Aquesta setmana, al programa Cuines, de TV3, en Xixo Castaño, del restaurant de Gimenells Malena, presenta cinc plats, un cada dia de la setmana. Nosaltres ja coneixem la seva cuina, molt propera als ingredients de la nostra terra i les tradicionals receptes de la comarca, però amb toc molt especial.

Divendres, 18 de març del 2011.

Gimenells.

Els alumnes de 4t i 5è de l’escola Sant Isidre de Gimenells han visitat l’estació automàtica de l’IRTA.Van veure molts instruments diferents i estaven molt ben protegits. L’estació funciona gràcies a plaques Solars. Als camps de l’IRTA estaven pol·linitzant amb un pinzell cada flor. A continuació vam seguir el camí fins arribar a Santa Maria de Gimenells. Com que hi havia un paisatge molt bonic vam aprofitar a fer fotos. En arribar a Santa Mª, ens esperava un trreballador de l’OTA a la bàscula per ensenyar-nos un baròmetre i altres instruments.
També ens van ensenyar un plànol ambs diferents cultius (cereals,cebes,panís i farratges). Finalment vam veure un tub molt gran de pívot.
A la una de migdia ja tornàvem a estar a l’escola,cansats però tots ben contents!

D’on ve el nom de Gimenells ?
Tradicionalment s’ha acceptat que la procedència del nom de Gimenells és aquesta que podem trobar en molts documents; en la plana de l’ajuntament de Gimenells l’explica així :
“ El pas de la Via Romana de Tàrraco a Cesaraugusta a prop de Gimenells va propiciar la cristianització de la zona. El topònim àrab ‘chimia’ , amb el significat de ‘capella’, va donar origen al nom de Gimenells. Possiblement els escassos cristians (mossàrabs) que van resistir l’impacte de la Musulmanització (714), van conservar la seva fe en aquesta capella situada en el seu antic castell. La primera menció documentada que tenim sobre el nostre poble arrenca del 1092 com a part del regne de Monzón en zona frontera davant la musulmanitzada Lareda “.
Però i ha altres estudis que ens parlen d’altres procedències.
En l’ “Estudi de topònims catalans : etimologia i pronúncia “, col•lecció : Biblioteca SERRA D’OR, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat d’en Josep Moran, Mar Batlle i Joan Antoni Rabella i Ribas ens explica que en la documentació antiga trobem Gemenels ( s. XII ) ,que potser és diminitu de la paraula llatina GEMENI : “bessons “
Un altre estudi de la Societat Catalana Geografia en el número 38 volum IX de Joaquim Cabeza i Valls diu que la etimologia probable és el llatí GEMEINELLOS amb una evolució regular des del punt de vista de la gramàtica històrica.
També cita que Gimenells té un hidrònim : Ribera de Gimenell al terme de Casafabre ( Rosselló, França ).
La forma Giminells es troba documentada a El fogatge de 1497 i a El fogatge de 1553 ( Iglésies, J, Barcelona 1991 i 1979 ) i a un document del s. XIV que cita el DCVB ( Diccionari català-valencià-balear )
En el fogatge de 1553 també hi ha una ocurrència de la forma Gimanells.

Tot preparant el Carnestoltes, els nens de 1r. hem fet durant la darrera setmana de febrer màscares de guix.

Estem fantàstics !!!!!

A veure si ens coneixeu!

Els alumnes del Pla de la Font hem treballat la conferència i per això, dins de l’àrea de Llengua Castellana vam convidar la senyora Isabel Casteras, pintora que viu al poble. A continuació podeu veure el resum de l’activitat i un recull de fotografies:

ISABEL CASTERAS AZNAR

Entre las personas emblemáticas de Pla de la Font, tenemos una gran pintora, Isabel Casteras Aznar , sobre la cual nos gustaría tener más información. Por eso los alumnos de Primaria le pedimos si podía venir a dar una conferencia a nuestra escuela y ella, amablemente aceptó.
Cuando llegó estaba un poco nerviosa al tener delante tantos niños y nosotros le dijimos que estábamos impacientes por escucharla, así que colocó dos de sus cuadros y empezó a hablar.
Aquí tenemos un resumen de su conferencia:

Isabel Casteras Aznar es una pintora que vive en Pla de la Font desde hace unos 17 años.
Hace unos años asistió a un cursillo de pintura en Gimenells donde se dio cuenta que le gustaba pintar al óleo y desde entonces, hará unos cuatro años, se dedica a pintar cuadros con esta técnica.
Una de sus primeras exposiciones la hizo en el bar Social de Pla de la Font.
Normalmente dedica unas 3 ó 4 horas diarias a pintar, pero actualmente no puede dedicar tanto tiempo porqué tiene que cuidar a su madre enferma.
Pintar es una afición que le relaja mucho. Ella se centra más en las caras y las personas que en los paisajes. Le gustan los cuadros de colores vivos.
Pinta desde los 40 años. Su primer cuadro fue una reproducción de Las algodoneras.
Para pintar al óleo utiliza un lienzo, sobre el cual dibuja con un lápiz lo que quiere pintar y le va poniendo color, empezando por el fondo. Una vez terminado lo barniza para protegerlo. El lienzo lo apoya en un caballete y la pintura la mezcla en una paleta. Utiliza pinceles de distintos tamaños y aguarrás para limpiarlos.
Ha pintado muchísimos cuadros, sobre todo figuras humanas, entre ellos su madre y su hermana que falleció hace poco.
Su cuadro favorito se llama El abuelo. Era un cuadro que siempre había visto en su casa y que con el paso de los años se fue deteriorando. Cuando aprendió a pintar hizo una reproducción de este cuadro.
Isabel Casteras es autodidacta, ella sola ha aprendido a mezclar diferentes estilos: naif, cubismo… siempre con colorido muy alegre.
Le gusta reproducir obras de pintores famosos: Dalí, Van Gogh, Gauguin… aunque también tiene numerosos cuadros propios.
Nos trajo fotografías de sus exposiciones y de algunos de sus cuadros, que son muchísimos.
Pudimos contemplar dos de sus cuadros: un autorretrato muy original con trazos cubistas y una gama de colores muy vivos y divertidos y otro reproduciendo una imagen de la plaza Dr. Fleming de Pla de la Font.

Nos encantó recibir su visita. Después de sus explicaciones pudimos hacerle preguntas y se nos pasó volando la hora que duró esta actividad. Ella nos invitó a visitar su estudio de pintura y próximamente iremos allí y nos enseñará a pintar un cuadro. Antes de irse nos hicimos una foto con ella.
Es una gran pintora y una persona encantadora!

Els alumnes de 4t de l’escola Sant Isidre, han visitat el magatzem d’energia solar de Gimenells.

Gimenells,divendres 25 de febrer.
Vam veure diferents tipus de plaques, anomenades captadors solars (amb fons negre per captar més llum o fons blau, amb formes de nous materials). Es col.loquen a les teulades, es recull l’energia en acumuladors, passa per un transformador i ja tenim llum i aigua calenta.
Tambè vam veure captadors de tub per escalfar l’aigua de les piscines (sobretot a la muntanya).
Gràcies a una placa trencada, vam veure els aïllants interiors.
Dues treballadores ens ho van explicar molt bé!!!

Els nois i noies de cinquè de Gimenells han
investigat com es va projectar el seu poble,
aquí teniu el seu treball :
Memòria descriptiva del nou poble de Gimenells
• Redactada pel senyor Alejandro de la Sota (arquitecte que va dissenyar el poble ) l’ 1 de desembre de 1943
És sabut que una encreuament de camins és l’origen de molts pobles, per a que el nou poble tingui una fisonomia el més semblant possible a un origen i creixement natural no s’ha trobat cap emplaçament més clar que on es creuen els dos camins en la zona del “Pla “ on ha d’anar situar el nou poble.
Són : la carretera que uneix Vallmanya amb Almacelles i Gimenells amb Saidí, que es creuen enmig d’una gran planura.
La plaça principal
ha d’anar en el lloc exacte on es creuen els dos camins.
Es tindran presents els petits accidents naturals del lloc : no existeix cap desnivell, és completament pla i no hi ha cap arbre que hagi de ser respectat. Només cal respectar el sistema de sèquies i desaigües ja existents, fent que la planta sigui irregular .
L’encreuament de camins no és en angle recte i això dóna a la plaça principal una “graciosa irregularitat” . en la plaça es projecten edificis de dues plantes que recordin el tipus de vivenda de la regió per donar-li més encant i sentit harmònic. Com és el cor del poble allí s’han d’ubicar les cases dels comerciants.
També s’ubicarà la “ casa-oficina-administrativa” que per jerarquia ha de ser la més gran i es completarà amb una torre.
La façana est estarà tallada per un pas que donarà al camí de Saidí, aquest espai estarà cobert per un arc i enllaçarà les cases contigües .
La part nord serà una mica més baixa per donar insolació a la plaça.
En la part de ponent s’ubicarà el centre religiós, així la façana de l’església queda amb una orientació litúrgica i tindrà una petita placeta porticada, allí se situarà una creu.
A la plaça han d’anar a parar els carrers més importants : les carreteres que la creuen. Ha de haver vivendes de diferents tipus, però predominaran les de planta baixa.
Dels carrers principals naixeran els secundaris on es pretén quasi sempre la possibilitat del tancament de vistes per evitar caure en la sensació d’ inhòspit que donen els carrers oberts en llocs plans.

Hi haurà també els “carrers carretera “ necessaris per on hagin de passar les “ tartanes “ com element de transport, ja que cal conservar els carrers principals i donar seguretat. Aquests carrers de carros uniran tots els corrals amb les vies de circumval•lació que envolten tot el poble.
Els carres principals tindran fileres d’arbres i en les secundàries només n’hi haurà on es cregui convenient. En la plaça se’n plantaran alguns prop de la font.
Un petit bosquet envoltarà les escoles .
Contorns i façanes :
Es vol produir un sensació d’obra bastant natural, evitant una impressió ingrata, el temps dirà si això s’ha aconseguit.
S’ha projectat el poble de tal forma que el visitant tingui la impressió de que realment està en una colònia agrícola creada per a albergar als treballadors de la zona: tipus de cases d’escassa diferència però aconseguint una varietat d’elements.
Cal aconseguir donar l’aspecte d’una noca colònia on s’han d’arrelar a la terra un grup de colons que amb el seu treball han de canviar l’extensa zona sobre la qual s’instal•la.
Al foraster cal donar-li una impressió i als habitants del poble un ambient.
Totes les vivendes tindran les mínimes dependències agrícoles : ampli corral d’un mínim de 150 m2, suficient per a les necessitats dels colons. Una quadra i un graner.
De serveis comuns el poble disposa d’una església de capacitat sobrada, una sala de conferències annexa a l’església i dues escoles per als dos sexes. Una casa-oficina a mode d’ajuntament. Cinc botigues situades a la plaça.
El total de vivendes de que constarà el poble és de 96 ( incloses les botigues , quatre solars i les dues cases de mestre ). A més a més la Casa Rectoral i la casa-oficina.
Amb aquest projecte i una millor direcció d’obres cal esperar que el nou poble neixi amb prosperitat que és allò que cal desitjar en aquesta obra de tan alta finalitat social.