Minuts Lumière

Aquests són els nostres Minuts Lumière!


Dani, Víctor i Òscar
Nosaltres preteníem gravar un treball quotidià i ja que teníem una persona en el grup que el seu pare té un bar, vam decidir gravar la cuina. La nostra preparació és que vam haver de demanar permís a la cuina per si podíem gravar el nostre Minut Lumière.

El rodatge va anar molt bé perquè la gent es va comportar i no van mirar la càmara, van fer el seu treball amb normalitat. L’enquadrament el vam triar així perquè es veia com rentaven els plats i les llums ens van agradar molt.

A nosaltres el que ens ha agradat més ha sigut el so perquè justament quan gravàvem, un dels cuiners es va posar a cantar. El que destacaríem són els diferents colors que hi havien en el pla (un pot taronja i diferents safates). El que fa que el nostre Minut sigui especial és quan el cuiner que està cantant, obre el forn per veure si la paella està llesta, i es veu com un foc que surt del forn.

El que hauríem de millorar és que el nostre Minut Lumière hagués durat un minut sencer perquè només vam gravar 53 segons.


Ruben i Artur
Nosaltres teníem moltes idees diferents i originals, com per exemple gravar la festa de la independència de Catalunya, una regata de vaixells… Però vam veure que eren coses difícils de fer i també ens van dir que havia de ser un minut proper a nosaltres, per això no vam poder gravar una cosa que es feia a un lloc molt llunyà. Finalment vam decidir gravar la tornada amb cotxe des de St. Cebrià de Vallalta, on un altre grup va gravar una fàbrica, a Canet de Mar, des de la finestra de darrere. Vam pujar al cotxe amb el Pep, el nostre monitor, i amb un altre noi que conduïa.

Nosaltres ens vam posar als seients de darrera i vam posar la càmera a sobre del maleter del cotxe sense trípode. Ens vam repartir la feina, jo aguantava la càmera perquè no tremolés gaire, mentre que l’Artur aguantava el micròfon però sense la perxa, ja que no cabia al cotxe. Va haver-hi un problema: l’Artur, al moment de començar la gravació, va dir una cosa que em va fer riure i no podia parar. Llavors vaig contagiar el riure a l’Artur. Ens vam passar tot el minut rient, per sort al moment de passar el minut no es va sentir.

El minut està bastant bé per moltes raons. La llum era bona, no estava fosc però tampoc cremat. També es veia l’ombra dels arbres i cotxes que passaven. Una altra cosa interessant és que el minut comença sortint una carretera d’un carril i després es bifurca en dos i en tres carrils. També s’escolta el soroll del cotxe. Un altre detall important són les línies del vidre del cotxe des d’on vam gravar, creiem que no ha sigut un punt a favor.

Aquest minut no ha sigut genial però tampoc ha sigut desastrós. Crec que no ho hem preparat bé perquè teníem aquelles altres idees i per això l’hem fet de pressa i corrents. Creiem que si haguéssim tingut més temps per preparar-lo, hagués quedat molt millor.


Xavi i Montse
La nostra idea era anar a gravar a una fàbrica d’acer inoxidable, els treballadors, i veure les màquines. Per gravar dins la fàbrica no vam necessitar permisos, ja que el pare d’un d’ells és l’encarregat d’aquella fàbrica d’acer. Per preparar-ho vam necessitar un cotxe per desplaçar-nos cap al polígon de Sant Cebrià. Vam mirar la composició de com col·locar la càmera i com poder gravar les màquines.

En el rodatge va ser tot bastant ràpid,ja que teníem la idea del que volíem gravar,però no teníem clar com col·locar la càmera per enquadrar les màquines i els treballadors que les utilitzaven .Finalment, vam trobar l’enquadrament que volíem per gravar-ho tot . Al començar a gravar ens vam adonar que una de les màquines estava molt desenquadrada i no es veia com nosaltres volíem. Finalment, vam decidir l’enquadrament que hem fet perquè es veia tot de més a prop.

En el nostre minut ens ha agradat el moviment dels treballadors i el soroll de màquines, que en aquell moment estaven treballant amb motllos de pollastre. El que més destacaria serien les màquines i els treballadors que les utilitzaven. El que fa especial el nostre minut és el so que produeixen les màquines. El soroll de les màquines és molt molest.

Els que no ens ha agradat del nostre minut ha sigut la preparació, no vam estar gaire d’acord entre nosaltres dos. M’imaginava algunes coses diferents, com per exemple que passés algú per darrera.


Anna P. i Carmen


Judit i Carla
Preteníem gravar el mercat de forma que es veiés tot i totes les persones comprant. Volíem que hi hagués molta gent, perquè així es pogués veure com era un dia de mercat amb el formigueig de la gent, però vam arribar quan ja tancaven i només vam poder gravar una senyora que arribava tard a comprar. Va ser l’única oportunitat que vam tenir.

Vam estar-nos molta estona per escollir des del lloc on gravaríem perquè no ens agradava cap pla. Finalment, vam pujar sobre una taula per gravar. Vam decidir gravar tota la botiga, i les dues parades del darrera, però tenint en compte que els personatges eren les dues dones. Teníem un pal al mig i ens va costar enquadrar-lo de manera que es veies tot molt bé.

El que ens agrada més del nostre minut són tota la barreja de colors que s’hi veuen. El que destacaríem més del minut és com la llum solar amb el seu moviment, fa que s’enlluerni el mercat interior. Trobem que el nostre minut és especial perquè podem veure les dues dones discutir i fer molts gestos, i cap al final del minut, la clienta comença agafar les pomes que vol comprar i la dona de la botiga, es queda mirant als de so, ja que no sabia que hi feien allà. Realment nosaltres preteníem que es sentis la conversa de les dues dones, però només s’escoltava la música de fons que cada cop va disminuint.

Trobem que per millorar el nostre minut necessitaríem preparar-nos més, es a dir, buscar l’hora del dia que hi hagi més gent comprant. No ens ha agradat gaire el so, ja que no ha sortit el que preteníem. Ens imaginàvem una altra cosa, molt diferent, teníem la idea que les dues dones estarien només parlant i sense moure’s i finalment fa la compra, que no ens esperàvem.


Luli i Anna A.


Florian i Abderrahim


Joan i Enzo
En aquest minut Lumière el nostre objectiu era poder enquadrar tota la gent possible, els patinadors en primer pla i els nens jugant a bàsquet en segon pla. Vam demanar que no miressin a càmera i ho van fer força bé.

Un altre objectiu per nosaltres va ser poder tenir una bona llum a l’hora de rodar i ho vam aconseguir gràcies a l’hora màgica. Volíem que la gent ,que mirés el nostre minut Lumière escoltés els cops que feien els skates i els patinets al terra i això ha donat un gran efecte de soroll.

El rodatge va anar molt bé, l’únic problema va ser que vam haver d’esperar una miqueta per tenir la llum perfecte, també ens va costar decidir la posició de la càmera i l’enquadrament.


Jordi, Nico i Marc


Ruben C. i Pol
Nosaltres som en Pol i en Ruben, hem fet un minut Lumière a la part baixa de la riera Gavarra de Canet de Mar, més conegut com els Quatre Cantons. No havíem preparat res, però teníem al cap que en aquell lloc es podia fer un bon minut, perquè hi passa molta gent, i hi ha molt de trànsit. Volíem que en el nostre minut hi hagués molta activitat, i vam triar la cruïlla davant del museu. És un creuament de 4 carrers, on hi ha molta activitat. Vam trobar el punt exacte i vam treure la càmera. Eren les sis de la tarda i hi havia una llum bastant fosca, i vam moure el diafragma i la vam passar a una mica més clara.

El rodatge va sortir molt bé, vam triar l’hora perfecte. Vam esperar el moment en el que passessin molts cotxes per començar a gravar, i així va ser, va passar molta gent i molts cotxes. Vam triar un enquadrament on es veiessin com els cotxes venien d’un carrer i anaven a un altre.


Rachida, Azhara i Àlex
El nostre minut Lumière hem triat grava un Condis Supermercats. Ens ha semblat molt bé perquè mostrava la forma de comprar i vendre i era una mica peculiar.
En un principi la idea que preteníem era gravar l’escola Misericòrdia però al final hem pensat gravar el Condis perquè hi ha molts colors vius que criden l’atenció i és força interessant .Per a gravar al Condis, dies abans vam tenir que demanar permís a l’encarregada .Quan preteníem gravar, no va ser possible perquè al supermercat no hi havia gens de gent. Vam tindre que tornar un altre dia que si que va ser possible.
Vam tenir que esperar una estona fins que vam decidir gravar perquè hi havia poca gent . Vam triar un enquadrament adequat per que es veiessin els productes i els clients.
En el nostre minut es veu un mirall que reflexa com la porta del supermercat,com s’obra i tanca. També en un cartell on posa “Coberteria Belén” al principi no hi havia tanta llum però el final com que altres cartells penjants es mouen hi va haver molta llum que va reflectir allà. També cap al final del video es veu un home passar de molt a prop i això trenca “la normalitat del video´´
El video ha estat bé.


Luiggi i Cristian
El que nosaltres preteníem era gravar el trajecte en tren des d’Arenys fins a Canet perquè es veiés la platja i el passeig d’Arenys fins a Canet. La preparació va ser ràpida i laboriosa: vam tenir només dos minuts per muntar tot l’equipatge perquè no sabíem a quina hora passaria el tren.
El rodatge va ser molt ràpid també, perquè hi havia només tres minuts d’Arenys fins a Canet. L’enquadrament que vam escollir va ser panoràmica frontal davant d’una finestra.
El que més m’ha agradat ha estat els núvols i el color del cel perquè era de color blau cel, color beix i violeta. Després ens vam adonar que havien tres nivells: el cel, el mar i la sorra(contant el passeig). El que jo destacaria d’aquest minut seria el reflex del vidre que hi ha al damunt.
Per a mi, d’aquest minut no hi ha res que pugui millorar perquè m’ha agradat molt i ha sigut molt emocionant fer-ho. M’esperava que sortiria malament, però va ser perfecte.