Enric  Casasses i Figueres

(Barcelona 1951)

És poeta, rapsode i traductor. Ha portat una vida molt nòmada, vivint a Barcelona, l’Escala, Tenerife, Montpeller, Nottingham, Llucmaçanes, Berlín i finalment, el 1997, tornant a Barcelona. També ha treballat per editorials de traductor. Els seus primers llibres daten de principis dels 70, i amb el temps ha anat assolint cert reconeixement dins el panorama poètic català.

El seu primer llibre el publica el 1973, titulat La bragueta encallada. Durant els anys següents segueix escrivint, però no és fins el 1991 que publica la seva segona obra, titulada La cosa aquella, obra que rep el premi Crítica Serra d’Or i el 1993 el Premi de la Crítica de poesia catalana per No hi érem. És aleshores quan comença a entrar al circuit comercial.

Andreu Galan i Martí

(Alboraia, horta de València, 1980)

En l’actualitat treballa de mestre a Barcelona i arrodoneix la seva diplomatura en Magisteri (especialitat musical) per la Universitat de València amb la llicenciatura en Filologia Catalana. Ha posat en marxa, juntament amb la poetessa Martina Escoda, Pissiganya. Revista de poesia per a xiquets de 0 a 100 anys (www.pissiganya.cat), que és un web dirigit a infants, pares i educadors i que té la funció d’estimular la creació poètica infantil i mostrar les creacions poètiques fetes per i per a xiquets.

La seva obra ha estat antologada al celebrat Pedra Foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans i també ha pùblicat el llibre de poemes Cansat de diumenges (2009) a LaBreu editorial.

Laura López i Granell

(Barcelona, 1968)

És llicenciada en filologia catalana per la UB i ha treballat, entre altres coses, de correctora, redactora publicitària i formadora en comunicació oral i escrita. Actualment fa de professora de poesia i narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Ha publicat els llibres Itineraris, premi Certamen literari de Poesia de la Generalitat (1994) i Història del drac xiulet, conte infantil en vers (2008). També ha publicat poemes en antologies: De ma a mar, segon encontre de poetes catalans i portuguesos (PEN Club); L’altre/a (Llibre de gravats i poemes premi ACEA 1996), Eròtiques i despentinades (2008).

Participa sovint en accions i dinamitzacions a l’entorn de la poesia: recitals poètics, tallers de cuina poètica, tallers infantils, contaversos… .

Marc Romera

(Barcelona, 1966)

És poeta i novel·ista. Ha publicat sis llibres de poesia i tres de narrativa i ha conreat també la crítica literària en diversos mitjans. Entre els seus llibres de narrativa trobem: Amanida d’animals. Barcelona, Angle, 2004; La intimitat, Barcelona, Empúries, 2008   i lanovel·la  Mala vida, Manresa, Angle, 2002. Entre la seva poesia podem trobar: Genolls de fum, Barcelona, El Mall, 1988; Disfresses, Barcelona, Columna, 1990; La mandra, Barcelona, Columna, 1994 ; La pau del cranc, Barcelona; Ed. 62-Empúries, 2002; La mel, Barcelona, Eumo-Cafè Central, 2002  i L’aigua, Barcelona; LaBreu, 2009.

És també un dels editors de LaBreu editorial i colleccionista de carculles de mar.

Blanca Llum Vidal 

(Barcelona, 1986)

Amb arrels barcelonines, montilleses, caçorlanes i bunyolines, Blanca Llum Vidal ha crescut a Casserres, poble poema. Ha estudiat a l’escola i al carrer. Passà les febres a l’Índia. Aprofundiment en els arcans de la filosofia i del llenguatge a Puig-reig. Va llegir els seus per primer cop a la Font del Balç —Gironella— amb en Josep Grifoll. Treball social a la Barceloneta, al Port de Sóller i a la Zona Franca. Estudia filologia catalana a casa i a la Universitat de Barcelona. Ha recitat arreu dels Països Catalans i a Ucraïna i ha conegut, no fa gaire, el vertigen de l’Amazònia. Els genolls, de gitana. Tendències? No s’hi inscriu. Tria en Llull, els seus amics, la Rodoreda. Llegir-los a Progrés quan hi ha entrat per Llibertat. Mira Miró, les coves d’en Mir i els universos d’en Ponç. Fa poc ha escrit un conte entre la Sargantain d’en Casas i la Consuelo d’en Nonell. Entra en el quadre per l’esquerra, que allà és més fosc. Escolta en Comelade, en Paganini, en Xesco Boix i les cançons alguereses. Escriu, esborra, estripa, torna a escriure, a vegades ho diu en veu alta, a vegades publica el que ha escrit i moltes altres no. No té mètode. No procedeix de cap manera sistemàtica ni amb cap fi determinat. Sols hi ha intenció: dir la lluna a la muntanya i udolar amb la boca humana. Darrerament no es treu del cap això que n’Eduard Girbal Jaume digué del Sainet trist d’en Guimerà, que us deixa un cor petit, petit com una avellaneta… que fa entendrir i plorar… que fa mal i reconforta a l’ensems. Ha participat a la Pedra foguera —antologia jove dels països catalans— (Documenta Balear, 2008), a Quàntiques —10 poetes joves en diferencial femení— (Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma, 2008), a Allò de dintre —homenatge poètic a Joan Ponç— (Edicions Poncianes, 2010), a Ningú no ens representa —poetes emprenyats— (Editorial Setzevents, 2011) i a Màscares i reclams —vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló (pendent de publicació, Curbet Edicions). Ha publicat la Cabra que hi havia (Documenta Balear, 2009) i Nosaltres i tu (Lleonard Muntaner, 2011). Ha editat les Dues Catalunyes d’Àngel Carmona (Lleonard Muntaner Editor, 2010) i l’obra poètica d’Àngel Guimerà (Edicions de 1984, 2010). Intenta barrejar la Rodoreda amb la Tsvietàieva i en Roure quan diuen que «ho acuso tot de ser massa bonic», que «només jutjo els jutges» però que «som-hi, que n’hi ha/ per tots i en sobrarà».