Monthly Archives: novembre 2008

Immunitzats?

Hi ha més violència que mai? Vivim en una societat més insegura? De moment la resposta a aquestes preguntes és, per sort, negativa. El que passa és que la sensació d’inseguretat es fa més palesa quan tenim accés a tota mena de notícies d’arreu del món i en temps real. Estem en la societat de la informació i el coneixement, en un món cada vegada més globalitzat i això fa que els problemes que abans ens podien semblar forans ara els assumim com a propis. A més a més, i per sort, cada vegada estem més sensibilitzats en diversos temes relacionats amb la violència; fet que ha suposat un augment de les denúncies, no dels fets. Ja fa temps que surten a la llum molts més casos de violència de gènere, assetjament escolar o laboral, pederàstia…  Tot plegat fa que molta gent tingui por, que visqui des del convenciment que res ja no és el que era… A totes aquestes persones els diria que intentin veure la realitat apartant aquest sentiment de por i s’adonaran que no estem anant a pitjor sinó que estem caminant pel bon camí. Ara sabem el que passa, som coneixedors dels fets delictius i ens atrevim a denunciar-los. Només hem de procurar no immunitzar-nos davant el dolor i actuar sempre que ens sigui possible! La nostra actuació com a pares i mestres ha de començar pels infants. Hem d’assegurar-nos que els nostres fills creixin sabent diferenciar el bé del mal i conscients de la seva responsabilitat davant dels conflictes. Per fer-ho convé oferir-los un bon model (actuar de forma no violenta: conduint, camps d’esports, discussions…), condemnar els comportaments agressius (tant els propis com els dels demés) i supervisar els seus jocs. A continuació adjunto un article en el qual es posa de manifest la relació existent entre el consum de videojocs i l’augment de l’agressivitat per part dels nens.

Link article videojocs violents

Assetjament escolar

assetjament.jpgClickeu aquí…

http://youtube.com/watch?v=pFpu3RPdWqo

Idees clau:

– No parlar-ne significa amagar la realitat. L’assetjament escolar es dóna en tots els centres escolars (públics i privats, rurals i urbans, elitistes i marginals).

– Dir que se’n fa un grà massa indica manca de sensibilitat i desconeixença del tema.

– En l’assetjament escolar no ens podem centrar exclusivament en la víctima. L’agressor també necessita el nostre ajut. Els espectadors han de saber tot allò que ells poden fer per contribuir en la ressolució de les situacions d’assetjament.

– La repercussió de l’assetjament en la vida adulta és directa. Experts en el tema apunten que entre el 30 i el 40% dels adults que reben atenció psiquiàtrica han estat víctimes o agressors en un procés d’assetjament escolar.

– Tot i que les agressions a secundària son més visibles, per la gravetat de les lessions, això no vol dir que l’assetjament escolar sigui una cosa exclusiva d’adolescents. De fet, l’edat més àlgida es troba entre els 6-7 anys.

– També és un error associar assetjament al sexe masculí. Els assetjaments verbal i relacional són més freqüents entre el sexe femení.

Comença a bullir l’olla..!

Estic contenta perquè al Pau Claris es comença a pensar en termes de convivència. Amb això no vull dir que fins ara no s’hagi treballat per aconseguir un bon clima però sí que ara s’està començant a formalitzar; l’objectiu, anar un pas més enllà, sistematitzar el que s’està fent i fer créixer les noves iniciatives.

Parlant d’iniciatives… Al finalitzar l’última reunió de Claustre, una de les mestres, la Marta, em va comentar la possibilitat d’utilitzar els seus coneixements en Art Teràpia per treballar algún dels continguts relacionats amb la convivència. Em va semblar una idea magnífica que aviat concretarem i proposarem a la resta del Claustre.

L’Anna Martí també ens vol fer partíceps d’un objectiu personal que fa poc ha decidit perseguir. Després d’assisitir al curs “Qualitat personal: eines per al desenvolupament professional” ha arribat a la conclusió de que si es proposa dirigir tots els seus pensaments i accions en pro d’aconseguir caminar cap a l’anomenada Qualitat Personal serà, de ben segur, una persona més feliç. Anna, comptem amb tot allò que has après per a tirar endavant el pla que ens ocupa!

Quan dic que l’olla comença a bullir em baso, al mateix temps, en les diverses converses informals que aquests dies sorgeixen entre els diferents docents. Gràcies als que us feliciteu pel camí que junts emprenem!

Ja fa temps que som Escola Verda. Ser-ne ha implicat passar, també, per un procés de presa de consciència i sensibilització tant important com el que ara estem vivint en relació a la convivència. No cal dir que aquest procés afecta a l’equip docent i al personal no docent però també als pares i mares dels nostres alumnes i, per extensió, a tots els agents socioeducatius de la nostra ciutat.

Catalunya i les agressions racistes

“Valencia, Madrid y Cataluña están a la cabeza en agresiones racistas”  

Titulars com aquests fan molt de mal, no ens agrada donar aquesta imatge i molt menys pensar que som una societat racista. Cap persona equilibrada vol ser o definir-se com a racista però la realitat és que sovint s’han de lamentar conductes poc legítimes. No estic parlant d’agressions físiques o psicològiques de les que surten als diaris sinó d’aquells comentaris o accions que es deriven dels perjudicis i les pors que tots podem tenir. Us convido a llegir l’article i a reflexionar sobre la importància que pot tenir cuidar “els detalls” en les nostres interaccions amb els demés. Sovint les nostres actuacions no son les adequades perquè es basen en creences que mai ens hem parat a qüestionar… Només caminarem cap a una societat més justa si som capaços de filar prim i mirar-nos les coses des de tots els punts de vista, des de totes les posicions.

La disciplina és cosa de tots!

Cal redescobrir el significat del terme disciplina i, entre tots, aplicar-lo eficientment. Posar límits als nostres fills els ajuda a sentir-se segurs. La coherència es perd quan un NO passa a ser un POTSER SÍ… Tenim a la nostra disposició eines poderoses com el diàleg i la comunicació afectiva. El gran enemic: qualsevol manifestació de violència (verbal, gestual, física, psicològica, actitudinal…)

Vegeu l’article: “L’escola pateix la falta de disciplina de les famílies”.

Deseduquem-nos…

En aquesta secció us convido a la reflexió profunda, a trencar amb les pròpies creences, a generar nous arguments per entendre una mateixa realitat, a mirar-vos les coses des d’un altre punt de vista. El Sr. Luis Rojas Marcos va dir en la conferència inaugural que va fer en el darrer congrés d’Educació i Entorn celebrat a la nostra ciutat que per poder ensenyar a viure, primer cal aprendre’n. I això és, precisament, el que tots hem de fer. Pares i mares, mestres i adults en general… Ens hem de deseducar per poder educar als nostres fills entorn a uns nous valors que ens permetin construir una societat més democràtica, inclusiva, solidària i justa.

Preparats, llestos..? ja!

Aquests darrers dies m’he estat documentant per començar a recollir tota aquella informació que ens pot ser útil a l’hora d’elaborar el nostre Pla de Convivència. El Departament d’Educació té a la disposició de tots els centres un Programa de Convivència per als centres d’educació infantil i primària que ofereix les eines adequades per a incidir en el que consideren els tres àmbits principals de formació de la persona:

foto convivència

1. Construir la pròpia identitat: l’educació com a projecte personal.

2. Saber relacionar-se: l’educació com a projecte comunitari.

3. Actuar solidàriament: l’educació com a projecte humà.

Cadascun d’aquests àmbits conté un elevat nombre de continguts per ser ensenyats / apresos. En breu farem arribar al Claustre de l’escola una graella que contindrà tots aquests continguts. Es demanarà als membres del Claustre que valorin de 0-5 la importància que consideren que cadascún dels aspectes té en relació a la nostra escola i el nostre alumnat. Així, aconseguirem definir de forma democràtica els aspectes a incloure en les primeres actuacions a realitzar.