Monthly Archives: març 2010

Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino

Per satisfer les vostres demandes i seguir libant la dolça mel que anem libant conjuntament les hores que destinem al llatí i a la cultura material i immaterial que d’aquell poble hem heretat, us enllaço unes pàgines del Cap i Casal de Catalunya que poden interessar-vos, especialment a aquelles o/i aquells agosarades o/i agosarats, valentes o/i valents, que us voleu enfrontar a la heroica prova de llatí de les PAAU. Sapigueu que existeix i que podeu aportar comentaris al bloc, com és d’habitud entre nosaltres.

Au, els enllaços:

Labyrinthus – Bàrcino

Flickr – Sebastià Giralt

Museu d’història de Barcelona

Nines i nins,

A l’enllaç aquest podreu trobar el programa de la Tarraco Viva d’ enguany. Si voleu anar directament al web de l’organització, guaiteu el següent enllaç: Tarraco Viva.

Si us hi podeu escapar amb la família, paga la pena baixar-hi, veure les “performances” que s’hi exhibeixen i aprofitar per tastar alguna de les menges romanes que els restauradors de la ciutat de Tarragona recreeen per a paladars moderns.

Ite et gaudete!!!!

Ja sabeu que podeu dar-ne el “feed-back”! No us talleu, l’espai és obert a la bona voluntat i a les aportacions.

Eneida, Virgili (traducció de Miquel Dolç)

A l’enllaç aqueix hi trobareu l’edició digitalitzada de l’Eneida de Virgili.  De les pàgines 43 a la 70 hi trobareu el llibre segon d’aquest poema èpic. Seria convenient i interessant que en fessiu la lectura per a poder realitzar l’activitat que tot seguit us proposo.

Activitat per a realitzar:

  • Llegir el text.
  • Fer un petit diccionari dels personatges que hi apareixen citats.
  • Confegir un mapa dels principals llocs citats,  o, alternativament, fer-ne un catàleg on indiqueu on cal localitzar-los.
  • Quines divinitats hi són citades? Indiqueu-ne el seu nom grec, o llatí, i els seus àmbits respectius d’actuació.
  • Sinopsi d’aquest episodi de l’Eneida, emmarcant-la en el global de l’obra i acompanyant-la d’ una petita introducció a l’autor (vida i miracles).

Mireu-vos-ho; penseu-hi; pactem un dia per a entregar-ho que no vagi enllà de la primera setmana en retornar de les vacances de Setmana Santa.

Post Scriptum: Si hi ha res a objectar, objecteu-ho aquí mateix o, si ho preferiu, en parlem a classe. Sort amb els treballs de recerca!!!!!

Nou text per al divendres 25 de març.

TÀCTICA DILATÒRIA DE CATILINA MENTRE ESPERA REFORÇOS

Dum ea Romae geruntur, Catilina ex omni copia, quam et ipse adduxerat et Manlius habuerat,

duas legiones instituit, cohortis pro numero militum complet. […] Sed postquam Antonius cum

exercitu aduentabat, Catilina per montis iter facere, modo ad urbem, modo Galliam uorsus castra

mouere, hostibus occasionem pugnandi non dare. SALUSTI, Catilina 56, 1.4

NOTES

Romae: locatiu

copia: ‘tropes’

cohortis = cohortes

pro numero militum: ‘segons el nombre de soldats de què disposa’

montis = montes

facere, mouere, dare: infinitius històrics

Galliam uorsus = uersus Galliam, ‘en direcció a la Gàl·lia’

pugnandi: gerundi que complementa occasionem

Res en excés

ne quid nimis és una expressió llatina que reviu aquella expressió grega tan repetida μηδέν αγάν.

Aquesta expressió exemplifica un dels pensaments més representatius de l’antiguitat, formulat de diverses maneres, ja sigui com a εν τω μετρον…; in medio virtus est; la imatge de la barca d’Horaci (ni massa a la voar dels esculls, ni allunyada de la costa), la qual ja el poeta grec Alceu havia recreat; …

Si hi voleu dir res, comenteu allò que seigui convenient i escaient i que les vostres conexions sinàptiques us suggereixi. La podeu, també afegir a la vostra recàmera d’aforismes disposats a ser emprats amb finalitats asseveratives o purament erudites.

L’ALTRE OLIMP

L’altre Olimp. Els Pirineus a l’antiguitat
Des del 29 de gener al 16 de maig de 2010

Organitzada a partir de l’exposició “Marbres, hommes et dieux. Vestiges antiques des Pyrénées centrales” –que el Musée Saint-Raymond, Musée des Antiques de Toulouse va presentar a Toulouse del 5 de juliol de 2008 a l’1 de març de 2009– es presenta a Tarragona ampliada i complementada amb peces d’aquesta part dels Pirineus, amb la intenció de fer una reflexió sobre la importància dels Pirineus més que com una frontera, com un lloc de trobada, de mestissatge ètnic i cultural, com un traçat d’unió, més que com una separació entre dos móns –l’ibèric i el gal–, organitzats de manera diversa.

L’estudi de la rica col·lecció d’ares votives del Musée Saint-Raymond, Musée des Antiques de Toulouse va ser l’origen d’aquesta exposició. Aquests altars tallats en marbre contenen sovint una inscripció que menciona el nom d’una divinitat i el de la persona que ha realitzat l’ofrena.

Molt nombroses als Pirineus centrals a causa de la proximitat de las pedreres de marbre, les ares votives ens permeten descobrir déus i deesses venerats en aquesta regió durant l’època romana i ens condueixen a l’encontre d’una població pirenaica multicultural, impregnada de tradicions locals i de cultura llatina. Una font d’informació per a l’estudi de les religions antigues però, també, per al coneixement de l’entorn social, econòmic i lingüístic de la població dels Pirineus en època romana.