LA PAU: l’objectiu del segle XXI

La pau i la noviolència es un procés mitjançant el qual, qualsevol conflicte s’ha d’afrontar y resoldre, a través de la noviolència, de l’ús de la paraula i de la raó. La finalitat de tot plegat es la d’aconseguir una harmonia humana que es reflexe sobre la pròpia vida humana i la naturalesa que ens envolta. La capacitat evolutiva de l’especie humana s’ha demostrat  amb l’ús de la raó, aquest fet ha possibilitat que deixarem les coves i la vida nòmada, i passarem a establir-se sedentàriament sobre un territori i a desenvolupar totes les capacitats inventives per tal de poder viure cada vegada amb una major esperança de vida i arribant a límits de desenvolupament evolutiu que ens deixa a les portes d’una nova era humana.

A pesar de tot el grau d’evolució aconseguida, la realitat humana durant milenis i a l’actualitat, no s’ha reflexat positivament en uns excel·lents comportaments socials, ja que durant molts estadis han demostrat una major proximitat a comportaments animals -com la protecció ferotge de l’espai propi o la jerarquització de classes-; que a una realitat molt més humana.

El 30 de gener, coincidint amb l’aniversari de la mort de Gandhi, ara fa 61 anys, se celebra a nivell escolar la 45ena edició, del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, aquest és un moment per al record de totes aquelles persones que han patit les injusticies socials actuals o la mort com a conseqüència dels conflictes socials, culturals, religiosos, ètnics i bèlics, que han exclatat durant aquest 2008 i tenint en compte tota una història passada marcada per conflictes que semblen no cessar.

Tot plegat s’ha elaborat aquest manifest que preten assentar unes bases socials que permetin, esperem en un futur pròxim, un desenvolupament social en pau i lliure de violència, i que vivim en harmonia entre tots i amb el medi.

1. Fomentar l’esforç comú, per tal que no es produïsquen diferències socials i que possibiliten noves situacions bèl·liques.
2. Potenciar el diàleg i la negociació entre països en conflicte, evitant el conflicte armat.
3. Augmentar la col·laboració amb els països pobres, per fomentar les democratitzacions de règims presidencialistes.
4. Acabar amb el reclutament als països pobres d’infants, per exercir de soldats i mercenaris.
5. Afavorir l’escolarització de la població infantil i que no es vulneri el dret de l’educació dels nens.
6. Afavorir la disponibilitat d’un treball remunerat, amb garanties socials i de seguretat, per a tota la població que ho precise.
7. Afavorir l’adquisició d’un habitatge digne i garantir els serveis bàsics i fonamentals, aigua, llum, telefonia, sanejament, mercats d’abastiment de productes d’alimentació.
8. Fomentar l’igualtat de condicions davant qualsevol estament nacional o internacional i millorar la justícia.
9. Establir a tots els àmbits l’igualtat de sexes, rebutjant qualsevol tipus de violència entre sexes; tant d’homes a dones, com de dones a homes.
10. Acabar amb la discriminació per condició de sexe, edat, gènere,  raça, cultura, religió o llengua, respectant les llengües minoritàries.
11. Acabar amb l’homofòbia, reconeixent i valorant la diversitat i els comportaments individuals.
12. Evitar que les estaments religiosos reinterpreten negativament els dogmes teològics, per tal de reduir el fanatisme religiós i l’atac entre creients de distintes religions, en nom d’un Déu.
13. Reduir les despeses en armament i reinvertir aquests diners en investigació en altres camps, farmacèutic, alimentació, fonts energètiques, etc.
14. Incrementar les despeses en investigació mèdica.
15. Potenciar un desenvolupament racional i sostenible, potenciant l’ús d’energies més netes i en alguns casos alternatives al petroli.
16. Limitar l’ús d’energies fòssils.
17. Respectar la vida animal i vegetal respectant el medi natural, que afavorirà una Terra més habitable.

Durant aquestos últims dies hem assistit a una mitificació d’un personatge que  fins al moment no ha demostrat res de l’altre mon. Bé, Perdoneu, si ha demostrat alguna cosa, sap utilitzar una lírica molt apropiada que ha encandilat a pràcticament tota l’espècie humana. Tot marketing i ben assessorat.

Però llevat d’això no ha fet més que eixir vegada rere vegada a la televisió  prometent i volent involucrar a una societat, que ja no aguantava més la crítica internacional, fruit d’una política republicana desacertada, i tot a pesar del fort patrotisme americà.

Però a un valencià o andalús, català, madrileny o en defintiva per a qualsevol espanyol, què ens interessa dels EE.UU. en estos moments? l’Obama, va a ser l’actual Marshall? per contestar aquestes preguntes no cal més que veure la situació política del nostre pais i sobretot de classe política, que va perdent a marxa forçada tota la seua credibilitat.

Ens enganyen, ens amaguen la realitat, la maquillen i tot pels vots i el poder.

L’Obamania que apareix per les nostres terres actualment es produït per la voluntat del poder polític i de tots els mitjans de comunicació afins, d’amagar la crisi política i econòmica. Per altra banda com que no hi ha cap alternativa, cada un de nosaltres s’ha d’unir per recuperar antigues glòries i ara que coneixem els efectes de crèixer descontroladament, plantejar-se un creixement de forma sostenible i amb vistes a llarguíssim plaç, així les futures generacions puguen disfrutar d’aquest territori.

Més de 3.000.000 de persones a l’atur és molt greu i quina és la solució dels governs, projectes als ajuntaments, financiar els bancs, pensem bé on van els diners i invertim coherentment…

De nou, desprès d’un llarg estiu torne a escriu al bloc, per tal de plantejar algunes idees que pasen pel meu cap cada dia que veig als noticiaris, informacions referents a la “crisi”. Crisi que no es deu obviar, ja que moltes famílies la senten en carn pròpia, quedant-se sense treball i cobrant un limitat atur que projecta un futur gris per a moltes famílies; o negre, si no millora prompte la situació.

Fa mesos, abans inclòs de les eleccions, ja habien síntomes d’afluixament econòmic, tal com succeia, per exemple, al sector industrial català. Sobre aquest sector català es produien continuadament informacions de reduccions de plantilla, reajustaments de producció, etc.

Durant aquells mesos les preocupacions dels espanyols, segons els mitjans de comunicació, eren el terrorisme, l’atur, l’accès a la vivenda, l’economia. Les preocupacions dels governs eren els estatuts, l’unió de les civilitzacions, l’aturament de l’inmigració descontrolada i la confrontació política, deixant de banda les veritables preocupacions de tots.

Durant aquells dies la tot poderosa “Industria Inmobiliària”, continuava ampliant capitals i provocant sobre molts municipis l’especulació del territori, en molts casos inclòs la destrucció completa d’espais amb un elevat valor (sense gaires impediments). Per altra banda la borsa pujava sense parar, fent que l’IBEX arribès a nivells històrics que  convertien la borsa espanyola com la lider europea.

En definitiva es generava riquesa i treball a ritmes més baixos que els anys anteriors, però  creixia.

Huí el treball s’ha aturat, les constructores han deixat de construir, les empreses industrials van anunciant els antics expedients de regulació i la borsa ensorrant-se dia a dia. Que ha passat?

Els mitjans de comunicació aprofitant el poder que exergeixen sobre la població, van confundint cada dia a la societat, aportant i deixant de banda els fets que interessen en uns i altres moments.

En primer lloc, es va criticar el preu del petroli. El preu del petroli es va aumentar considerablement, els preus del derivats creixien de forma diària, sense cap control o mesura que ajudara a rebaixar la pressió sobre el consumidor. Avuí, dins de la crisi, el preu del petroli ha baixat més de 50$ , però el preu dels derivats apenes han variat.

Després del petroli va aparèixer un nou element, que a Espanya sonava “Amerikaner” total, les hipoteques subprime, fenòmen que va generar una por que centrada en un país, Estats Units d’Amèrica, la van voler traslladar a la realitat espanyola. Aquest fet va afavorir l’espantada de molts depredadors inmobiliaris que desprès d’haver generat fortunes inmenses, van anar evadint responsabilitats i van començar a desaparèixer i deixar penjada un sistema geoeconòmic i polític que els havia afavorit durant tants anys.

Aquest fet va congestionar la resta dels sectors, en primer lloc, al sector serveis per una reducció en les pernoctacions turístiques; posteriorment i després de que l’estiu haja acabat, afectant a la depenent industria espanyola.

Les conseqüències s’estan reproduint actualment, anuncis de tancament, atur, morositat, etc.

Les últimes setmanes han aparegut nous elements a escena, la deficient gestió de companyies financeres internacionals, que ha dut a terme l’intervenció estatal d’aquestes i l’ensorrament de la borsa, producte de la desconfiança dels inversors en unes polítiques econòmiques de les que no es saben les conseqüències i aixó genera incertessa.

En definitiva i dins d’una visió personal, no s’ha de jutjar si estem o no en crisi.  És clar que estem en crisi  i cal afrontar una dificil situació, que va afectant a un gran nombre de persones. Però el problema de la crisi és de la borsa?. En aquest cas, en la modesta opinió, no es problema de la borsa, sino de que la incertessa produida a l’exterior ha provocat que els bancs tanquen l’aixeta dels diners, les empreses han vist la situació i prefereixen reduir les plantilles, per tal de reduir despeses. Les multinacionals, dintre de la reconversió que duen desenvolupant des de la crisi dels 80/90, van afavorint la mecanització de la cadena productiva, servint-se de la situació per a reduir plantilla. Espanya es un país industrial depenent de l’exterior. L’estructura industrial, en general, es composa per una xarxa concentrada per una gran empresa (normalment multinacionals de capital forani). Aquest fet aumentarà la desfeta econòmica en els propers mesos.

La crisi no té bona pinta ni síntomes de solució a curt termini, per que fins al moment, la crisi es un conjunt d’elements que s’han combinat i han originat una crisi de model econòmic, que demostra que el capitalisme lliberaliste es un model poc sostenible. Tot aquesta situació ha de permetre un canvi en el model i qui sap si tornar a un capitalisme més regulador i sostenible.

Bé, fa uns mesos l’anterior ministra de vivenda del govern espanyol, la Exclma. Sra. Carme Chacón, va prometre dur endavant un sistema d’ajudes a joves que buscaven un lloguer per tal de començar a emancipar-se. Aquesta ajuda que va tenir un gran seguiment, i avuí en dia, tal com està l’economia,  està començant a mostrar la veritable intenció de tot un govern que va fent promeses i promeses i al final no se paguen les ajudes. 

Me decidit a opinar sobre el tema ja que soc un d’aquests, que va demanar l’ajuda desde inici d’any i que a data de hui encara no tenim ni resposta,  ni diners.

Fa uns dies la nova ministra de vivenda del govern espanyol, va prometre la compra de sol urbanitzable a aquelles grans companyies inmobiliàries que durant molts anys van estar especulant i esquilmant qualsevol territori que estagué amb un nivell de protecció baix. Avuí, s’han oblidat d’aquests joves i han canviat les estratègies, que inclòs havien promès al seu programa electoral. Bé sabem i sobretot els que vam estudiar GEOGRAFIA a la facultat de Geografia e Historia de Valencia, que el socialisme no està d’acord amb una política que prioritze la construcció descontralada de l’espai. Doncs, ara sembla que no es així. A partir d’avuí el socialisme ha tornat a donar una cara de “xaquetisme”, de recolzar els fets que estatutàriament estan en contra i tot perquè?

En definitiva amb aquest article pretenc criticar que el govern “d’Espanya” i dels espanyols, catalans, gallecs, vascs o valencians, deixen de prometre i passen a l’acció pagant les ajudes promeses i deixant que el lliure mercat regularitze els sectors en crisi (la dolenta gestió d’uns, no l’hem de pagar la resta de la població). Per altra banda, demandar que l’essència socialista més positiva que va ser la de creure uns principis difícilment sostenibles en la societat actual, continuen reforçant-se i no es tendeixa a creuar la línia que altres grups polítics fa temps que van creuar. La sostenibilitat dels sectors productius s’ha de regir per si mateix i cal controlar que siga sostenible, no s’ha de deixar ma lliure als interessos personals i després quan aquests han fracassat, financiar-ho amb diners públics.

Que ens paguen, ja !!! 

Articles i webs:

Renda Bàsica d’Emancipació: http://www.alquilerjoven.es/

Durant molts segles viure a prop de la costa significava patir la pirateria, els saqueigs, o altres fets indirectes. Les costes eren llocs poc habitats i molt perillosos, excepte a llocs puntuals on s’assentaven nuclis poblacionals ben protegits. A l’etapa contemporània en la mesura que es va anar consolidant la societat lliure, segura i internacionalitzada, l’ús del territori costaner va anar canviant de funció.

Durant el franquisme l’ocupació de l’espai és va tornar depredant, amb una escassa planificació i ocupant una gran superfície. Aquesta ocupació es va anar consolidant a l’època democràtica, construint un gran nombre d’edificacions, tant en extensió com en alçada, i poblant fins a la mateixa línia de costa.

Avuí ha eixit una noticia als mitjans de comunicació, que parlava de l’enderrocament d’unes vivendes que ocupaven la primera línia de la costa a Guardamar. Aquesta es una bona noticia, però sols en principi… L’enderrocament suposa el trencament d’un model incontrolat, incoherent, especulatiu i amb un futur “molt negre”. Futur negre, en primer lloc, refermat amb la crisi actual.

El fenomen és molt positiu i se’ns dubte millorarà la futura salut de la societat, que no veu més enllà del futur – present. En aquest sentit cal destacar que la costa és un espai molt dinàmic i que canvia contínuament. En aquest cas, el teòric “canvi climàtic” podia estar produint-se i afectarà més tard o més prompte, als primers centenars de metres costaners, i directament a la població que s’assenta sobre aquest espai.

Amb tot, el principal problema que s’aprecia es el diferent ús de la legislació en funció de la zona geogràfica i del seu color polític. La llei espanyola, en general, careix en moltes de les seves lleis de la equitat que s’ha de tenir en un conjunt nacional, on, com a norma general, tendeix a l’amiguisme i a la politització de qualsevol fet.

Cal millorar en l’aplicació de la llei a qualsevol àmbit territorial, sense miraments per tal d’aconseguir solucionar aquest problema endèmic.

Fa uns dies he conegut una eina que permet conèixer el nostre cos i la seva relació amb la ment (l’esperit), aquesta permet reconèixer les nostres necessitats. Aquesta eina esta vinculada a una medicina molt antiga (més de 5.000 anys) que és desenvolupà a l’Àsia suroriental i actualment s’ha fet ressò a diferents àmbits de les societats occidentals.

L’Ayurveda posa l’enfasi en el pensament, que fa que quan ment i cos es troben, aquest pensament es transforme en matèria. En aquesta es troben els “doshas”, uns elements responsables de les activitats físiques i mentals. Un funcionament coordinat i equilibrat de les tres “doshas” ajuda a mantenir la salut; en aquest cas, qualsevol desequilibri que es va produint en aquestes “doshas” provoca l’enfermetat al cos i els trastorns mentals (dels més suaus als més greus).

Les “doshas” estan dividides en tres tipus i cada una d’aquestes estan referides a un element diferent:

1.-) La VATA, relacionat amb l’espai i l’aire. Responsable del moviment.

2.-) La PITTA, relacionat amb el foc i l’aigua. Responsable de la digestió i el metabolisme.

3.-) La KAPHA, relacionat amb la terra i l’aigua. Responsable de L’astructura.

L’Eina desenvolupada al curs ha estat el com determinar el tipus psicofisiològic de nosaltres. Aquesta eina és determina per mitjà d’un qüestionari dividit en les tres seccions i enos vint preguntes per secció. La finalitat d’aquest qüestionari  no es el de catalogar-nos amb un tipus determinat, si no ajudar a conèixer com som i de quina forma podem actuar per tal de mantenir un equilibri de la dosha, per mantenir-se saludable físicament i també psicològicament.

Ací tens el qüestionari per determinar el dosha predominant, està extret de la següent web: http://www.meditacion.com.mx/ayurtest.htm, segueix les instruccions i atreveix-te a fer-lo, és molt interessant.

El siguiente cuestionario se divide en tres secciones. Las veinte primeras preguntas se refieren al Dosha Vata; lea cada frase y clasifique, de 0 a 6, hasta qué punto se aplica a usted.

0 = No se aplica a mí

3 = Se aplica a mí hasta cierto punto (o a veces).

6 = Se aplica a mí generalmente (o casi siempre).

Al terminar la sección, anote su puntaje total de Vata. Por ejemplo, si usted marco un 6 para la primera pregunta, un 3 para la segunda y un 2 para la tercera, su total hasta ese punto será de 6 + 3 + 2 = 11. Sume toda la sección de éste modo y así llegar a su puntaje Vata final. Haga lo mismo con las 20 preguntas para Pitta y las de Kapha.

Cuando haya terminado, tendrá tres puntajes diferentes. Al compararlos determinará su tipo físico.

Como se trata de rasgos físicos bastante objetivos, la elección suele ser obvia. En el caso de las características mentales y la conducta, que son más subjetivas, se debe responder según cómo se haya sentido y actuado la mayor parte de la vida o, al menos, en los últimos años.

CUESTIONARIO DEL TIPO PSICOFISIOLÓGICO Acuérdate de puntuar de 1 a 6

VATA

1. Mis acciones y mis pensamientos son rápidos.  

2. Me es difícil memorizar y también recordar las cosas más tarde.  

3. Soy alegre y entusiasta por naturaleza. 

4. Tiendo a ser de complexión delgada y casi no subo de peso.  

5. No tengo una rutina establecida en cuanto a mis horarios para comer y dormir.

6. Mi caminar es ligero y rápido.

7. Me es difícil tomar decisiones. 

8. Mi digestión es irregular, con gases e inflamación del estómago.

9. Mis pies y manos tienden a ser fríos. 

10. Si estoy bajo estrés tiendo a preocuparme y sentir ansiedad.  

11. No tolero el frió.

12. Hablo rápido y soy muy platicador.  

13. Cambio de humor fácilmente y soy muy sensible y emocional.  

14. Tiendo a tener dificultad para quedarme dormido y despierto fácilmente. 

15. Mi piel y mi cabello tienden a ser secos..

16. Tengo una mente activa con tendencia a ser inquieto. 

17. Mis movimientos son rápidos y mi energía me viene en ráfagas. 

18. Me excito fácilmente.

19. Como rápido y termino antes que los demás y mis hábitos de comida son irregulares. 

20. Aprendo rápido pero olvido rápido.  

Total puntos VATA ________ 

PITTA 

1. Me considero muy eficiente.

2. Desarrollo mis actividades con orden y precisión.

3. Soy de carácter firme y actitud enérgica.  

4. Me incomoda el calor más que a otra gente.  

4. Me incomoda el calor más que a otra gente. 

6. Aunque a veces no lo demuestro me irrito y enojo fácilmente.                                           

7. Si no como a mis horas me enojo. 

8. Mi cabello muestra canas prematuras, es delgado o tiende a ser rojizo. 

9. Tengo buen apetito y puedo comer mucho si lo deseo.

10. Muchas personas me consideran terco. 

11. Soy muy regular en mis evacuaciones. 

12. Cuando me presionan soy impaciente y me irrito fácilmente. 

13. Tiendo a ser perfeccionista y no tolero los errores. 

14. Tiendo a enojarme fácilmente pero fácilmente olvido.

15. Me gusta mucho las bebidas y la comida fría, especialmente los helados.

16. Siento más calor que frió. 

17. No tolero la comida muy condimentada ni picante.

18. No soy tan tolerante a los desacuerdos como debería ser.

19. Disfruto los retos y cuando quiero algo tengo una actitud determinante en mis esfuerzos para lograrlo.                                                                     

20. Mi pensamiento es crítico, soy bueno para debatir y discuto un punto con fuerza.                                                                          

Total puntos Pitta ________ 

KAPHA 

1. Mis actividades las realizo lentamente.

2. Tiendo a subir fácilmente de peso y me cuesta trabajo bajarlo.  

3. Tengo una buena y plácida disposición, difícilmente pierdo los estribos. 

4. No me siento mal si no como uno de los tres alimentos diarios.  

5. Tiendo a tener sinusitis crónica, asma o flema excesiva. 

6. Duermo 8 horas o más y sin embargo, me cuesta trabajo empezar la mañana.                                                               

7. Mi sueño es profundo. 

8. Soy una persona calmada y no me enojo fácilmente. 

9. Me cuesta un poco de esfuerzo aprender algo nuevo, pero ya que lo hago, retengo muy bien la información. 

10. Tiendo a retener grasa en el cuerpo. 

11. El clima frío, húmedo o nublado me molesta. 

12. Mi cabello tiende a ser grueso, oscuro y ondulado.  

13. Mi piel es pálida y tersa. 

1 4. Mi complexión es sólida y robusta. 

15. Lo siguiente me describe muy bien: sereno, dulce, cariñoso y perdono fácilmente.                                                                                                       

16. Mi digestión es lenta y me siento pesado después de comer. 

17. Mi nivel de energía es constante, tengo buen nivel de fuerza y mucha resistencia física.                                                                                                        

18. Generalmente camino despacio y alegre. 

19. Tiendo a dormir de más, a despertar un poco mareado y con pereza al empezar el día.

20. Como despacio y soy metódico.

Total puntos Kapha ________Puntuación final          

 Vata _______   Pitta  _______  Kapha _______

 

TIPOS FÍSICOS DEL AYURVEDA Tipos de dosha simple VATA             PITTA           KAPHA           

Si un dosha es mucho más alto que los otros, usted es un tipo de dosha simple. El puntaje más representativo es aquel en el que el dosha primario tiene el doble de puntos que el siguiente (por ejemplo Vata = 90, Pitta =45, Kapha = 35), pero los márgenes mas reducidos también cuentan. Un verdadero tipo de dosha simple presenta los rasgos de Vata, Pitta o Kapha de manera muy prominente. El dosha siguiente tendrá incluso cierta influencia en sus tendencias naturales, pero en un grado mucho menor.

Tipos de dos doshas

Vata – Pitta ó Pitta – Vata

Pitta – Kapha ó Kapha – Pitta

Kapha – Vata ó Vata – Kapha

Si no hay un dosha que predomine, usted es un tipo de dos doshas. Esto significa que usted muestra cualidades de sus dos doshas principales, ya sea juntas o de manera alternada. El más alto predomina en su tipo psicofisiológico, pero ambos cuentan.

Lo más importante no es el quedar catalogado sino, el aprender algo acerca de uno mismo. Si comprendemos el sistema del Ayurveda, y el tipo único de nuestro cuerpo, podemos mejorar nuestra salud.

Quan estudiava a la facultat ja ens advertien els nostres professors que la dependència i l’especialització de qualsevol economia implicava efectes perversos que havien de ser solucionats per mitjà d’una eficient gestió econòmica. Doncs bé, en l’actual context geoeconòmic caldria plantejar una situació més o menys preocupant.

Avuí assistim a una situació econòmica general de recès productiu, que va afectant als diferents sectors productius i que va  afectant a tot el sistema. La davallada econòmica de les economies americanes i europees ha implicat una reducció de les inversions que durant molts anys s’anaven canalitzant a l’economia espanyola sobretot a les branques productives del secundari (industria i construcció). El patró productiu s’ha vist dominat per la gestió econòmica d’àmbit europeu, que avuí en dia, depen molt, l’economia del pais.

Les crisis son comuns i necessàries a qualsevol economia, ja que son el punt d’inflexió que permet reajustar els desequilibris productius que s’hagen produit durant el moment de creixement i que no cal que hagen sigut coherents, equilibradors o sostenibles.

El principal problema es que la crisi es produesca junt a altres elements que puguen incrementar les negativitats del procès. En aquest cas, va sent un fet que la recent crisi econòmica té unida una situació de preus molt inestables d’una font d’energia fonamental en la societat moderna actual, el petroli.

Actualment se senten ja veus crítiques amb les mesures econòmiques que s’estan produint en l’actual geopolítica espanyola i sobretot amb la falta de previsió dels diferents governs en la pujada del preu del petroli.

El fet està en que una economia com l’espanyola amb una dependència energètica del petroli, dins d’un àmbit territorial deficient en explotacions d’aquest caràcter, es veu molt més afectada que altres economies molt més potents i amb majors davallades productives, però que si tenen, una major capacitat de subministrament d’aquesta font d’energia.

La pujada del preu del petroli sembla ser un procès que no podrà tenir una inflexió cap endarrere, produit fonamentalment per un trencament entre l’oferta i la demanda. La demanda, es cada vegada major, com a conseqüència d’un conjunt d’estats, molts d’ells, gegants territorials (Xina, India, Indonèsia) que es troben en una situació de desenvolupament econòmic molt fort i molt depenent del petroli. Per altra banda la oferta s’ha anat reduint o bé s’ha mantès incrementant la producció en diferents àmbits. Però l’efecte més negatiu es que és comença ha advertir una reducció de la qualitat i un augment dels costos de producció de l’or negre. Tot va junt va pujant els preus i afectant a les economies més depenents.

Vist aquesta situació caldria que els governs vagen pensant quina serà la millor solució per tal de reduir la dependència respecte aquesta font d’energia.

Però cadascun de nosaltres ha de començar a fer més sostenible l’ús del petroli i sobretot a potenciar en la mesura de que puguem l’ús de energies menys contaminants (eòlica, hidráulica, solar) i anar evitants combustibles derivats del petroli, com els biodiesels o els ethanols, que impliquen altres problemes molt greus com l’increment dels preus del productes alimenticis.

La dependència d’un sistema productiu basat en l’ús d’energies fòssils implica que l’economia que decideix utilitzar aquestes ha de tenir una font de subministrament pròxima, rentable i universal.

Diàriament la pàgina www.embalses.net, publica dades de totes les conques fluvials de l’estat espanyol, segons les dades del Ministeri de Medi  Ambient.

Com s’observa a les gràfiques, avuí 6 de maig de 2008 les reserves hidrològiques a les conques del Xúquer i del Segura tenen un registres, en el cas del primer, similar a la de l’any anterior, però amb una perspectiva descendent si no es podueixen precipitacions. En el cas de la conca del Segura, es clarament descendent desde la setmana 14. Ambdos dades, les del Xúquer i del Segura, significativament més baixes que la mitjana dels 9 últims anys.

Com observem a les taules anteriors cal destacar que els embassaments més grans son els que pateixen un major descens i que té menors percentatges emmagatzemats.

Preocupant situació si no es produeixen precipitacions .

Les aficions son fonamentals per a mantindres actiu durant el temps d’oci, i sens dubte, es la meteorologia una activitat que emplena molt temps lliure personal. Ací penjaré articles relacionats amb aquest hobbie.

La professió de professor l’estic exercint actualment i ací aniré penjant algunes coses interessants i articles d’opinió.