POESIA DIBUIXADA

Sensibilitat i creativitat. Poetes d’avui i d’ahir. La veu de l’actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí. Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. Format per 14 poemes, és una forma d’impulsar i homenatjar l’ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar.

Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m’hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.
Fullejaràs potser Virginia Woolf.
Vindré darrere teu amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tota la tendresa, et faré asseure
en un dels vells seients que compartíem
(durant els últims temps hi estudiaves
el llarg monòleg d’una dona sola
que tu no vas ser mai). Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el dolç somriure
del teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.

XV Memorial Lourdes Alfonso

Avui la jornada és molt especial a l’Escola Can Sorts: per quinzè any consecutiu té lloc la Marxa de la Regularitat, que posa una “catifa vermella” a la primavera i una “tanca d’or” al segon trimestre.

En una publicació anterior us vam fer cinc cèntims sobre aquesta activitat, adreçada a l’alumnat de primària i que posteriorment, des del curs passat, s’ha fet extensiva a tot el centre: l’alumnat d’Educació Infantil realitza una “Mini Marxa de Regularitat” adequada a l’edat dels més petits.

IMG_3655Però avui, el que ens proposem especialment amb aquest text és recordar aquella mestra, la Lourdes, amant de la seva professió i de la natura, caminant i runner incansable, que ens va ensenyar a descobrir i admirar els entorns de Sentmenat.

Aquells que la vam conèixer sempre creurem que ens va deixar massa aviat, per això ens sentim orgullosos de fer perdurar el seu llegat: la passió per conèixer, recórrer i estimar els magnífics entorns del nostre poble,  gaudint a ple pulmó del nostre paisatge més proper. “Com oblidar a algú que ens va donar tant per recordar?”

Bona caminada!