Com has viscut aquest curs?
Tinc moltes ganes de compartir amb vosaltres tot el que hem viscut aquest curs de tercer amb el Carles. Podem parlar de les classes, de les sortides, de les colònies, de la piscina, del amics i de les amigues i …
T’animes? Comparteix amb nosalres la teva opinió! Esperem la teva participació.
Hèctor i Andrea
juny 15th, 2009 at 15:54
Jo penso d’aquest curs que ha sigut bastant difícil,
si aquest curs ja és difícil no sé com serà quart,
espero que no sigui molt, molt difícil, si us plau.
Però m’han agradat molt totes les classes,
menys una que no m’ha agradat gaire, que són les mates.
Espero que tu també escriguis el que penses d’aquest curs.
juny 17th, 2009 at 03:39
El camí de l’aprenentatge no és gens planer; però no et preocupis més del compte.
No estàs pas sola, al teu costat sempre trobaràs el pare i la mare, l’escola, amb tots els seus professors.
Aquest curs he tingut la sort de ser el teu tutor, i espero hever estat una referència i un suport en el teu treball de cada dia.
Hem rigut, hem jugat, hem parlat, hem treballat, ens hem esforçat i en la mida de les nostres forces i la dedicació que li hem posat, ara a final de curs, podem veure com ens hem fet de grans, i tot allò que hem millorat.
La feina no està acabada, ja la continuarem!
Les matemàtiques no són el ‘coco’, són una eina per entendre el món i la realitat que ens envolta. Si ens ho pensem bé, estem envoltats de números i de relacions, de mesures i de formes, d’operacions i de qüestions lògico matemàtiques, que de mica en mica hem d’anar entomant.
No deixis de treballar, esforça’t, que ho pots fer, i el dia que menys ho pensis, segurament em descobriràs quant t’agraden les matemàtiques.
“La música és el plaer que experimenta la ment humana en comptar sense adonar-se que està comptant.” Gottfried Leibniz
Espero que t’agradi aquest avançament de com hem viscut aquest curs.
KarliTux.
juny 17th, 2009 at 21:11
Andrea, Hèctor: Aquest curs m’ha encantat!
Perquè el Karlitux (el Carles) ens ha ensenyat moltes coses, i tic m’ha agradat moltíssim. Aquest curs és difícil; però no més que quart, cinquè o sisè.
juny 17th, 2009 at 21:17
Carles: He vist el vídeo ” d’Una verdad incómoda “. No m’ho poc creure això; però és una veritat incòmode.
juny 18th, 2009 at 05:54
Quina gran paraula, i com parla de tu: m’ha encantat. Joana no diré que ha estat fàcil; però sempre recordaré la teva mirada, les teves preguntes, sobretot en aquella sortida del Fai. L’escola ha de sumar, la participació dels pares, el treball dels mestres, i l’esforç dels nens i nenes. Llavors un dia descobrim que és fàcil, perquè estic contenta, perquè vull aprendre, perquè puc preguntar, perquè trobo respostes … perquè tots plegats fem la mateixa feina: treballar i aprendre, riure i conviure …
Saps què? Totes les coses que us he pogut ensenyat s’han multiplicat per 1000 o per 1000000 quan les has fet teves, quan han desvellat en tu inquietuds, interessos i motivacions.
Cada curs us plantejarà un nou repte, una nova dificultat; però els pares i els mestres i l’escola sempre us farem costat!
Com diu la cançó: “El que faig a cada instant és la força que em fa gran …”
Tu tens Ubuntu! KarliTux.
juny 18th, 2009 at 06:05
Aquest món és plè de meravelles, habitat per persones increïbles, de gran esperit (ubuntu), amigues dels seus amics, amics de les seves amigues, amics i amigues de tothom. Mestres, entrenadors, metges, infermeres, entrenadores, pares, mares … cada dia treballen per fer un món millor, un món que demà serà vostre.
Tan sols hi ha una incomoditat, un seguit de veritats que ens deixen bocabadats: Com podem contaminar d’aquesta manera? Com podem suportar cada dia la guerra i la fam? …
Com diu la cançó: “Imagina a tothom vivint la seva vida en pau, que no existeixen les guerres i la fam s’ha acabat, potser diran que ets un somniador; però no estem sols …” (John Lennon ‘Imagine’). KarliTux.
juny 18th, 2009 at 12:55
Les colònies van ser molt divertides, hi havia: tirolina, camp de futbol, piscina … La tirolina era molt segura perquè anàvam amb arnès i no passava res.
A Sant Miquel del Fai vam passar per sota d’un slat d’aigua, l’aigua queia molt fort. El monitor ens va explicar moltes coses, una era que l’església era molt antiga.
juny 18th, 2009 at 12:56
Aquest curs he tingut molts amics i experiències divertides. En les classes sempre, el Carles, en Joan i la Núria feien moltes bromes. M’ho he passat molt bé i espero que l’any vinent sigui igual o millor.
juny 18th, 2009 at 12:56
Aquest curs he tingut molts amics i amigues, i un ‘novio’. M’han agradat molt les classes. També m’han agradat molt els horaris que tenien les classes. He anat molt cansada perquè he dormit molt poc, me’n vaig a dormir a la una o les dues de la nit, i em llevo a les sis o les set de la matinada.
juny 19th, 2009 at 05:49
Alba: Em fas pensar en aquella pel·lícula “Qui té un amic té un tresosr”. Veritablement, els amics i amigues, els companys i companyes són una part molt important i necessària en la nostra vida. Els bons amics i amigues ens fan créixer, són al nostre costat per riure, i per fer front a les dificultats de cada dia, són allà per jugar, per parlar, per treballar …
El descans és molt important, sobretot per una estuadian i per una jugadora de bàsquet; però d’això ja en parlarem. De moment, aquít tens uns consells que et seran molt útils:
Evita veure pel·lícules o escenes que creïn tensió emocional abans d’anar-te’n al llit.
Pren un bany o dutxa relaxant amb aigua calenta o temperada abans d’adormirte.
Procura anar-te’n al llit sempre a la mateixa hora. Els bons costums contribueixen a millorar el son.
Disminueix el temps que passes davant de la TV i l’ordinador.
Espero que facis moltes nones. KarliTux.
juny 19th, 2009 at 15:11
Alba no pots anar-te’n a dormir tan tard i llevar-te tan d’hora perquè quan vàrem escoltar aquella audició de preguntes ximples respostes sàvies, ho van dir.
juny 19th, 2009 at 15:16
Carles mai havia tingut un professor que hagués sigut informàtic, que ara sigui àrbitre del meu esport preferit, el bàsquet. A quart m’agradaria que continuessis amb nosaltres.
JOANA
juny 19th, 2009 at 15:19
Alba, qui es el teu ‘novio’?
juny 19th, 2009 at 15:21
Carles quanta participació l’Alba, el Nil…..
juny 19th, 2009 at 20:04
Joana, un bloc no és el millor lloc per parlar de temes tan personals, com ara ‘el novio’ d’una companya.
Els missatges i comentaris del Bloc són públics i els pensem per a compartir-los amb els membres de la nostra comunitat, del nostre grup.
Com ha anat la festa de l’AMPA?
Feu bondat! KarliTux.
juny 20th, 2009 at 13:03
Aquest curs m’ho he passat molt bé i he aprés moltes coses.
De les colònies el que més em va agradar va ser quan vam fer una cabana aprofitant uns troncs que hi havien al terra.També la festa nocturna de l’últim dia que vaig ballar molt.
A la classe, les assignatures que més m’han agradat han estat les naturals, les mates, música i català.
Carles: M’agradaria dir-te que has estat un mestre genial i voldria que el curs que ve tornessis a estar amb nosaltres, si us plau…
Joana: No vaig poder anar divendres-tarda a la festa de l’AMPA perquè com et vaig dir tenia que tocar el piano a l’Auditori aquella mateixa tarda.
Jo crec que ens ho passarem també molt bé dilluns i dimarts quan anirem tots junts a la piscina i a la gimcana.
Carles: El curs que ve m’agradaria que vinguessis a veure’ns a algun partit de bàsquet perquè sabem que tu ets un bon àrbitre i t’agrada aquest esport tant com a nosaltres.
Convido a que més companyes s’apuntin el curs que ve a fer bàsquet ja que començarem a fer equip femení i som poquetes… Vinga ànim que ens ho passarem molt bé.
juny 21st, 2009 at 21:12
Carles: La festa de l’AMPA ha anat molt bé perquè hem
jugat, ballat, cantat …
Quan vàrem acomiadar tothom “amb el túnel de rentat”, els de l’AMPA vam fer una barbacoa.
juny 22nd, 2009 at 13:45
Carles: Li he preguntat a la meva mare que significa ‘lanillos’ i m’ha dit que quan feia la classe de informàtica les companyes li deien que el posés.
juny 23rd, 2009 at 06:03
Joana, cal que et fixis bé, quan escrius el teu nom en els comentaris ho fas així: “jOANA”. Això és perquè vols escriure en majúscules, llavors tens dues opcions:
Opció A: Prèmer Bloq Maj, i el nom sencer en majúscules, i es veurà: JOANA.
Opció B: Prèmer la tecla de majúscules, i escriure el teu nom així: Joana.
Garicuper és la catalanització del nom del millor actor de tota la història del cinema (segons la meva opinió, Gary Cooper).
KarliTux és una aproximació de com em deien quan era petit: “carlitus” amb el millor sistema informàtic, Linux i la seva mascota Tux.
Carles + Linux + Tux = KarliTux.
juny 28th, 2009 at 15:48
Carles: Fa uns dies vaig posar la adreça del bloc que tenia a la agenda, em posava a la pantalla de l’ordinador: ‘world press error’.
juny 29th, 2009 at 03:02
Joana: La nit del draft de la NBA volia connectar-me a seva web. Va ser del tot impossible. El Mozilla Firefox posava l’error: ‘Esgotat el temps d’espera …’
Quan ens connectem a una web, a un bloc, és a dir, quan entrem a internet, ho fem mitjançant un servidor (un ordinador capaç de rebre i enviar informació).
De vegades, els servidors tenen falles, tenen més connexions de les que poden atendre.
El badiu educatiu és un bloc fet amb una aplicació que es diu: WordPress. És per això, que el missatge diu: ‘wordpress error’.
Habitualment, aquest errors són temporals, duren un temps, més o menys llarg, i després els servidors tornen a donar servei.
KarliTux
juny 29th, 2009 at 20:42
Carles: he escrit dos comentaris.
Un era de que no podia anar per les notes el dilluns i si em podies donar un altre dia, i l’altre era de l’error.
juny 30th, 2009 at 02:04
Joana:
He contestat el teu comentari amb un correu electrònic. Cal que ho llegeixis amb la mare. De totes maneres, quan he arribat a l’escola us he trucat a casa; però ningú agafava el telèfon.
Ho tornaré a intentar avui.
KarliTux
juny 30th, 2009 at 21:13
Carles: El dilluns de la setmana passada vaig caure. Em vaig fer mal a la ma, em vaig trencar una dent, que ja m’havia caigut i, també, a la barbeta. Vaig anar al metge, em van posar una vena i ahir, la va canviar per una altre.
juliol 1st, 2009 at 05:53
Quin ensurt! El cor m’ha quedat ben encongit, i se m’ha fet ben petit, de debò. Espero que et recuperis el més aviat possible, que no tornis a caure d’aquesta manera.
Hauràs d’anar al dentista perquè et posi una dent nova? Ara què, menges sopes i farinetes?
++++ P 2 nets i una abraçada molt forta!
KarliTux
juliol 1st, 2009 at 20:58
Carles: primer, no menjo ni farinetes ni sopes perquè fa calor. Segon: La vena de la ma me l’han tret avui, dimecres 1 de juliol, i ja m’ha sortit la costra però és molt feble i tinc que posar-me ¨Betadine¨.
juliol 3rd, 2009 at 18:38
Carles: He vist el tràiler de la peli cula “pequeños invasores” i jo crec que serà molt divertida, i si la estrenen al cine l’aniré a veure, a l’Ashey Tisdale.
juliol 13th, 2009 at 16:18
Carles? Fa temps que no vens pel bloc, i també als comentaris posa: un nom, “says:El votre comentari està esperant moderació”.
juliol 13th, 2009 at 20:49
És una broma, ja em coneixes, això de les farinetes i de les sopes. Tanmateix, ‘el gazpacho és una bona opció.
Tal vegada, només volia fer-te riure, una mica, perquè t’havies fet mal.
Una abraçada, Carles
juliol 13th, 2009 at 21:11
El cinema, la lectura, la música, els esports i la informàtica són de les millors aficions que podem tenir, que no les úniques, eh!
Com em fa de content que t’agradi el cinema, de fet, a mi, de petit, com tu, sempre volia veure pel·lícules de l’oest. De mica, en mica vaig anar descobrint el cinema, i saps què: ara ja sé perquè li diuen el setè art. Espero que tu també ho puguis descobrir.
Ja també aniré a veure-la amb la família, ens ho expliquem?
KarliTux
juliol 13th, 2009 at 21:20
Joana: Em sap molt de greu! Sí que he seguit el bloc. Veuràs, ha passat el següent:
L’autor d’un bloc, KarliTux, en aquest cas, configura el bloc perquè quan els visitants facin comentaris li arribi un correu electrònic. De fet, és així com s’ha de treballar. Em tingut mala sort: El meu correu electrònic funcionava perfectament, podia enviar i anava rebent correus. Ara veig que no tots. Canviaré la manera d’administrar el bloc.
El primer moment que tingui, he d’escriure més articles, un d’aquests articles serà per l’usuària número 1, em sembla que es diu Joana, i és molt treballadora, força simpàtica i tantes coses, i altres que encara estan per venir.
Una abraçada, KarliTux
juliol 17th, 2009 at 12:40
Carles: Ahir a Badia va venir un autobús, que a un costat de l’autobus posava: “Amb una vegada no n’hi a prou, vine a donar sang”. I per una finestra vaig veure uns sellents que eren negres, la gent seia i li posaven un tub per donar sang.
Hi havia molta cua !
juliol 17th, 2009 at 12:49
Carles: El dia 10, vaig anar jo, els meus pares, els meus tiets, la meva cosina i uns veïns als San Fermines, perquè la meva mare es d’allà. Jo m’anava amb els meus germans perquè els meus pares i els altres fossin a fer una passejada per Pamplona. Jo i els meus germans vam arribar més tard que ells, a les 3 de la matinada, i ells a les 2 de l matinada.
juliol 17th, 2009 at 20:46
A casa, per aquestes dates, a les vuit tots davant el televisor, a veure ‘el encierro’. Nosaltres vàrem passar uns dies a ‘La Oliva’ (Navarra), pregunta-li a la mare. Allà els ocells et desperten pel matí, tinc molts bons records dels mes viatges a Navarra (Tudela, Pamplona …) si hi ha un indret que m’ha captivat, aquest ha estat: La vall del Roncal, també Leire i tots aquells paratges pirinencs.
Amb el teu comentari, m’has fet recordar aquells dies, i aquella gent tan simpàtica.
KarliTux
juliol 17th, 2009 at 20:54
Avui he anat al Banc de Sang, el de Can Ruti, un hospital molt gran que hi ha a Badalona. M’he retrobat amb vells coneguts, després de tot, acabes fent amics.
Casualitat o no, el cert és que hem coincidit tres donants, i tots tres érem mestres, vet aquí, també hi havia un treballador de la construcció, i un noi que venia de Pineda de Mar.
Fixa’t que l’autobús que va a Badia, té escrit el mateix lema que teníem al suro de classe, i el de les samarretes que porto de vegades.
A Badia, hi ha gent molt xula, és per això que hi havia tanta cua. De ben segur, que quan siguis gran, tu seràs donant, és un pressentiment que tinc.
Després de tot, la gent del Banc de Sang ho fan tant bé, que no hi penses en l’estona que t’hi estàs, ni en les agulles … i fas amics de veritat.
KarliTux
agost 26th, 2009 at 21:39
Hola Karlitux! Aquest curs ha estat molt divertit perquè has fet moltes ‘gracietes’ i també m’ho he passat més bé encara per que he estudiat molt. Adéu Karlitux.
agost 27th, 2009 at 07:28
Espero que continuïs així, i que encara puguis treballar una mica més, i que el proper curs sigui igual de profitós!
KarliTux
setembre 14th, 2009 at 13:56
Aquest dia ha sigut el primer dia de classe, ha estat molt divertit, hi ha una professora que es diu Montse. En el primer que vaig pensar quan vaig arribar a l’escola va ser en tu.
setembre 14th, 2009 at 18:04
Jo també hi penso molt. Sempre duré amb mi molts i molts bons records de Badia, de tu, Joana, i de tots els companys i companyes de classe. La vida és així, un dia deixareu La Sardana i anireu a l’Institut, i fareu nous companys i companyes; i més endavant, la universitat i així cada any que comenci de nou, la roda fa un nova volta.
Aquests dies estic entrenant, i em poso els pantalons i la samarreta que em vàreu regalar, i cada dia em recordo molt de vosaltres. Molts petons i abraçades per totes i tots.
setembre 19th, 2009 at 17:34
Carles: Ja han arribat els portàtils a l’escola, són petits i tenen el sistema operatiu linux.
setembre 20th, 2009 at 08:00
Quina notícia tan bona! Suposo que no seran tant petits com el meu? Els portàtils petits són més fàcilment manipulables, tot i que continuen sent eines amb les que hem de tenir molta cura (cops, ditades, etc.)
Aquest portàtils ja tenen la Linkat 3.0, distribució GNU/Linux del Departament d’Educació.
KarliTux