Sant Ramon Nonat Sagrat Cor Pastoral

Certament, saber perdonar no és fàcil. El perdó no sorgeix en l’home de manera espontània i natural. Pot resultar inclús un acte heroic.

Què significa perdonar?

Perdonar no és reconciliar-se, no és disculpar-se i un no porta necessàriament a l’altre. Per sanació s’ha de perdonar l’altra persona, si no es perdona a l’altre, el qui es fa mal és un mateix. Perdonar no vol dir oblidar; tot deixa una empremta, una cicatriu perquè justament vol dir que va existir, fins i tot, és bo no oblidar perquè hom n’aprèn, de les ferides.

Perdonar no té per què esborrar el que s’ha fet malament. El procés és complex perquè és una cosa personal, ningú no ho pot fer per nosaltres, però això no treu la responsabilitat pel fet, ni tampoc esborra el mal ocasionat, aquest segueix igual

Demanar perdó no és igual que disculpar-se perquè aquest últim és buscar els motius pels quals un va actuar i molts motius serien injustificables. Demanar perdó és assumir la totalitat de la nostra falta i sentir el mal ocasionat, encara que no es pugui reparar del tot i es vulgui capgirar la situació.

Perdonar no és oblidar, és recordar sense dolor, sense amargura, sense ferida oberta… Qui ha de perdonar? La persona que se sent ofesa o la persona que ha fet el mal? Algú ha de prendre la iniciativa i això, a vegades, costa, requereix un esforç. Dir “perdona” pot ser curatiu i sanador, val la pena fer-ho.

Perdonar és reaccionar davant un mal que algú m’ha causat i fer-ho en llibertat. No es tracta d’oblidar la injustícia, sinó de refusar la venjança i les rancúnies i disposar-se a veure “l’agressor” com una persona digna de ser respectada.

Perdonar és un acte de fortalesa espiritual, un acte alliberador.

El perdó s’ha de treballar, necessita un procés. Perdonar vol dir provocar un canvi de cor i d’actitud vers l’altre: no es pot perdonar i seguir sent la mateixa persona. Cal reconèixer el valor de l’altre i donar-li una nova oportunitat.

Estimar a qui ens ha ofès desarma l’adversari i pot, fins i tot, transformar un camp de batalla en un indret de solidària cooperació. L’Amor pot transformar totes les ferides i els sentiments adversos.

Els nostres joves, i nosaltres mateixos, vivim en un món de sons i sorolls. Fins i tot anant pel carrer és habitual observar joves i grans escoltant música amb el MP3/4 o el mòbil. De la música passem sovint al soroll de la TV, a la ràdio,… i ens acostumem a viure envoltats de sorolls; tant que fins i tot se’ns fa estrany el silenci. No obstant, segur que en alguna ocasió hem viscut l’experiència de moments en què necessitem estar sols, sense que ningú ens molesti, moments que anomenem “per nosaltres”. En aquests moments el silenci no és gens incòmode; al contrari, sembla que ens dóna pau i tranquil·litat. És quan el silenci ens ajuda a fer un camí cap a l’interior de la pròpia persona.

Però no hi ha tan sols soroll físic (mesurable en decibels), sinó, també el “soroll sord” dels reclams de la nostra societat “tecnoeconòmica”; per exemple, “compara!” “tingues un cos 10!”, “vesteix marques”, “sigues el primer i trepitja a qui calgui per aconseguir-lo”, “primer ets tu i després els altres”,…

Avui dia, per exemple, el “soroll” del consumisme, de les falses “promeses” de felicitat fan tant de soroll que no ens permet ser nosaltres mateixos, no ens deixa escoltar el nostre interior. Els éssers humans ens podem passar mesos i mesos, fins i tot anys, entretinguts i ocupats amb aquesta “religió” que entronitza allò què és útil, pràctic, efectiu i eficaç; i oblidar (o restar-hi indiferents) el plantejament dels grans interrogants interiors. Sembla com si només importés els aspectes mesurables i superficials, i s’ignora o es ridiculitza el camí cap a l’interior, on hi ha la grandesa de l’ésser humà.

El silenci i aquest camí cap a l’interior de la persona poden obrir-nos a una realitat encara més gran que nosaltres mateixos. Moltes persones han trobat i troben en el silenci un camí cap a Déu a través de la pregària i la meditació.

Per Núria Almansa i Salvador Ramos

“Busca adentro y desaparecerán las nubes de la periferia. Quédate quieto y en silencio, para escuchar al sabio que llevas dentro, el que tiene siglos, no años como tu cuerpo. Por eso está mas allá de tus caprichosas medidas, de los prejuicios que provoca el miedo, y que es hijo de tu ignorancia. El sabio que está mas allá de los efectos que crees buenos o malos, ricos o pobres, oscuridad o luz, porque está en lo esencial, es decir en la mismísima causa, está en lo invisible de donde surge todo. Y cuando escuches al sabio que llevas dentro, sentirás a la lluvia buena y saludable, el frío….

Estarás tan atento a la causa, que todos los efectos serán luminosos. Ese estado de claridad impregnará todos los rincones, lo compartirás todo y a todos llegarás con gracia, y entonces la riqueza se multiplicará a cada paso.

Una vez encendida la luz interior, nada puede apagarla, es perfecta e incorruptible como el oro, que simboliza el poder de la pureza, de lo esencial, es decir del espíritu, que es un viaje infinito y maravilloso porque estalla a cada instante vivido con profundidad”.

(FACUNDO CABRAL)

Vivim en una societat que avança a un ritme vertiginós, la pressa i el soroll semblen ser els seus dos motors.
Anem despresa a tot arreu perquè ens falta temps. Quina paradoxa!, en aquesta societat del benestar i del temps lliure, el temps és un bé escàs. Ens falta temps per fer tot allò que ens agradaria, temps per a estar amb les persones que estimem, temps per a “ser”.
“Si jo tingués aquest temps –deia el Petit Príncep- caminaria a poc a poc cap a la font”.

I el silenci…? Darrere els sorolls. Hi ha moltes coses que ens impedeixen escoltar les músiques més belles de la vida, aquelles que enforteixen el cor.

Hem d’aprendre a viure més a poc a poc, més interiorment, més connectats amb allò més essencial, allò que és invisible als ulls, però que ens permet sentir, pensar, veure, compartir i, sobretot, ser un mateix en profunditat.
Agafa’t temps per fer aquest viatge cap al teu interior!

A partir d’ara us anirem informant de totes les novetats i dates importants al nostre bloc.