Hi havia una vegada un nen que es deia Joan i vivia a Barcelona. Sempre anava descalç, perquè les úniques bambes que tenia eren unes juganeres i sempre se li escapaven.
les bambes s’escapaven de matinada perquè el nen no les veiés i així no les enxampés. Quan el nen es despertava és trobava sense sabates i havia d’anar cap a l’escola descalç. Tots els nens es reien d’ell.
Un dia la directora, cansada, li va posar una nota per la mare, dient-li que li comprés unes bambes. Resulta que les bambes, desprès de passejar una bona estona, tornaven a casa a l’hora de dinar, i com que el nen és quedava al menjador escolar, no les veia.
Un dia el nen se li va acudir una idea, va contractar un mitjó perquè vigiles les bambes, i així ho va fer.
El mitjó li va dir al nen:
-Les bambes, se’n van de matinada a jugar al parc, i tornen a casa a l’hora de dinar.
Llavors el nen es va llevar de matinada i les va tancar a l’armari, i des de aquell dia no és van tornar a escapar.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
Berta Lacambra – Andrea Escolbar
Una mirada, em faltes, a l’ espurna
la meva espurneta
el mes profund absurd i res més
absurd i res més
enamorar-se novament
sorolls i sorolls tot esperant
volar més enllà a la meva filla
abuïda millons de paraules
El ximpanzé és un mamífer, que s’assemblen a molts nens de la classe. El seu nom científic és ximpanzeus amable.
N’hi ha més de 900 especiés repartides arreu de Castellbisbal.
La més coneguda es la dels humans.
Els ximpanzés m’adeixen 1,60 m.
Durant el dia van al cole i el ximpanzé gran”profe” els ensenya a suma, restar multiplicar i dividir.
Per protegir-se del fred agafen la jaqueta.
Poden ser carnívors, herbívors i omnívors.
Tenen els ulls grans, l’oïda poc desenvolupada i el cervell també.
L’aparença dels humans i els seus costums nocturns es a dir “la discoteca” don surten sempre borratxos…la majoria són inofensius, encara que hi ha que es passen tot el dia llegint a la biblioteca.
A una casa de la ciutat de New York, dins de la nevera, en l’apartat dels lactis, un iogurt de maduixa es preguntava que hi hauria a l’altra banda de la nevera.
Un dia, el propietari de la casa, tenia fam, i va dirigir-se a la nevera per menjar un dels iogurts de maduixa que hi havia, però només quedava un. Li va tocar al petit iogurt de maduixa. El iogurt estava contentíssim de poder veure el món exterior, la nevera ja la tenia molt vista.
El propietari el va deixar sobre la taula i el iogurt ve examinar el que hi havia: una pila de cassoles brutes i un munt de pells de mandarina. Aquestes li van dir que el que li esperava no era bo, i no ho era, es va sentir el soroll de les culleres, seguidament el propietari de la casa el senyor Bartomeu, va agafar el petit iogurt que estava espantadíssim .El senyor Bartomeu el va destapar i se’l va menjar, després va reciclar l’envàs.
I el pobre iogurt nomes va descobrir “la panxa del senyor Bartomeu”!
POEMA D’AMOR
Ho estimat mariner et
vull dir la veritat.
Ets la flor de la meva vida,
tota desfeta i bonica.
Tot sovint pensava amb tu
tot pensant que em seguies estimant.
Però un dia em va dir una ambaixada
que em busques un altra estimada
LES BAMBES JUGANERES
Hi havia una vegada un nen que es deia Joan i vivia a Barcelona. Sempre anava descalç, perquè les úniques bambes que tenia eren unes juganeres i sempre se li escapaven.
les bambes s’escapaven de matinada perquè el nen no les veiés i així no les enxampés. Quan el nen es despertava és trobava sense sabates i havia d’anar cap a l’escola descalç. Tots els nens es reien d’ell.
Un dia la directora, cansada, li va posar una nota per la mare, dient-li que li comprés unes bambes. Resulta que les bambes, desprès de passejar una bona estona, tornaven a casa a l’hora de dinar, i com que el nen és quedava al menjador escolar, no les veia.
Un dia el nen se li va acudir una idea, va contractar un mitjó perquè vigiles les bambes, i així ho va fer.
El mitjó li va dir al nen:
-Les bambes, se’n van de matinada a jugar al parc, i tornen a casa a l’hora de dinar.
Llavors el nen es va llevar de matinada i les va tancar a l’armari, i des de aquell dia no és van tornar a escapar.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
Berta Lacambra – Andrea Escolbar
Una mirada, em faltes, a l’ espurna
la meva espurneta
el mes profund absurd i res més
absurd i res més
enamorar-se novament
sorolls i sorolls tot esperant
volar més enllà a la meva filla
abuïda millons de paraules
FREDERIC POSA EL DELS XIPANZES PORFI !!!!
que bonic el poema d’amor,
i el de les bambes juganeres tambe: Berta i Andrea
hus i podrieu dedicar!!!!
Raul i Carlos hus a quedat molt be!!!!!
El ximpanzé és un mamífer, que s’assemblen a molts nens de la classe. El seu nom científic és ximpanzeus amable.
N’hi ha més de 900 especiés repartides arreu de Castellbisbal.
La més coneguda es la dels humans.
Els ximpanzés m’adeixen 1,60 m.
Durant el dia van al cole i el ximpanzé gran”profe” els ensenya a suma, restar multiplicar i dividir.
Per protegir-se del fred agafen la jaqueta.
Poden ser carnívors, herbívors i omnívors.
Tenen els ulls grans, l’oïda poc desenvolupada i el cervell també.
L’aparença dels humans i els seus costums nocturns es a dir “la discoteca” don surten sempre borratxos…la majoria són inofensius, encara que hi ha que es passen tot el dia llegint a la biblioteca.
EL IOGURT DE MADUIXA
A una casa de la ciutat de New York, dins de la nevera, en l’apartat dels lactis, un iogurt de maduixa es preguntava que hi hauria a l’altra banda de la nevera.
Un dia, el propietari de la casa, tenia fam, i va dirigir-se a la nevera per menjar un dels iogurts de maduixa que hi havia, però només quedava un. Li va tocar al petit iogurt de maduixa. El iogurt estava contentíssim de poder veure el món exterior, la nevera ja la tenia molt vista.
El propietari el va deixar sobre la taula i el iogurt ve examinar el que hi havia: una pila de cassoles brutes i un munt de pells de mandarina. Aquestes li van dir que el que li esperava no era bo, i no ho era, es va sentir el soroll de les culleres, seguidament el propietari de la casa el senyor Bartomeu, va agafar el petit iogurt que estava espantadíssim .El senyor Bartomeu el va destapar i se’l va menjar, després va reciclar l’envàs.
I el pobre iogurt nomes va descobrir “la panxa del senyor Bartomeu”!
FI
Per què no escriviu el nom de l’autor/a dels textos? Així els podríem felicitar, hi ha de molt originals.
Frederic, gracias per ficar el ximpanzés
ola soc la miriam fica el del frederic el pijo k es xula
eeee
dew
Frederic gracies per posar la dels ximpanzes
DEWWWW!!!
holaaa!!!!!!!!
podriem ficar aki el rap ke ven fe, si algu el te per ke fa tant tems ke jo se ke……………..
weno dew
Si em feu arribar el rap, ja l’escric jo mateix.
Frederic
Hola Frederic!!
frederic gracies per tot