Transferència o transvassament?
Publicat per calapont el 19 de/d' abril de 2008
Doncs sí, després d’unes setmanes de rumors. Que si transvassament del Segre, si transferència de Tarragona, si conducció dels sobrants del reg dels cultius de l’Ebre. El confòs Govern d’Espanya, ha acabat eliminant un dels compromisos electorals que va decidir encapçalar des del principi de la campanya electoral del 2004, i continuant-la durant l’actual, i que fou un dels fets del decliu del govern popular, que malgovernava per aquells dies, i que com a conseqüència va fer que el senyor J.L. Zapatero acabara i acabe hui, fent-se amb el govern estatal.
Centenars de manifestacions, en pobles i ciutats de tota Espanya es van succeïr tant a favor d’un PHN elaborat pel PP, com en contra d’aquest PHN, en mans de la major part de la massa social de les Comunitats Autònomes on transcorre l’Ebre, i en menor mesura d’altres xarxes fluvials menys importants geogràficament.
El PHN que va elaborar el PP, tenia com a objectius els següents: “Los objetivos del PHN que tendrá vigencia durante el el periodo de tiempo 2000/2008, se fijan de acuerdo a la Ley de Aguas y al Real Decreto 927/1988, es decir, que intentarán conseguir a través de una buena planificación hidrológica, satisfacer las demandas de agua y equilibrar y armonizar el desarrollo regional y sectorial, incrementando las disponibilidades de este recurso, protegiendo su calidad, economizando su empleo y racionalizando sus usos en armonía con el medio ambiente y los demás recursos naturales.º”.
En definitiva el PHN pretenia una redistribució d’uns recursos hídrics a través de les diferents xarxes fluvials creant una interconexió de xarxes, amb la finalitat de solucionar la manca d’aigua en certs punts del territori nacional.
Possiblement un dels fets més negatius d’aquest pla, eren les quantitats transvassades que es barallaven i la manca d’un estudi detallat de la realitat climatològica e hidrològica de tot el territori. Un estudi detallat de totes aquestes realitats podia haver afavorit una planificació de l’enviament de recursos en funció del cabdal dels rius transvassables i que no fos una transferència continuista en el temps, sino una mesura més, de les que la capacitat tecnològica permet hui emplear per tal de mantindre uns nivells acceptables dels recursos hídrics en qualsevol zona.
Bé, tot això es van quedar en paraules i fulls estripats ja que l’estratègia dels diferents partits polítics es va encaminar cap a una nova política de l’aigua (NPA), encapçalada pel PSOE i d’altres partits nacionals i nacionalistes. Aquesta NPA derogava qualsevol transferència e interconexió de xarxes fluvials i pretenia donar una major importancia a la desalinització d’aigua.
Sens dubte l’aposta per la desalinització, la reutilització i la depuració de l’aigua son unes estratègies vàlides i sobretot necessàries al nostre àmbit geogràfic. Però, on poden quedar els transvassaments? son eïnes que podem utilitzar sense afectar a les xarxes fluvials? en realitat son tant negatives?. Un munt de preguntes ens surten quan pensem en els efectes d’un transvassament, però caldria deixar ven clar que hui en dia els rius ja no son els sistemes naturals d’anys passats i que la regulació i control dels cabals dels rius a permés un millor control del sistema fluvial, en una zona geogràfica amenaçada per moments de sequeres greus i fets meteorològics extrems, com precipitacions intenses.
Tots aquests interrogants que semblaven resolts com a conseqüència de l’unitat política i social, han resorgit del fons del calaix d’el nou Ministeri de Medi Ambient, influenciat per la urgència hídrica de la megalòpolis catalana, que sembla o semblava estar en risc.
El primer fet denunciable és sens dubte la manca de serietat política en alguns àmbits, que negant les promeses fetes a la societat que’ls va votar, preten per mitjà de l’ocultisme i la mentira, tornar a enfrontar a tota la societat amb unes mesures partidistes i gens equilibradores. El fet es negar la evidència. Plantejar-se un govern, que si agafar aigua d’un riu i enviar-la cap a un territori, és o no un trasvassament, és un fet que preten evitar responsabilitats en un ent públic que ha de treballar per l’unitat. És evident que qualsevol obra que agafa aigua d’un lloc i se la envia per mitjà d’una infraestructura hídrica cap a un altre és una transferència o transvassament d’aigua, i que per tant, han acabat, com sempre sucumbint als seus propis temors i a les seues pròpies mentires.
L’aprovació del decret que permet una petita transferència (50 hm.) cap a Barcelona, és de nou, un fet que afavorirà l’enfrontament entre comunitats i sobretot la persistencia d’un sistema polític basant en les falses promeses (promeses canviants) i l’augment dels desequilibris regionals.
Un nou capitol de la mal dita Guerra per l’Aigua ha començat…
Que guanye la intel·ligència humana.
Publicat a General | 1 comentari »