poder escapar només després d’aconseguir trucar per telèfon a dos investigadors , que van acudir en la seva ajuda i aconseguir desconnectar el robot. “Malgrat el nostre entusiasme inicial, ha quedat clar que els impulsos i el comportament de Kenji no són del tot racionals ni autèntics“, assegura el director del projecte, el doctor Takahashi.

Des que es va produir l’incident, les coses no han millorat, sinó al contrari. Cada vegada que Kenji és reactivat, es llança cap al primer tècnic que veu, per després agafar-lo fortament amb els seus dos braços hidràulics de cent quilograms de pes. A més, Kenji fa això al mateix temps que comunica el seu “amor” emetent una sèrie de sons.

Takahashi, el director,  admet que segurament Kenji serà desconnectat de forma permanent, tot i que confia en que un dia tindran èxit: “Això ha estat només un petit contratemps. Estic convençut que algun dia viurem cara a cara, i potser fins i tot estimem i siguem estimats, per robots“.

                            ABC    http://www.abc.es/blogs/nieves/          De Jose Manuel Nieves 06.03.2009

De què se’ns parla a l’ article?

Tan perillós és enamorar-se?

L’ amor és un sentiment maravellós: jo no l’ hauria desconnectat!

Si hagués estat una robot tot hauria anat bé!

Quina barbaritat: fer que un robot tingui sentiments!

Potser algun dia el gos ja no serà el nostre millor amic!

Un robot enamorat i un soldat robòtic: quines estranyes coincidències!

Altres propostes voluntàries.

 

 

 

Perill : Els videojocs…!!

       

     

  

Perill:    Els videojocs … !! 

Els videojocs promouen actituds antisocials  en els joves.

El creixent ús de videojocs entre els joves perjudica les relacions amb els membres de la seva família i amb els amics, revela  un estudi divulgat per la revista Journal of Youth and Adolescence, a Washington.

La investigació efectuada per els científics Alex Jensen i Laura Walker, una gran aficionada a aquests jocs i professora a la facultat de la Universitat Brigham Young (Utah), es basa en informació recollida entre gairebé un miler d’estudiants universitaris de tot el país.
Walker, que ha assegurat estar decebuda pels resultats del seu estudi, ha assenyalat que com més temps passen els joves davant dels videojocs pitjors són les seves relacions amb amics i pares.

“És possible que es degui al fet que els adolescents s’exclouen de relacions socials importants només per jugar o que els que tenen relacions difícils busquen aquesta forma de passar el temps”, ha dit.
“El més probable és que aquestes siguin dues de les causes que es transformen en un cercle viciós”, ha afegit.

Per a la investigació, els estudiants van informar de quant temps passen en els jocs i van respondre una sèrie de preguntes sobre la qualitat de la seva relació familiar, incloent-hi la confiança i l’afecte que reben dels seus pares i dels seus amics.

Tot negatiu
Però els investigadors han advertit que la influència dels videojocs és només un factor en tot un conjunt que condueix a les males relacions personals.
No obstant, “el més notable de l’estudi és que tot el que vam analitzar al voltant de l’ús dels jocs electrònics és negatiu”, ha manifestat Walker.
L’estudi també ha revelat que en el cas de joves de més edat la freqüència en l’ús de videojocs està proporcionalment vinculada a una conducta perillosa superior, incloent-hi el consum de begudes alcohòliques i de drogues.

En el cas de les dones joves, l’afició als videojocs era inversament proporcional a la seva autoestima.

No obstant, Jensen ha indicat que els futurs estudis podrien absoldre els entreteniments electrònics dissenyats perquè diverses persones juguin de forma simultània, ja que suposadament incrementarien el seu contacte social.

       El Periódico  25.2.09

De què ens parla aquest article?

Potser seria millor eliminar tots els videojocs!

Potser hauríem d’ eliminar alguns!

Quan més es juga menys amics / amigues teniu?

Quan més jugueu menys us enteneu amb els pares?

Noies: les més jugadores són les que meys autoestima tenen, són les que menys confiança en si mateixes tenen?

Imatge 8 (Yonkie): No se li veu el sentit!

Ampliacions voluntàries?

 

 

 

 

L’ Ètica dels soldats robot

                        

L’ ètica dels soldats robot

Els robots militars autònoms que lluitaran en les guerres del futur han de ser programats per a regir-se per un estricte “codi militar“, és a dir, un codi ètic (han de saber quins principis morals han de respectar). En cas contrari, ens arriscarem a patir atrocitats terribles  a les seves mans.

Un  informe de la Marina dels Estats Units, fa aquesta  advertència i inclou consideracions sobre un escenari a l’estil de ‘Terminator’ en el qual els robots es tornen contra els seus amos humans.

L’informe, el primer sobre l’ètica dels robots soldats, prefigura per a un futur proper una era en la qual els robots seran prou intel·ligents com per prendre decisions en el camp de batalla que fins ara s’han reservat als humans. Els robots podrien arribar a desenvolupar capacitats intel.lectuals superiors a les dels soldats humans.

“Hi ha un error que consisteix a creure que els robots només faran el que estiguin programats a fer” , diu l’informe. “Tal creença ja no és vàlida: data d’un temps en què els programes només eren fets per una única persona”. Els programes moderns els escriuen equips de programadors, cap dels quals coneix el programa complet”.

L’informe planteja una sèrie de preguntes: Com protegirem els nostres exèrcits de robots contra els ‘hackers’ de bandes terroristes o els errors informàtics? A qui culpabilitzarem  si un robot es torna boig davant d’una multitud de civils: al robot, al seu creador, al president dels EUA? ¿Cal que els robots tinguin una ‘opció suïcidi’ o haurien de ser programats per defensar la seva vida?

L’informe crida a  l’exèrcit nord-americà a anar amb molta precaució ara que els dissenyadors de robots militars estan ficats en la cursa per arribar al mercat i s’està incrementant el ritme dels avenços en intel·ligència artificial. Pensem que el 2010 una tercera part de tots els avions d’atac seran no pilotats i el 2015 ho serà també una tercera part de tots els vehicles de combat d’infanteria.

És imprescindible inculcar codis ètics als soldats robot. Un senzill codi ètic en la línia de les’ Tres Lleis de la Robòtica’ que va proposar el 1950 Isaac Asimov no serà suficient per garantir un comportament ètic per part de les màquines militars autònomes. “Aquests artefactes són militars, i no poden ser pacifistes, així que hem de pensar en termes de l’ètica de la guerra. Necessitarem un codi del guerrer“.
                        
El Mundo 19.2.09 (adaptat i traduit)

De què se’ ns parla a l’ article?

No seria millor no fabricar soldats robots?

És bona l’ opció “suicidi”?

Quin hauria de ser el primer principi ètic a programar en un soldat robot?

És cert que els soldats robot no pdoen ser pacifistes?

Qui guanyarà les guerres en el futur?

Ampliacions voluntàries.

4etica@gmail.com