Hola,gràcies a tots aquells i aquelles que heu contestat.
El preu total de la construcció de les 85 cases de Gimenells va ser de:
3.154.247’62 pessetes que equivalen a 18.957’40 €.

Hola: som els alumnes de 5é, ja sabeu que estem investigant sobre el nostre poble. En un article anterior vam dir que el poble es va projectar sobre 96 vivendes, però finalment se’n van construir 85 .
Us proposem un petit joc:que ens digueu quan us sembla que va costar la construcció d’aquestes 85 vivendes. Podeu fer-ho en euros o en pessetes(la moneda de l’any 1943-1944).
Esperem les vostres propostes i el proper dimecres 13 d’Abril us farem saber el preu exacte.
Gràcies i fins el proper dimecres.

D’on ve el nom de Gimenells ?
Tradicionalment s’ha acceptat que la procedència del nom de Gimenells és aquesta que podem trobar en molts documents; en la plana de l’ajuntament de Gimenells l’explica així :
“ El pas de la Via Romana de Tàrraco a Cesaraugusta a prop de Gimenells va propiciar la cristianització de la zona. El topònim àrab ‘chimia’ , amb el significat de ‘capella’, va donar origen al nom de Gimenells. Possiblement els escassos cristians (mossàrabs) que van resistir l’impacte de la Musulmanització (714), van conservar la seva fe en aquesta capella situada en el seu antic castell. La primera menció documentada que tenim sobre el nostre poble arrenca del 1092 com a part del regne de Monzón en zona frontera davant la musulmanitzada Lareda “.
Però i ha altres estudis que ens parlen d’altres procedències.
En l’ “Estudi de topònims catalans : etimologia i pronúncia “, col•lecció : Biblioteca SERRA D’OR, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat d’en Josep Moran, Mar Batlle i Joan Antoni Rabella i Ribas ens explica que en la documentació antiga trobem Gemenels ( s. XII ) ,que potser és diminitu de la paraula llatina GEMENI : “bessons “
Un altre estudi de la Societat Catalana Geografia en el número 38 volum IX de Joaquim Cabeza i Valls diu que la etimologia probable és el llatí GEMEINELLOS amb una evolució regular des del punt de vista de la gramàtica històrica.
També cita que Gimenells té un hidrònim : Ribera de Gimenell al terme de Casafabre ( Rosselló, França ).
La forma Giminells es troba documentada a El fogatge de 1497 i a El fogatge de 1553 ( Iglésies, J, Barcelona 1991 i 1979 ) i a un document del s. XIV que cita el DCVB ( Diccionari català-valencià-balear )
En el fogatge de 1553 també hi ha una ocurrència de la forma Gimanells.

Els nois i noies de cinquè de Gimenells han
investigat com es va projectar el seu poble,
aquí teniu el seu treball :
Memòria descriptiva del nou poble de Gimenells
• Redactada pel senyor Alejandro de la Sota (arquitecte que va dissenyar el poble ) l’ 1 de desembre de 1943
És sabut que una encreuament de camins és l’origen de molts pobles, per a que el nou poble tingui una fisonomia el més semblant possible a un origen i creixement natural no s’ha trobat cap emplaçament més clar que on es creuen els dos camins en la zona del “Pla “ on ha d’anar situar el nou poble.
Són : la carretera que uneix Vallmanya amb Almacelles i Gimenells amb Saidí, que es creuen enmig d’una gran planura.
La plaça principal
ha d’anar en el lloc exacte on es creuen els dos camins.
Es tindran presents els petits accidents naturals del lloc : no existeix cap desnivell, és completament pla i no hi ha cap arbre que hagi de ser respectat. Només cal respectar el sistema de sèquies i desaigües ja existents, fent que la planta sigui irregular .
L’encreuament de camins no és en angle recte i això dóna a la plaça principal una “graciosa irregularitat” . en la plaça es projecten edificis de dues plantes que recordin el tipus de vivenda de la regió per donar-li més encant i sentit harmònic. Com és el cor del poble allí s’han d’ubicar les cases dels comerciants.
També s’ubicarà la “ casa-oficina-administrativa” que per jerarquia ha de ser la més gran i es completarà amb una torre.
La façana est estarà tallada per un pas que donarà al camí de Saidí, aquest espai estarà cobert per un arc i enllaçarà les cases contigües .
La part nord serà una mica més baixa per donar insolació a la plaça.
En la part de ponent s’ubicarà el centre religiós, així la façana de l’església queda amb una orientació litúrgica i tindrà una petita placeta porticada, allí se situarà una creu.
A la plaça han d’anar a parar els carrers més importants : les carreteres que la creuen. Ha de haver vivendes de diferents tipus, però predominaran les de planta baixa.
Dels carrers principals naixeran els secundaris on es pretén quasi sempre la possibilitat del tancament de vistes per evitar caure en la sensació d’ inhòspit que donen els carrers oberts en llocs plans.

Hi haurà també els “carrers carretera “ necessaris per on hagin de passar les “ tartanes “ com element de transport, ja que cal conservar els carrers principals i donar seguretat. Aquests carrers de carros uniran tots els corrals amb les vies de circumval•lació que envolten tot el poble.
Els carres principals tindran fileres d’arbres i en les secundàries només n’hi haurà on es cregui convenient. En la plaça se’n plantaran alguns prop de la font.
Un petit bosquet envoltarà les escoles .
Contorns i façanes :
Es vol produir un sensació d’obra bastant natural, evitant una impressió ingrata, el temps dirà si això s’ha aconseguit.
S’ha projectat el poble de tal forma que el visitant tingui la impressió de que realment està en una colònia agrícola creada per a albergar als treballadors de la zona: tipus de cases d’escassa diferència però aconseguint una varietat d’elements.
Cal aconseguir donar l’aspecte d’una noca colònia on s’han d’arrelar a la terra un grup de colons que amb el seu treball han de canviar l’extensa zona sobre la qual s’instal•la.
Al foraster cal donar-li una impressió i als habitants del poble un ambient.
Totes les vivendes tindran les mínimes dependències agrícoles : ampli corral d’un mínim de 150 m2, suficient per a les necessitats dels colons. Una quadra i un graner.
De serveis comuns el poble disposa d’una església de capacitat sobrada, una sala de conferències annexa a l’església i dues escoles per als dos sexes. Una casa-oficina a mode d’ajuntament. Cinc botigues situades a la plaça.
El total de vivendes de que constarà el poble és de 96 ( incloses les botigues , quatre solars i les dues cases de mestre ). A més a més la Casa Rectoral i la casa-oficina.
Amb aquest projecte i una millor direcció d’obres cal esperar que el nou poble neixi amb prosperitat que és allò que cal desitjar en aquesta obra de tan alta finalitat social.

Hola:

Som els alumnes de 4 t de Gimenells,us proposem diversos eslògans sobre l’alimentació i us demanem que voteu l’eslògan que més us agradi.

1) Menja sa, si les malalties vols evitar.

2) Amb una alimentació sana, et trobaràs bé cada setmana.

3) Menja bé, i et trobaràs millor que un bebé.

4) Menja sa: nyam,glub,de l’ estómac a la salut.

Gràcies , alumnes 4t de Gimenells