Certament, com deien avui els de 1r quan els explicàvem com ens va anar ahir, això de fer nosaltres classe a la UAB a futurs mestres era com l’àlbum Inés del revés, ja que semblava que els papers s’haguessin invertit.
Quin dia, Talpetes!
Intens, emocionant, il·lusionant, ple d’aprenentatges, amb noves mirades al món, tot un repte, una oportunitat per reflexionar en tot el que ja hem viscut i après… una gran experiència, sens dubte.
Pels que no ho sabeu, us volem explicar que ahir vam anar a fer classe als alumnes que estudien per ser mestres. De fet, d’aquí a pocs mesos ja ho seran perquè estan acabant la carrera.
Cap a les 12h. vam sortir de l’escola en direcció a la UAB. Allí, des de la plaça Cívica, vam fer un tomb per les diverses facultats i vam anar preguntant als universitaris què estudiaven, quin curs feien i si els agradava. Va ser molt interessant perquè vam conèixer carreres que desconeixíem com la de geologia.
Després ja ens vam anar apropant a la Facultat de Ciències de l’Educació, però abans vam passar per la biblioteca d’Humanitats on vam llegir llibres i vam improvisar petits racons lectors.
Tot seguit vam anar als despatxos de les Gretels (i Hansels). La Teresa ens va fer de guia.
Estàvem ja una mica afamats i vam anar a dinar al bar on dinen els estudiants universitaris i alguns professors/es i ens va encantar això d’estar envoltats d’estudiants.
Després, vam descarregar energia jugant i ens vam preparar per fer la nostra classe.
A les 16h vam arribar a l’aula on faríem la nostra presentació sobre la nostra dinàmica a l’escola al voltant de la lectura i els projectes de llengua. Després de la nostra exposició vam tenir una tertúlia amb els alumnes. No ens van preguntar gaires coses, però nosaltres ja vam treure temes de conversa i ens va agradar molt aquesta segona part. Creiem que ho vam fer prou bé perquè els alumnes (i algunes profes que van venir) ens escoltaven bocabadats. Estem molt contents d’haver tingut aquesta oportunitat.
Avui, a la classe, ens hem donat uns mintus per escriure què vam sentir cadascú de nosaltres durant tot el dia a la UAB i han sorgit reflexions molt interessants. En general, hem destacat que ens sentíem afortunats d’haver viscut l’experiència, orgullosos de nosaltres mateixos i dels companys, amb noves mirades al futur (alguns hem descobert coses que voldríem estudiar), molt agraïts amb les Gretels per s’interessen pel que fem, més conscients sobre tot el que hem après durant aquests 4 cursos i amb moltes ganes d’aprofitar al màxim aquest final de 6è.
Un dia rodó, especial i ple d’emocions.
Talpetes
Recuerdo con gratitud tiempos preteritos, la infancia, cuando Raul Ruiz un escritor y primo hermano de mi madre, venia a casa de mis padres a comer y jugabamos a ajedrez. Tambien traia libros, comics, cuentos. Tenia cuatro o cinco años, quiza la memoria empieza a fallarme. La edad a veces nos juega malas pasadas. Pero siempre estaras, Raul Ruiz, en el desvan de mi memoria. A temprana edad tuve curiosidad por aquellos textos, personajes, historias que hacian volar la imaginacion y ver el mundo que me rodeaba de otra forma. No era tan aburrido mientras leia. Soñar, soñe muchos años y sigo soñando. Total que acabe estudiando filologia hispanica, literatura comparada en la UB. En la actualidad siento devocion por Michelle Barea Lopez y cada dia deslumbra sus ansias por descubrir mundos diferentes a traves de la literatura. Queda mucho camino por recorrer Michelle, pero estas haciendo camino a traves de las letras, un mundo imperfecto, si bien lleno de historias que te haran feliz, mas humana, cultivada y podras tener mas perspectiva. La lectura ante todo tiene esa virtud, la perspectiva. Michelle siempre estare a tu lado, te quiero y siempre tendre una historia que contarte, todas las noches que estes conmigo y tu abuelita tendras una bonita historia que contar.
Perdonad los acentos, mi teclado no me permite escribir correctamente.
Un saludo talpetes
Gracias por fomentar la lectura.
Jordi Ruiz Centelles
Hola topos:
No entiendo porque estais tan asombrados de haber causado sensación en vuestra clase magistral dada en la UAB, cuando ya habias dado clases sin que os enterarais por supuesto a los alumnos del Máster de la LIJ.
Hace algun tiempo atrás Cecilia compartió con nosotros vuestra lectura de la bruja de Abril, y ya nosotros les conociamos y sois muy famosos incluso en este lado del mundo.
Saludos y felicitaciones, que sigais pasandolo tan bien con vuestras lecturas.
Desde el Sur del mundo un abrazo para vosotros.
Gabriela Pradenas B.
Bibliotecaria Escolar Chile.
lara la teva classe no magrada molt es molt dulenta
Hola Mireia,
moltissimes grácies per el teu comentari. Ens ho vem passar mes que diveriti i el que mes em va agradar va ser la biblioteca es gegant quina sort que puguis anar a aquella biblioteca, pero la nostre biblioteca del cole no esta res malament.
Per finalitzar m’agradaria dir que moltes grácies a tots els unibersitaris,professors …. per comentar en el nostre bloc, espero que us agradi i que participeu.
ADEU TALPETES!!??:-)
Bon diaaaaaaa Talpetes!!!
Mil gràcies per venir!
M’ha agradat moltíssim llegir tot això que vau escriure i tots els comentaris posteriors! M’ha encantat saber com us vau sentir!
M’ha agradat saber que vau estar parlant amb universitaris i universitàries!!!
M’entusiasme quan parleu de la immensitat de la biblioteca d’humanitats!!! Només grans personetes com vosaltres saben valorar coses com aquestes! De fet, us confesaré que jo mai m’havia adonat de la gran sort que tinc de poder anar sempre que vulgui a aquesta biblioteca!!! Gràcies!!!
De la mateixa manera, em vaig quedar amb la boca oberta quan la Teresa us va regalar aquells llibres!!! Però literalment amb la boca oberta heee!!! Sou impressionants!!! Gràcies per regalar-me aquell moment inoblidable.
I tant que us heu de sentir orgullosos!!!
GRÀCIES PER ENSENYAR-ME TANT!!!
UNA ABRAÇADA IMMENSA!
hola Talpetes,
el dilluns passat vaig poder assistir a la vostra classe magistral de la uab. Em vaig quedar meravellada amb el vostre aprenentatge i les vostres ganes. Sabeu molt bé tot el que heu fet. Tot ho heu fet amb molt interés, aquestes ganes són molt importants i us felicito!!!
Teniu un bon vocabulari, unes frases molt ben estructurades, no teniu vergonya a res…. quina meravella d’estudiants. Amb vosaltres puc veure que tot és possible!!!
Després de la classe en vaig parlar amb altres companys de la carrera i molts d’ells us coneixen, sapigueu que sou famosos per la facultat d’educació. Tots els que serem mestres en un futur pròxim, em parlat de vosaltres en les nostres classes. Sou un bon exemple que tots hem de conèixer i que hem de tenir en compte.
Moltes gràcies, una gran classe a partir d’uns grans mestres
Bon dia Talepetes!
Jo també vaig ser una de les vostres alumnes el passat dilluns.
Us vull donar les gràcies per tot el que ens vau ensenyar. La vostra classe magistral va ser esplèndida. Realment, i tal com heu dit vosaltres, em vau deixar bocabadada. Les vostres maneres d’explicar i d’expressar-vos, el vostre vocabulari, els coneixements i l’entusiasme que teniu pel món dels llibres… en definitiva, a través d’aquesta classe m’he adonat que, si tu proposes, tot és possible.
Desitjo que continueu amb aquesta línia de treball de cara els pròxims cursos. Estic segura que si seguiu així esdevindreu grans estudiants!!!
Molta sort Talpetes!!!!
Va ser un plaer compartir la tarda de dilluns amb tots vosaltres i amb la Lara, que tal com vam poder observar, és una gran mestra!
Hola ”Talpetes”,
estic molt d’acord amb vosaltres, som molt afortunats de tot el que hem fet en aquest quatre petits anys és a dir: Préstec ,lectura pel mati (al racó lector o a la gespa), domino de llibres… i moltes més coses
Per altre banda Gretels i Hansel us voldria dir que per vosaltres, com heu dit, va ser una classe magistral i que la Lara us va ensenyar tot el que poden fer els vostres alumnes. Per nosaltres també ens vau ensenyar molt, com per exemple els que voldrien ser professor/a els vau ajudar a fer-ho i pel tot el grup en general ens vau donar moltes forçes per seguir endavant llegint llibres.Jo, em vaig adonar que la lectura és el camí a la vida, llegint aprenem com és la ortografia ens ajuda a ampliar el nostre vocabulari i el nostre cervell especialment la imaginació.
Petons i abraçades.
Hola Talpetes:
Va ser una lliçó magistral, ens va encantar i ens va fer pensar. Quan vau marxar, estàvem tots entusiasmats amb el que acabàvem de viure. És veritat, una altra escola és possible, i vosaltres en sou un clar exemple.
Tots els que voldreu, tornareu a la universitat, segur! Cadascú amb la carrera que esculli, si us ho proposeu, hi arribareu.
Em va entusiasmar tornar-vos a veure, tan grans i tan guapos, de debò. Només pensar-hi, em surt un somriure automàticament.
Va ser un autèntic plaer, ho vau fer perfecte TOTS.
Una abraçada gegant!!!
MOLTES GRÀCIES, PER UNA GRAN CLASSE!
Estimades Talpetes, moltíssimes gràcies per la vostra classe magistral. Ens vau mostrar que un altre món educatiu és possible. Ens vau mostrar que es possible qualsevol cosa, si hi creus.
Hem vist que arribar a tenir alumnes que facin les coses tan bé com vosaltres: que siguin bons lectors, que sàpiguen preparar una informació en grup, que l’expliquin d’una manera molt clara i entenedora, que tinguin molts coneixements dels llibres (parlar dels personatges, el temps o la metaficció), que escoltin els altres sense fer gens de soroll o que s’entusiasmin parlant de llibres.
Va ser un gran dia i un plaer.
Moltes gràcies.
Hola Talpetes,
Les escribo para agradecerles la clase magistral que ofrecieron el lunes, y para decirles que, como muchas y muchos de los que allí estábamos, me emocionó escucharles hablar como verdaderos maestros de su experiencia con los libros. Quizás pueda resumir esa emoción diciendo que, al igual que cuando acabo de leer un buen libro que me ha gustado mucho, salí de la clase diferente de como entré. Seguro que ustedes, excelentes lectoras y lectores, han vivido muchas veces esa sensación, así que no tengo que explicarles lo feliz y lleno de energía que te hace sentir, verdad?
Un cariñoso saludo… ¡con “acento chileno”!
Fins ara!
Felipe
Estic molt d’acord amb tots vosaltres, el dilluns va ser un dia irrepetible. Mentre les agulles del rellotge jugaven a avançar el temps, a l’Autònoma em vaig adonar que si, som molt afortunats i em de gaudir molt del dia, però no sé si tothom s’ha parat a pensar en la gent que ens envolta i l’entorn. Poques universitats hi han a Barcelona amb l’extensió de gespa que té l’UAB, contats els centres amb tant terreny, ben poques seran les universitats on hi hagin unes Gretels com aquestes. El que us vinc a dir, Talpetes, és que com diu en l’àlbum (Los pajaros) “los pequeños detalles a veces pueden pasar desapercividos” potser amb els nervis no vam prestar prou atenció al que ens rodeja, perquè en aquest cas estem parlant, crec, d’un fenomen gairebé, únic. El que sí estic segura que vem fer va ser aprofitar i valorar el dia i l’oportunitat que vam tenir: ser professors d’una classe gairebé magistral. Vam viure minut a minut allò que succeïa, (naturalment amb el permanent pensament de la nostra, en aquell temps, futura classe.)
Espero que tal com ho hem fet, poguem repetir la nostra visita a aquesta gran universitat.
Hola Talpetes,
a mi em el que mès em va agradar va ser dunar un tom pel la UAB, a mès a mès tambè em va agradar fer la classe perque cuan ben comensar alguns estaben una mica nerviosus per el fet de que estigesin fen classe a un aduls.
Tambe voldria parlar de com em vaig setirme molt emocionada perque ho ven fer molt bè,a mès a mès crec que els nostres alumnes van ser molt afortunats per tenirnos a nosaltres fent de mestres.
Adeu Talpetes.
p.d:Soc molt afortunada per tenir uns companys com vosaltres,PETONS I ABRESADES!!!!!!!
Hola Talpetes,
Al igual que vosaltres jo també tinc ganes de tornar a la universitat, però crec que haver-hi pogut anar a fer de mestre ja és un privilegi prou gran. També m’ha agradat que la Teresa i la Laura Pineda hagin participat al bloc. Crec que la frase que ens ha explicat la Teresa de quan l’Alícia li pregunta el seu camí a el gat i ell li respon “Això depén de on vulguis anar” podria ser la fita de la setmana. Per finalitzar vull dir que, igual que a la Delia, m’ha agradat coneixer a el Felipe i al Claudio i espero tornar a veurels a ells i a la resta de les Gretels aviat.
Hola Talpetes,
Primer de tot vull dir a la Teresa Colomer i a la seva alumna Laura Pineda que moltes gràcies per participar!
Aquell dia em vaig sentir orgullosa d’haver anat per primera vegada a la UAB i fer de professors nómes per únic dia. Tambè vull agreir a la Teresa per haver educat aquells alumnes tan respectuossos, no se com ho vas fer, però cuan vaig anar em van deixar il·lusionada!. Ara si, per cambiar de tema em va fer il·lució veure en Claudio i en Felipe, com bé vaig escriure al full l’accent xilé d’en Felipe hem va semblar una mica humusistic. A en Claudio no el vaig poder coneixer molt però em va fer emoció. Per acabar vull dir que us felicito a tots als meus companys tant com els alumnes com ‘LES TALPETES’! Anim! 😀
Adeu Talpetes.
Hola Adria,
M’agradaria saber quin és el titol del llibre que et sembla interessant.
Per mi, anar a la UAB va ser una experiencia que vull repetir i que pot ser repeteixi, per què la meva cosina anirà a fer la carrera de fisioterapeuta, no se exactament com s’escriu però es una cosa de fer massatjes. També penso com l’Andrea que aquella biblioteca era enorme i hi havien molts llibres bastant interessants com ” la veritable història de la caputxeta vermella”.
Adeu Talpetes.
Hola nois,
Per mi anar a la uab va ser una experiencia unica i inolvidable perqué va ser increible el fet de fer de professor a uns universitaris que per la seva part van ser molt respectuosos.A més a més anar a la biblioteca va ser molt impresionant, perqué a la meva vida havia vist un lloc tan gran com aquella biblioteca.També em vaig fixar en un llibre en concret que tenia molt bona pinta.Finalment vull dir que anar als despatxs de les gretels em va encantar perqué eren petits peró com ha dit l’ Andrea són molt acollidors.
Hola Talpetes,
primer de tot vui dir que moltes gracies Teresa Colomer i Laura Pineda per participa al nostre bloc.
Per mi el dia que vem anar a la UAB va ser una experiencia unica que espero tornar a repetir.
Quan vem anar per equips a preguntar als universitaris de que treballaben hi habien alguns oficis que em van agradar com uns nois que ens van dir que estudiaven per beure com eren els fosils per dins i medien les muntanyeso alguna cosa semblant si no m’equiboco aixo em va semblar molt interesant.
Tambè vull dir que veure la biblioteca va ser molt guai perque vem trobar molts llibres que coneixiem i del dinar ja no dic res perque jo vaig passar molta vergonya quan vem entrar al menjador dels universitaris , erem els unic nens que hi havia alla,pero vaig dinar com una professora.
Pero mu vaig passar molt bé!!!
Per acabar vull explicar una anecdota que em va passar mentres dinava amb l’Alex,l’Adria,el Dani P.,la Michelle i la Nerea que jo li vaig donar una mossegada a la mandarina justament vaig notar la meva dent una mica estranya i vaig llençar la mandarina amb la llengua vaig moure una mica la dent i va caure,em surtia molta sang aixins dons vaig anar al lavabo i apar de no parar de surtirme sang la dent casi cau per el foradet que hi ha a la pica 🙂
ADEU!!!
Hola Talpetes,
Per mi anar a l’unibersitat va ses inolbidable. M’ ho vaig passar molt bè sobretot fent la classe i preguntant a la jent de que esta estudiant. M’agradaria tornar a anar a la UAB i tornar a ser professors.
ADEU TALPETES PETONS I ABRACADES!!!:-)
Hola Laura Pineda,
Moltes gracies per el teu consell!!! És clar que lluitaré per aconseguir-ho, aixó t’ho ven asseguro!!! Pero m’ha servit de molt ajuda el teu consell perque hem de lluitar per lo que volem!!!
Adeu Laura i t’ho agraeixo molt, de veritat!!! 🙂
Andrea.
Un cosa que m’he equivocar en aixó de quan es tarda d’anar d’un edifici a un altre que he posat 15h i volia dir 15min!!! Només era aixó!!!
Adeu petons i abraçades!!
Andrea.
Hola Talpetes!
Jo vaig ser una de les vostres alumnes el passat dilluns. Ho vau fer tan bé que no ens sorgien preguntes, amb una explicació tan bona els dubtes no tenen oportunitat de lluir.
Estic molt contenta d’haver-vos conegut ja que a la nostra facultat sou famosos. En aquests quatre anys heu fet molt bona feina, i tant vosaltres com la Lara heu passat a ser un referent per a tots aquells que volem ser mestres.
Us animo a no perdre aquesta il·lusió que sentiu per la lectura i que en els propers anys continueu sent tant bons lectors!
I a l’Andrea li diré una cosa: si el teu somni és ser mestra, lluita per aconseguir-ho!! Amb esforç i empenta podeu assolir tots allò que us proposeu!
Un petó a totes les talpetesrapubli
Hola Talpetes,
Si que és veritat que el dia de la UAB va ser molt especial perquè vam descobrir una expèriencia nova de fer de profes a una universitat. A més a més volia afegir que aquell dia va ser una de les millors parts de la meva vida perquè s’hem va fer realitat el meu desig de ser mestra(encara que va ser per un dia, però ja em val). També li vull dir a la Teresa Colomer que moltes gràcies per participar al nostre bloc i per els seus 3 llibres tan interessants que tenen molt bona pinta(encara no els hem llegit, però abiat ho farem). Per tancar aquest tema volia dir que la universitat era molt gran perquè d’anar d’un edifici a un altre es tardava un 15h o 20min! Per mi les dues coses més impressionants que vaig veure va ser la biblioteca perquè era més gran que l’escola i els despatxos perquè eren molt acollidors i a cada un hi havia tres o quatre persones.
Canviant de tema el que més em va agradar va ser fer la classe perquè va ser molt diferent fer la classe tú que no que te la fagin els teus tothors! Finalment vull dir que estic molt impresionada amb els meus companys perquè ho van fer tan bé que per un moment vaig pensar que eren mestres de veritat i també per el meu grup, en aquest cas la Chiara i jo, que crec que ho vam fer tan bé com tots, felicitats Talpetes! També els vull agrair als nostres “alumnes” perquè van estar molt atents i intentans assebentant-se de tot! Ara si que per acabar crec que vam parlar més “Les Talpetes” que els alumnes perquè es van quedar tan impactants que no van tenir paraules per parlar!
Adeu Talpetes i alumnes petons i abraçades! 🙂
Andrea.
Hola Talpetes,
Per començar vull dir que moltes gracies a la Teresa Colomer per participar al nostre bloc i per deixarnos anar ala teva UAB i tambè per donarnos tres llibres i moltes gracies a les gretes.A més a més vull dir que m’ho vaig passar molt bé perque vem fer una classè jo i els meus companys.Tambè vull dir que som molt afortonats per tenir una profesora molt divertida. Tambè vull dir que que els alumnes es van portar molt bè.
petons
Lucas Palleja.
MOLTES GRÀCIES, TALPETES!
Estimades Talpetes, moltíssimes gràcies per la vostra classe magistral. Els meus alumnes estan admirats.
En el llibre de l’Alícia al país de les meravelles (que ara teníu), l’Alícia pregunta al Gat de Cheshire on és el camí. El gat li contesta que “això depèn d’on vulguis anar”. Els meus alumnes ara tenen més clar on poden arribar ells en la seva professió de mestres. Han vist que poden arribar a tenir alumnes que facin les coses tan bé com vosaltres: que siguin bons lectors, que sàpiguen preparar una informació en grup, que l’expliquin d’una manera molt clara i entenedora, que tinguin molts coneixements dels llibres (parlar dels personatges, el temps o la metaficció), que escoltin els altres sense fer gens de soroll o que s’entusiasmin parlant de llibres.
Moltes gràcies per haver-los ensenyat tot això. Ara saben on volen anar i serà més fàcil que siguin tan bons mestres com la Lara!!
Molts petons,
Teresa.