1.- Quin és el planeta que fa el moviment de rotació més ràpid?
2.- Quin és el planeta que li costa més fer el moviment de translació?
3.- Quins són els components que tenen en comú tots aquests planetes?
4.- De què estan fets els anells?
5.- Quin planetes tenen anells? En quin planeta es veuen més bé?
6.- En quin planeta el seu satèl·lit gira a l’inrevés? I com es diu?
7.- Semblances i diferències entre Urà i Neptú
8.-Busca una fotografia de cada planeta?
El dia 15 de desembre de 2010, vam sortir al pati i vam mesurar la llargada de l’ombra d’una pica i el seu angle.
Ho vam fer cada dues hores i ens vam adonar que les mesures canviaven, això ens fa plantejar la següent pregunta:
“Per què varia la llargada i l’angle de l’ombra d’una pica al llarg de tot el dia?”
 |
| pica1011 |
“Per a què creus que ens pot servir que l’angle de l’ombra variï al llarg del dia?”
“Creus que l’ombra a la 1 del migdia serà igual de llarga qualsevol dia de l’any?” Per què?
En unes safates, ens van posar diferentes tipus de roques:
Les vam observar, vam comprovar la duresa, abocant aigua a sobre i tocant-les amb els dits, vam veure que algunes eren toves (l’argila), altres estaven plenes de forats (pumita). En unes roques (l’arenisca), l’aigua la travessava i ens quedava un petit tollet a sota. També vam mirar els colors que tenien les diferents roques i els vam pintar, vam buscar informació sobre el granit i vam veure que hi podem trobar tres tipus diferents de minerals (quars, mica i feldspat). Finalment, vam comprovar com algunes roques com el marbre els hi costava molt escalfar-se, ja que les vam posar una bona estona al Sol i en tocar-lo encara no era massa calent. Tot això, ho vam recollir en una fitxa.
Després de buscar informació sobre diferents objectes com vidre, clau, guix, llauna i vam veure que estan fets de minerals i vam observar algunes propietats com el color, brillantor o transparència. Vam comprovar la duresa del quars, calcita i guix, rallant-los uns amb els altres.
Aquestes propietats ens ajuden a classificar les roques i minerals i adonar-nos que no tots es comporten iguals.
Vam agafar dues ampolles de plàstic i les vam partir per la meitat, amb una hi vam escriure SORRENC i a l’altra ARGILÓS, vam posar cotó al coll de l’ampolla, i les vam omplir una de sorra i l’altra d’argila. Després, vam posar la mateixa quantitat d’aigua a les dues ampolles, i vam observar el que passava.
En la que tenia sorra l’aigua va caure ràpidament, en canvi, la d’argila després d’uns dies encara havia aigua entollada.
Per tant, hi ha sòls com el sorrenc que és permeable i altres com l’argilós que és impermeable
En la experiencia vam fer:
Primer en una safata per a cada taula hi vam posar diferents tipus de sòls, els vam observar i tocar. Hi vam trobar diferents components (pedres, plomes, branquetes…) i ho vam apuntar a la llibreta. Després, en un pot on hi havia terra li vam posar aigua i vam veure que es feien unes bombolletes (el sòl també té aire) i a més, part de l’aigua es quedava al sòl, per tant, també serà un component.
També vam poder trobar altres diferències com: el color, el tacte (si és fina o rasposa), la duresa, (una és més dura que l’altra), i també les vam apuntar.
Al final vam veure que no tots els sòls són iguals.
Nosaltres sóm la classe de quart i en aquest bloc que avui comencem us volem explicar les capes més superficials de la Terra (sòl, subsòl) amb les experiències que hem fet com: components del sòl, permeabilitat dels diferents sòls, les propietats de roques i minerals…
Aquest serà un bloc on es penjaran les diferents experiències que es faran.
De moment, només estarà centrat a quart. Es demanarà a tots els nens i nenes d’aquest curs que hi participin en la seva elaboració:
– Explicant l’experiència
– Escrivint les conclusions
– Donant a conèixer les preguntes que s’han plantejat davant de qualsevol fet,…