Tots el matins, i després de penjar els abrics i posar-nos les bates, ens col·loquem al nostre lloc i donem el bon dia cantant i ballant. Ens ho passem d’allò més bé. Després passem llista, posem la data a la pissarra, mirem el temps…

Fins al dia assenyalat per fer la festa, els nens i nenes van treballar amb entusiasme i il·lusió la cançó i el poema de Nadal.

Cada any, amb l’arribada del Nadal, les llars s’omplen d’alegria i il·lusió. Arribat el moment,  els nens i nenes escriuen una carta als Reis d’Orient on expliquen, amb més o menys detalls, el seu comportament durant l’any (encara que els Reis ja ho saben) i on reflecteixen les seves il·lusions i anhels per a l’any nou. També, per descomptat, escriuen els regals que volen rebre.

Un cop s’ha tancat la carta i amb molta il·lusió, és hora de lliurar-la als Reis. La carta pot arribar a les seves Majestats per diferents camins, un d’ells és el lliurament en mà al patge reial, un dels més divertits i bonics.

 UNA MIQUETA D’HISTÒRIA DEL TIÓ

El Tió de Nadal és una tradició molt arrelada a Catalunya i consisteix en un tronc que es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient, que sovint es corona amb una barretina vermella.A partir del dia 8 de desembre es comença a donar de menjar cada dia al Tió, i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden les garrofes, carabassa,  pa dur, pells de fruita, verdures…La nit de Nadal, es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d’estar encès. Però, avui dia, com que en la majoria de les cases no n’hi ha, ja no se’l posa a la llar de foc.Al Tió se’l fa cagar repetidament a base d’engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional.

Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits. També coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga una arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra.

  EL TIÓ A LA NOSTRA CLASSE

Ens van avisar que el Tió era a l’escola i ens vam posar molt nerviosos. El vam buscar una bona estona pel pati i un cop el vàrem trobar, vam portar el tronc a la classe perquè estigués calent.  Després li començàrem a donar de menjar i a cantar-li les primeres cançons.

En aquesta excursió vam podem veure un munt d’animals i escoltar les explicacions d’una guia del zoo. Així mateix, vam fer el taller on vam aprendre, entre altres coses, que hi ha una relació entre la pell dels animals i el lloc on viuen. Vam poder tocar diferents pells i plomatges per comprovar que les diferents pells que tenen els animals no és per casualitat, sinó que tenen una raó. Així, per exemple, el porc senglar té a la seva pell  pues,  perquè ha de desplaçar-se per boscos on contínuament té contacte, el seu cos, amb diferents materials naturals i la seva pell li protegeix i li facilita el seu desplaçament per aquestes zones.