Quanta més pendent té la pujada que hem d’enfilar, més ens n’adonem de les nostres capacitats per superar-nos, per treure força d’on sigui.. per tal de fer el cim que ens havíem proposat.
Amb la metàfora del cim, el que vull dir és que no podem tirar la tovallola davant les dificultats, sino que les hem d’encarar amb totes les nostres forces, això sí, envoltats d’aquells que ens aprecien, que en moments com aquests sabem qui són.
Molts petons, ànims i que l’any nou ens depari bones noves.
Elisenda.
Quanta més pendent té la pujada que hem d’enfilar, més ens n’adonem de les nostres capacitats per superar-nos, per treure força d’on sigui.. per tal de fer el cim que ens havíem proposat.
Amb la metàfora del cim, el que vull dir és que no podem tirar la tovallola davant les dificultats, sino que les hem d’encarar amb totes les nostres forces, això sí, envoltats d’aquells que ens aprecien, que en moments com aquests sabem qui són.
Molts petons, ànims i que l’any nou ens depari bones noves.
Elisenda.