El dimarts 7 de març els alumnes de cs de la ZER vam anar d’excursió a l’Espluga de Francolí i vam visitar la Fassina Balanyà, el Museu de la Vida Rural i també a la tarda vam tenir una xerrada amb la nedadora Èrika Soriano.

La Fassina és un museu on ens van ensenyar com s’hi treballava quan era una fàbrica. S’hi feia alcohol. Vam veure que tenia moltes màquines antigues, i una caldera per escalfar i poder fer bullir els alambics per fer evaporar l’alcohol de la brisa fermentada.
També vam veure que a part de l’alcohol, la brisa s’aprofitava per fer altres coses com el tartrat que és com un llevat i que també serveix per a medicament, i també com els pinyols que en quedaven que els feien servir per donar menjar als animals i per fer oli de massatges.
Una altra cosa que s’aprofitava és que quan es premsava servia com a combustible per a la mateixa caldera de la fassina, i fins i tot se n’aprofitava la cendra com a blanquejant de la roba.

L’alcohol que se’n treia es podia fer servir per colònia, begudes, cures farmacèutiques o altres.
Ens van explicar que aquesta Fassina havia estat en funcionament des de finals del s.XIX fins al 1960.
La última cosa que vam fer a la fassina va ser una demostració de com fer alcohol a partir de vi.
Després de la fassina vam anar cap al Museu de la Vida Rural, on només vam veure una planta de les 6 que té. Allí ens van parlar de com era la vida fa molts anys, i de com es treballaven els 3 cultius més importants que tenim a la Conca de Barberà (la vinya, el cereal i l’olivera).

La vinya: La vinya es collia al més de setembre. Es collia amb un falçó que és com una falç però més petita. Durant la resta de l’any la terra es prepara per a nova collita, podant, llaurant, abonant, etc.
La olivera: Aquest fruit es cull al mes de novembre o desembre. Serveix per fer oli. Durant l’any cal esporgar les oliveres, remoure la terra i abonar-la. Les olives es cullen amb les grapes que fan caure les olives a les borrasses, i llavors es recull.
El cereal: És uns fruit que es cull als mesos de juny i juliol. Es feia amb una dalla que és com una falç molt més gran. Durant l’any cal preparar la terra llaurant, plantant i esperar que creixi el cereal. Un cop collit es portava a l’era per separar el gra de la palla.

En sortir del museu vam anar al parc fluvial a dinar. I després de dinar vam anar a l’auditori del casal de l’Espluga de Francolí on vam escoltar a l’Èrika Soriano que ens va explicar la seva experiència de creuar l’Estret de Gibraltar nedant.
Va necessitar 6 mesos de preparació, encara que va patir una lesió que no li va permetre tota la constància que hagués volgut.
Va haver de passar una selecció on al final la van escollir i la van posar en un grup amb tres persones més. Dues germanes mexicanes i un australià.
Al final en aconseguir-ho va notar una eufòria inexplicable, perquè tot l’esforç requerit havia donat el seu fruit.

Aquí us deixem unes fotografies del dia que hem passat a l’Espluga.

Article realitzat pels alumnes de CS de Blancafort