COMPARTINT ENS ENRIQUIM!

A l’edat mitjana , la majoria de gent no sabia llegir, però aprenien gràcies a les imatges. Els ensenyaments cristians es transmetien a través de les pintures, relleus i vidrieres de les esglésies, que els sacerdots utilitzaven per il·lstrar els seus semons.

Les esglésies medievals estaven plenes d’imatges, i inclús les més petites tenien pintures a les parets i escultures per dins i per fora. Les esglésies més grans i les catedrals estaven decorades amb vidrieres fabuloses, talles molt delicades i estàtues impressionants.

Les escultures medievals no sempre representaven temes religiosos; a vegades tallaven monstres y éssers malignes en els murs de les esglésies. Alguns d’aquests éssers tenen orificis a la boca i s’anomenen gàrgoles.

Els senyors rics i poderosos tenien la seva pròpia Bíblia i els seus llibres d’oració, escrits i il·lustrats a mà. Tenien també esplèndids tapissos en els murs de le seves fortaleses que acostumaven a representar escenes de la vida al castell.

Els orfebres fabricaven objectes d’or i plata molt elaborats i els decoraven amb pedres precioses.

Els artistes realitzaven pintures religioses, anomenades retaules, en uns panels de fusta que es col·locaven sobre els altars de les esglésies o capelles i que servien per a inspirar a la gent a resar. Els artistes no buscaven el realisme en les seves pintures, sinó que intentaven transmetre una idea del que era el cel pintant escenes molt lluminoses sobre fons daurats.

GÀRGOLA

VIDRIERA

A continuació, guardeu al pen drive les següents activitats sobre els dos estils artístics (el romànic i el gòtic)  i realitzeu les tasques que us demanem per demà comentar-les a classe.

Art Romànic

Art gòtic

Al voltant de l’any 1100, van començar a formar-se per tota Europa petites ciutats anomenades burgs, sovint a prop dels castells. La gent que hi vivia pagava un tribut al senyor del castell, pero no havia de treballar per a ell i podia escollir el seu ofici.

Els artesans tenien tallers en els que fabricaven coses útils com teixits i utensilis de cuina, que després venien als habitants de les ciutats i als camperols que les visitaven.

Els mercaders venien la llana, fusta i ferro als artesans. A més, comercialitzaven amb articles de luxe portats de terres llunyanes, com seda, joies, vi i espècies.

En els burgs hi havia forners, carnissers i fabricants de cervesa que proveien als habitants de les ciutats. També hi havia taberners, sacerdots i doctors.

Els camperols i comerciants acudien a les ciutats a comprar i vendre els seus productes. Per a entrar en el burg s’havia de pagar una quantitat de diners, un peatge.

Els artesans que fabricaven els mateixos articles van començar a agrupar-se en gremis: associacions que vetllaven per què els productes fossin de bona qualitat i que els preus, els salaris i el comerç fos just.  Els gremis estaven formats en gran part per homes. Per a convertir-se en membres, abans havien de treballar set anys com aprenents d’un mestre artesà. fins que feien una “obra mestra”. Si era prou bona, entraven en el gremi com a oficial, si més no només uns quants oficials acabaven sent mestres.

En els dies senyalats, els gremis organitzaven representacions teatrals pels habitants del burg. A vegades escenificaven actuacions, representacions basades en històries bíbliques que servien per transmetre al poble, que no savia llegir ni escriure, els ensenyaments de l’església.

VÍDEO LA CIUTAT MEDIEVAL

Aquesta setmana la comencem amb la reconquesta d’Espanya per part dels cristians. A continuació, veureu un vídeo on explica com els cristians van començar a conquerir la franja muntanyosa al mar Cantàbric i van crear regnes i comtats cristians independents. A partir del segle XI van augmentar els seus territoris cap al sud (zona conquerida per l’Al·Andalus)  fins que es van agrupar en quatre regnes:

– Regne de Portugal

– Regne de Navarra

– Corona de Castella

– Regne d’Aragó

Els comtats catalans van anar creixent i prenent territoris als àrabs del sud. A l’any 1137 es va crear la corona catalanoaragonesa amb el casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer, i la filla del rei d’Aragó, Peronella.

Reconquesta espanyola

Muchos cristianos de la Edad Media elegían servir a Dios convirtiéndose en frailes y monjas. Vivían aislados del resto del mundo en monasterios (los hombres) y en conventos (las mujeres), donde rezaban varias veces al día, seguían unas reglas muy estrictas y desempeñaban labores específicas.  Según las normas escritas por San Benito en el siglo VI, debían rezar, estudiar y trabajar duramente la tierra. Su comida y sus ropas (los hábitos) debían ser sencillas. Además tenían que cuidar de los enfermos, gracias al cultivo de hierbas en el huerto del monasterio, y los pobres.

Los monjes tenían que renunciar a todas sus posesiones, obedecer a su abad (monje superior del monasterio) y no casarse nunca. Antes de realizar estas promesas, los votos, tenían que entrar en el monasterio como vicios, aprender las reglas y acostumbrarse a su modo de vida.

Al contrario que la mayoría de la gente en la Edad Media, que era analfabeta, muchos monjes sabían leer y escribir. Escribían volúmenes a mano, llamados manuscritos, que decoraban con dibujos muy elaborados.

Los ricos donaban dinero y tierras a los monjes, y muchos monasterios acumularon grandes riquezas. Algunos monjes dejaron de vivir con sencillez y, en lugar de rezar y trabajar, se pasaron la vida administrando sus tierras y viviendo rodeados de lujos.

LA VIDA EN UN MONASTERIO

Hola alumnes de 6è!

Continuem amb el projecte i ens adinsem en els temps dels cavallers i els castells.

El castell proclama el poder i el prestigi dels cavallers. A l’edat mitjana, la contraposició entre alt i baix es projecta en l’espai: es construeixen torres i muralles molt altes per demostrar que es vol escapar del que és baix. Per al cavaller, el castell té dues funcions: per una banda, té una funció defensiva, és a dir, militar (és una fortalesa) i per l’altra, li serveix com a residència (és un castell). Normalment, els castells estaven situats al camp perquè els cavallers preferien estar a prop dels territoris de caça i de les terres conreades pels pagesos. En un principi, estaven fets de fusta però a partir del segle XI es construí amb pedra, i això va fer canviar la funció del castell. Del segle X al XII es tractava sobretot de construir un lloc de refugi per al senyor i la seva família, tot i que també servia per guardar el seu armament i les seves provisions. Després, amb l’aparició de la fortalesa de pedra, els habitacles i les provisions passen a estar defensades per murs gruixuts, fossats, ponts llevadissos, barbacanes i obertures per on es poden llançar matèries destructives contra els assetjants. La fortificació esdevé una veritable fortalesa inexpugnable.A começaments de l’edat mitjana, el castell no era confortable, però va ser després de l’època del canó que es convertiren en llocs de residència i guanyen en confort. Fins a aquest moment, la vida a les fortaleses era força rudimentària: els senyors es reservaven l’ús de coixins, per guardar la roba s’utilitzaven baguls, les taules eren fixes i les cadires per seure rudimentàries.

CASTELL MEDIEVAL

Susana i Esther

Hola noies i nois!

Avancem amb el projecte i demà tractarem l’apartat del feudalisme. Com a introducció, us penjem aquest vídeo!!

EL FEUDALISME

Susana i Esther