Totes les sessions pràctiques que estic observant a l’escola s’estan realitzant amb dos mestres simultàniament a l’aula, una pràctica força innovadora que sovint no s’observa en les escoles.
Penso que aquesta fórmula organitzativa és molt positiva per atendre l’atenció a la diversitat d’es d’una concepció d’escola inclusiva, a diferència dels desdoblaments de grups homogenis. A més, m’agradaria destacar altres factors positius d’aquesta pràctica.
Primer de tot, obliga als dos professionals a realitzar reflexions sobre quin objectiu volem aconseguir, com organitzar l’aula, quin clima de treball necessitem, com actuaran els mestres, com avaluarem a l’alumnat… Una sèrie de reflexions positives per la programació i preparació de l’aula que, de no ser així, no es realitzarien o es farien de manera introspectiva. És molt important per a la millora docent realitzar aquestes reflexions amb altres companys i escriure’n els acords.
Per altra banda, el fet de treballar conjuntament amb un altre mestre enriqueix la pròpia pràctica docent observant altres models dels quals es poden extreure moltes idees i accions positives, i alhora es poden contrarestar opinions tant de la pràctica docent com dels propis alumnes. En definitiva, un procés de creixement professional.
En aquest sentit, estem creant aules obertes, flexibles i innovadores en contraposició a aquelles aules més tradicionals en les quals la porta i la paret amaguen tant experiències molt positives com negatives.
Inconvenients? Ara mateix només observo dos inconvenients però suficientment importants com per a què no es pugui dur a terme aquesta pràctica tan enriquidora si no s’organitza de manera adequada.
Per una banda, la necessitat que els dos mestres estiguin coordinats, en una context en el qual el temps és molt limitat i són difícils d’encabir les reunions en equip dins l’horari escolar.
Un altre motiu és la possibilitat que existeix de què la combinació de mestres dins l’aula no funcioni ja que les seves metodologies individuals són molt diferents. De sempre s’ha comentat la frase feta “cada maestrillo tiene su librillo” però, en aquest moment de l’educació en el qual el treball col·laboratiu és tan important per millorar la qualitat educativa, penso que no hem de donar cabuda a aquesta possibilitat. Potser el PEC de les escoles, pel que fa a l’atenció a la diversitat, podria ajudar a millorar aquesta situació.
Us deixo un enllaç a un document de la Teresa Huguet (2006 – tipus de suport amb dos mestres a l’aula) ja que la delimitació de rols i l’organització d’aula és molt important en el treball de dos mestres.
També us enllaço un article del Joan Teixidó (2008 – desdoblar? o dos docents a l’aula?) en el qual s’explica detalladament i de manera experimentada els avantatges i inconvenients del treball simultani des dos mestres a l’aula.
David et felicito perquè aquest escrit a mi personalment m’ha semblat molt interessant.
Et dono tota la raó, en que dos mestres és tot un “luxe” dins un mateix grup, ja que et dóna moltes possibilitats de treball. És cert que els professionals han de saber treballar col.laborativament, fet que no sempre és senzill en la docència – i parlo per experiència -.Tot i que aparentment sempre fomentem el treball col.laboratiu entre els alumnes, a vegades nosaltres mateixos no l’apliquem. Encara hi ha molts mestres que consideren que una classe és “seva” i com a tal no volen a cap altra persona a dins. A la meva escola no disposem de prou personal com per a poder fer-ho. Quan podem gaudir d’un suport o un desdoblament és tot un èxit. La veritat és que el treball per racons “ben organitzat” pot estimular molts aprenentatges als alumnes.
Continuo amb la lectura, que m’està agradant molt!
Gràcies Susana pel teu comentari.
Amb aquestes pràctiques estic observant els grans avantatges que té treballar amb dos mestres a l’aula, i confio molt en aquesta metodologia de treball. Aquesta organització parteix de la filosofia d’escola inclusiva, i observo es pot atendre molt millor la diversitat d’aula des d’aquesta perspectiva. A més, s’ha pogut organitzar així perquè el cicle té el recolzament de la CAD , la Comissió Pedagògica i l’Equip Directiu, com també es pot veure en l’anàlisi DAFO del centre.
Dos mestres a l’aula és la millor opció metodològica per atendre la diversitat a l’aula. Com tu ben dius David, poder dur-la a terme és una decisió de centre
En referència a aquest tema, us adjunto un document que he trobat sobre les tasques d’un psicopedagog integrat a l’aula a partir del model col·laboratiu (enllaç).
Molt d’acord amb l’article i els comentaris. Tinc la sort d’haver compartit aquesta metodologia amb dues companyes en diferents escoles, i veritablement és tot un luxe.