Ahir, dia 5 de desembre, va morir Joana Raspall. Era una poetessa molt coneguda a les escoles ja que va escriure poemes principalment dirigits als nenes i les nenes. Justament aquest any havia fet 100 anys i s’estaven celebrant diferents actes per commemorar aquest fet.

Nosaltres avui, tal i com ha demanat la seva família, hem llegit un poema per recordar-la, bé, en realitat dos, aquests:

‘Endavant!’

Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!

‘Només’

Nomes amb un somriure
que em facis,tot passant
ja m’omplo d’ alegria
i veig el món més gran
No em pesa la cartera
si fas el pas lleuger,
no em quedare endarrera,
ja t’ aconseguire

Poemes com aquests sempre ens acompanyaran encara que ella ja no hi sigui. Aquí teniu algunes pàgines on saber més d’ella i aprendre amb els seus poemes.