ENTREVISTA dels alumnes de cicle superior a PEP COLL 14 de maig
1.Aquesta novel.la és real o es fictícia?
Jo faig sevir la tècnica de l’hamburguesa que consisteix a agafar una mica d’ algunes experiències que he viscut.
Per exemple:
– La Bet és una mica la meva neboda Sònia.
– Durant un temps vaig treballar a Correus.
– Durant una època de la meva vida vaig escriure llegendes dels Pirineus.
Aquestes vivències em van ajudar a escriure la novel.la.
2.Què és el que et va motivar a escriure aquesta novel·la?
Sempre m’han agradat molt les llegendes que expliquen els padrins als pobles petits dels Pirineus ja que hi ha molta saviesa en aquestes històries.
De fet durant uns quants anys em vaig dedicar a recopilar-les en un llibre que es titula “ Les llegendes de Catalunya”
3.Existeixen els menairons solament a Esterri?
No, ja que existeixen en altres històries però amb noms diferents.
Per exemple: a “Blancaneus i els set nans” hi ha uns follets dinàmics i treballadors, similars als menairons.
- Quant vas tardar a fer el llibre?
Més o menys un any. Durant els matins abans d’anar a treballar a l’institut aprofitava per escriure almenys durant quatre hores…
No cada dia em sortia un full. Escriure és molt lent si vols realment fer emocionar als lectors!
5.Per què has triat aquest entorn ?
Perquè m’hi trobo còmode en un entorn de muntanya, ja que jo sóc d’un poble del Pallars Sobirà ( Pessonada ).
6.Hi haurà una segona part ?
No, perquè no em feia prou il·lusió encara que l’editor m’ho va demanar. Ara tampoc ja no ho faria perquè no estic amb contacte amb adolescents ni amb les noves modes o tendències.
- Vas aconseguir algun premi amb aquesta novel.la ?
Sí, vaig aconseguir dos premis. Un per obra inèdita i l’altre per obra publicada, a l’any següent, dins de la categoria juvenil de l’editorial Gran Angular ( 1991).
- Quants títols vas pensar per aquesta novel.la?
Primer vaig posar el títol “El canut dels menairons” però després el vaig canviar perquè l’editorial no li agradava ja que era poc intrigant i la paraula “minairons” no es coneguda .
Aleshores, hi vaig posar :” Què farem, què direm?”
- Per què vas triar el poble d’Esterri?
Perquè hi ha institut i un museu etnològic semblants, com ara, Casa Gasia.
- Per què has triat aquest final?
El final, va relacionat amb l’evolució que fa la Bet durant aquest any. La història comença la Nit de Reis, quan la Bet aconsegueix robar el canut que seria com una joguina a les seves mans.
Al final de la novel·la la Bet ja és més gran i madura i s’entén que té altres coses al cap com ara l’Iu. En conseqüència, el fet que li robin el canut, és una manera d’explicar que ja no l’hi interessen les joguines, el final de la seva infància.
- Per què la protagonista és una nena?
Segons ell, les nenes maduren més ràpid que els nens, s’adaptava més a l’argument.
- Quan vas començar a publicar llibres?
Vaig començar a publicar llibres als 35 anys. No tenia previst ser escriptor. Vaig estudiar filosofia i no va ser fins quan vaig començar a recollir llegendes dels Pirineus que em vaig animar a escriure. També em va motivar el fet que la llengua catalana començava a promocionar-se com a llengua literària ja que fins aleshores estava prohibit.
- Quin altre llibre ens recomanes?
Us recomano el llibre “L’habitació de ma germana” i “Les llegendes de Catalunya”
- D’on treus les idees per escriure?
Les idees t’han de trobar treballant almenys dues hores al dia. També, llegint molt, viatjant i sobretot vivint.
- Et reconeix la gent pel carrer?
Per sort, no. No sóc famós com un esportista o un artista.
- Quin és el llibre que t’ha agradat més escriure?
El primer, el llibre “Què farem, què direm?”, perquè fa més de vint-i-cinc anys que s’està llegint amb èxit i el llibre “Dos taüts negres i dos taüts blancs”.
- Quant guanyes cada cop que es ven un llibre teu?
Jo guanyo el 10% del preu que paga el lector. Per exemple, si el llibre val 10€, jo per drets d’autor, guanyo 1€ aproximadament, perquè encara falta afegir-hi els impostos.
El llibreter, es queda el 20%, és a dir, guanya 2€; el distribuïdor es queda la mateixa quantitat i l’editorial Cruïlla, es queda el 50% (5€).
- Quantes edicions s’han fet del llibre?
Del llibre s’han fet 36 edicions, des de fa 26 anys (1991).
- Què cal per a ser un bon escriptor?
1- Cal llegir molt, a les biblioteques, per a poder triar el que t’agrada, sense haver de comprar.
2- Escriure molt i sinó tens imaginació, pots escriure les vivències dels altres.
3- Participar en concursos.
4- Viure i viatjar molt.
- Quina anècdota del llibre “Què farem, què direm?” et diverteix més?
Em diverteix sen molt les brometes que li feia la Bet al seu cosí Blai en el concurs del camacu; ja que, quan era petit, el meu cosí em feia el mateix.
