Quan estudiava a la facultat ja ens advertien els nostres professors que la dependència i l’especialització de qualsevol economia implicava efectes perversos que havien de ser solucionats per mitjà d’una eficient gestió econòmica. Doncs bé, en l’actual context geoeconòmic caldria plantejar una situació més o menys preocupant.

Avuí assistim a una situació econòmica general de recès productiu, que va afectant als diferents sectors productius i que va  afectant a tot el sistema. La davallada econòmica de les economies americanes i europees ha implicat una reducció de les inversions que durant molts anys s’anaven canalitzant a l’economia espanyola sobretot a les branques productives del secundari (industria i construcció). El patró productiu s’ha vist dominat per la gestió econòmica d’àmbit europeu, que avuí en dia, depen molt, l’economia del pais.

Les crisis son comuns i necessàries a qualsevol economia, ja que son el punt d’inflexió que permet reajustar els desequilibris productius que s’hagen produit durant el moment de creixement i que no cal que hagen sigut coherents, equilibradors o sostenibles.

El principal problema es que la crisi es produesca junt a altres elements que puguen incrementar les negativitats del procès. En aquest cas, va sent un fet que la recent crisi econòmica té unida una situació de preus molt inestables d’una font d’energia fonamental en la societat moderna actual, el petroli.

Actualment se senten ja veus crítiques amb les mesures econòmiques que s’estan produint en l’actual geopolítica espanyola i sobretot amb la falta de previsió dels diferents governs en la pujada del preu del petroli.

El fet està en que una economia com l’espanyola amb una dependència energètica del petroli, dins d’un àmbit territorial deficient en explotacions d’aquest caràcter, es veu molt més afectada que altres economies molt més potents i amb majors davallades productives, però que si tenen, una major capacitat de subministrament d’aquesta font d’energia.

La pujada del preu del petroli sembla ser un procès que no podrà tenir una inflexió cap endarrere, produit fonamentalment per un trencament entre l’oferta i la demanda. La demanda, es cada vegada major, com a conseqüència d’un conjunt d’estats, molts d’ells, gegants territorials (Xina, India, Indonèsia) que es troben en una situació de desenvolupament econòmic molt fort i molt depenent del petroli. Per altra banda la oferta s’ha anat reduint o bé s’ha mantès incrementant la producció en diferents àmbits. Però l’efecte més negatiu es que és comença ha advertir una reducció de la qualitat i un augment dels costos de producció de l’or negre. Tot va junt va pujant els preus i afectant a les economies més depenents.

Vist aquesta situació caldria que els governs vagen pensant quina serà la millor solució per tal de reduir la dependència respecte aquesta font d’energia.

Però cadascun de nosaltres ha de començar a fer més sostenible l’ús del petroli i sobretot a potenciar en la mesura de que puguem l’ús de energies menys contaminants (eòlica, hidráulica, solar) i anar evitants combustibles derivats del petroli, com els biodiesels o els ethanols, que impliquen altres problemes molt greus com l’increment dels preus del productes alimenticis.

La dependència d’un sistema productiu basat en l’ús d’energies fòssils implica que l’economia que decideix utilitzar aquestes ha de tenir una font de subministrament pròxima, rentable i universal.