Monthly Archives: February 2009

Les xarxes socials són eines de comunicació. Hi ha prop de 300 milions d’usuaris a tot el món. Facebook compta amb 175 milions. A Espanya són vuit milions. (Altres són: Tuenti, Fotolog, Myspace)

Després de l’assassinat de Marta del Castillo, s’obre el debat sobre l’abast de les xarxes socials sobre els menors.

Qui es registra en una xarxa social es crea un espai personal a internet en el qual publica informació sobre un mateix: l’edat, les aficions, fotos, vídeos …Pot mostrar-la en privat convidant només a amics o fer-les públiques a la vista de qualsevol .

Els menors de 14 anys necessiten el consentiment dels seus pares o tutors per poder pertànyer a una xarxa social. Perquè aquests llocs són fantàstics canals per relacionar-se, però el seu ús no està exempt de riscos. Més quan els pares no s’assabenten del que fan els seus fills davant de l’ordinador.

Les amenaces per als menors en les xarxes socials venen en la seva majoria per enviar massa informació personal i gràfica, ja sigui per ells mateixos o per altres. Posen en risc la seva intimitat i la d’altres. Per això, els experts recomanen registrar-se amb un sobrenom i posar dades falses per evitar problemes. Moltes xarxes socials venen les dades dels usuaris, així que també és aconsellable donar-se d’alta amb una adreça electrònica amb la que no ens importi rebre allaus de correu brossa o «spam».

En el cas de la publicació de fotografies de tercers sense el consentiment del que surt a la imatge, a qualsevol que li passi això pot reclamar a l’Agència de Protecció de Dades i a la comissaria posant una denúncia.

«Encara que es cregui que les fotos només les veuran els amics, això mai és així. Les estem cedint a una empresa privada que pot fer amb elles el que vulgui. Per això, publiqueu o pugeu a les xarxes només aquelles fotos de les que mai us pugueu penedir».

Un altre problema al qual s’enfronten els usuaris de les xarxes socials és la possibilitat de contactar amb usuaris malintencionats. Per evitar incidents entre usuaris, algunes xarxes socials tenen un botó de denúncia. Si algú és molestat, punxa sobre aquesta icona i el portal comprova si és conflictiu i ho elimina. Si la conducta és delictiva, s’ha de comunicar a la Policia.

Previnguts com a la vida real

A més de no desvetllar massa dades personals, els menors mai han de subministrar aquesta informació a desconeguts; tampoc desvetllar les contrasenyes o el nom d’usuari entre els amics; llegir les condicions d’ús; davant algun dubte sobre una situació, preguntar als majors i denunciar a la xarxa social. Les precaucions en internet són similars a les de la vida real o és que obriria la porta de casa a un desconegut?

ABC 22.2.09 (Adaptat i traduït)

De què se’ns parla a l’ article?

Què és una “red social”?

Què és un ciberdelinqüent?

Escriu els perills en que principalment els més joves podeu trobar-vos.

Escriu les mesures de precaució aconsellables.

Afegiu més diapositives segons el vostre criteri.

Recordeu 4etica@gmail.com

L’ Operació Valkiria

La fotografia en la que veiem a Hitler saludant descriu una escena real. Claus von Stauffenberg és el de l’ equerra. En aquell moment portaba la bomba però no la va llançar.

L’Operació Valkiria

Un grup de civils i alts oficials de la Wehrmacht estan al front de l’anomenat Complot del 20 de juliol. El seu principal impulsor, el coronel Claus von Stauffenberg (Tom Cruise), va dissenyar un cop d’Estat que utilitzaria en el seu benefici l’Operació Valkiria, un pla aprovat per Hitler i dissenyat per reprimir una hipotètica revolta contra el Tercer Reich.

Claus von Stauffenberg era un aristòcrata catòlic que havia ingressat en la Wehrmacht en 1920. A principis de 1943, mentre combatia a Àfrica en la 10a Divisió Panzer, Stauffenberg va resultar greument ferit i va perdre un ull, la seva mà dreta i diversos dits de la seva mà esquerra. Casat i amb família, després de la seva recuperació va decidir donar la cara per la seva pàtria eliminant a Hitler. Va tornar a Alemanya on va ser destinat a l’Oficina General de l’Exèrcit a Berlín i allà es va unir al moviment de Resistència Alemanya, organitzat al voltant al general Ludwig Beck i al doctor Carl Goerdeler. La pel·lícula explica aquest procés de preparació, execució i conseqüències del fallit cop d’Estat del 20 de Juliol.

És moralment lícit matar al tirà? Aquesta pregunta ha recorregut segles de reflexió moral, política i teològica en occident. I la resposta no és unànim, alguns justifiquen el tiranicidi, altres no. La pregunta es torna dificilíssima quan es concreta: hagués estat lícit matar a Adolf Hitler? Sabem que el fi no justifica els mitjans i que matar va contra el cinquè manament (no mataràs!), però en vista del que Hitler va suposar per a la humanitat, la qüestió es torna gens senzilla de respondre. De fet, quan els conspiradors del 20 de Juliol posen en marxa l’operació Valkiria, destinada a acabar amb la vida del Führer, i inicien els preparatius de l’atemptat, el tinent Werner von Haeften, implicat en el cop, renúncia a “disparar el gallet” per raons morals i religioses. El que té de curiós el cas és que la conspiració també es va posar en marxa per raons morals i religioses. Molts dels integrants de l’operació Valkiria eren protestants o catòlics practicants i volien acabar amb aquesta descomunal ignomínia que era el règim de Hitler.

De què ens parla aquest article?

Qui té raó: el coronel Claus von Stauffenberg o el tinent Werner von Haeften?

Si el fi no justifica el mitjans per què hi ha gent que pensa que matar a Hitler hauria estat bé?

Com s’ explica que molts del participants en el complot eren catòlics i protestants?

Amplieu el document amb la vostra imaginació.

Si voleu més informació aneu a http://es.wikipedia.org/wiki/Claus_von_Stauffenberg

Envieu el treball a 4etica@gmail.com

“Titànic”: Ser “educat” et pot costar la mort

“Titànic”: Ser “educat” et pot costar la mort

S’ha escrit molt sobre el misteri de les últimes paraules que va pronunciar just abans de morir el capità del Titanic, Eduard John Smith. Uns diuen que van ser: “Sigueu britànics, nois. Sigueu britànics”, i altres afirmen que van ser aquestes: “Sigueu britànics, nois. Sigueu valents”. Després, segons les versions, es va tancar a la cabina de comandament i es va engegar un tret al cap, o es va tancar a la cabina de comandament per morir després ofegat, o va aguantar fins al final i va morir congelat a les glaçades aigües de l’Atlàntic. El que sembla clar és que sí que va arribar a pronunciar allò de “sigueu britànics”; alguns creuen que es referia a la famosa forma de ser dels britànics: impassibilitat, senyoriu i educació.
Que les últimes paraules d’un home que està a punt de morir recomanin educació ja és molt significatiu, però és que a més a més sembla que la major part dels britànics a bord es van comportar aquella nit com a autèntics cavallers. Calmats, impassibles, senyorials.

Dues maneres de pensar

Dos investigadors australians i un de suís acaben de publicar un estudi en què demostren que una bona part de les morts britàniques durant el naufragi del Titanic van tenir a veure directament amb la bona educació: van fer de forma cortesa la cua per accedir als bots salvavides –després de deixar passar dones i nens, és clar– i van morir així, esperant. “A Anglaterra la cavallerositat era un dels valors més importants“, diu un dels autors de l’estudi.
Van intentar documentar en aquest treball els factors que van jugar a favor de la supervivència a bord del Titanic, i van trobar, per exemple, que la màxima de “les dones i els nens primer” –no especificada mai en cap llei marítima internacional– es va complir al peu de la lletra; que ser dona, portar un nen al costat i estar en edat reproductiva era la millor garantia de sortir amb vida, i que les possibilitats de salvar-se sent passatger de primera o de segona classe eren més grans –per l’accés a la informació, i a les persones amb capacitat de decisió, però també perquè estaven més a prop de la coberta dels bots salvavides.
També van descobrir que “els membres de la tripulació van utilitzar els seus avantatges d’accés a la informació i als recursos per generar més possibilitats de supervivència”, segons l’informe.

“Els americans van ser els que van tenir més possibilitats de sobreviure”, van escriure els tres investigadors. Savage recorda que hi ha casos ben documentats de passatgers britànics que van morir com verdaders gentlemen (algun fins i tot va baixar a canviar-se al camarot per rebre ben vestit la mort, és a dir, amb esmòquing), i que si bé ningú ha acusat mai els passatgers nord-americans de mal educats, de saltar-se la fila o obrir- se pas a empentes, el cert és que “en van sobreviure molts més, de manera que alguna explicació hi deu haver”.

L’informe afirma que ser nord- americà suposava tenir més de probabilitats de viure. L’estudi no ha caigut gens bé als Estats Units, on l’arriben a qualificar de “racista“.

http://www.elperiodico.cat/ 2.2.09

Exercicis que cal fer:

1.De què creieu que va aquest article?

2.Per què l’ estudi no ha agradat gens en els Estats Units?

3.Creieu que el principi “les dones i els nens primer” té sentit?

4.“Algun fins i tot va baixar a canviar-se al camarot per rebre ben vestit la mort, és a dir, amb esmòquing”: oi que aquesta conducta és absurda?

Exercicis que es poden fer: Depèn de la vostra imaginació i interessos personals.

5.?

6.?

7.?

?

I sempre: afegiu imatges

Els vostres treballs seran ben rebuts a 4detica@gmail.com