Sovint repetim idees que no son nostres, actuem sense pensar si ho estem fent de la millor de les maneres, no ens qüestionem si allò que hem dit ho podríem haver dit millor… Sovint som víctimes dels anomenats pensaments automàtics o falces creences. Aquests pensaments s’ensenyen de pares a fills i es mantenen força immutables al llarg del temps. Podríem dir que conformen part de l’anomenada psicologia popular. Si avui he decidit parlar-ne és perquè considero que aquests pensaments son poc amics de la convivència. Son exemple d’aquestes falces creences creure que és una dona qui està al volant d’un cotxe que no circula prou bé, sentir por al veure venir una persona d’aparença física diferent a la nostra, associar pobresa amb delinqüència, pensar que qualsevol temps passat sempre ha estat millor, que la vida és dura i que la felicitat no existeix, que malpensant un no s’equivoca, que la felicitat no existeix… Què podem fer, doncs? pensar per nosaltres mateixos i passar un filtre racional a tots els nostres pensaments perquè tal i com va dir Mahatma Gandhi…

“Cuida els teus pensaments perquè es tornaran paraules,

cuida les teves paraules perquè es tornaran fets,

cuida els teus fets perquè es tornaran costum,

cuida els teus costums perquè forjaran el teu caràcter.

Cuida el teu caràcter perquè forjarà el teu destí

y el teu destí serà la teva vida“

En definitiva, viure presos dels pensaments automàtics ens farà esclaus d’aquests i no ens permetrà actuar convenientment amb els demés.

Si observem alguns dels següents senyals d’alarma pot ser que el nostre fill estigui actuant com a assetjador:

- Li agrada parlar despectivament d’altres persones.

- No li importa ferir els sentiments dels altres.

- Postura de superioritat.

- Incidents de no obediència a l’autoritat.

- Li agrada barallar-se.

- No tolera una equivocació.

- Acostuma a mentir per salvar-se de les situacions compromeses.

- No confia en les altres persones.

- No confessa mai el sentiment de la por.

- S’enfada amb facilitat.

- Fingeix atacs de còlera per sortir-se amb la seva (més habitual en l’entorn familiar que en l’escolar).

- Creu que tothom està obligat a “seguir-li la corrent”.

Val a dir que aquestes persones necessiten una intervenció adequada per part de la família i el centre educatiu. Sovint la víctima es converteix en el centre de la preocupació i s’obvia que l’instigador també es troba immers en una situació que no sap com millorar; una situació que el fa estar en una tensió constant i que si no s’aconsegueix reconduir pot tenir series conseqüències en la seva vida adulta, sobretot pel que fa a les relacions que aquest estableixi.