Xerrada compostatge

El passat dimarts dia 14 de desembre, els nens i nenes de l’escola de Sant Sadurní, vàrem assistir a una interessant xerrada pràctica on ens varen explicar tot el procés de compostatge.

La brossa orgànica és una part molt important dels residus domèstics que es generen i, alhora, és el tipus de residu que té un procés de tractament més simple i a l’abast de tothom, si se’n fa una bona separació.

El compostatge, com a sistema de tractament de la brossa orgànica, es pot desenvolupar a petita escala mitjançant el compostatge casolà. El compost resultant, si el procés ha estat correcte, és un recurs important tant pels nostres sòls com a bon fertilitzant i com a font de matèria orgànica estable en forma d’humus.

Conèixer el cicle de la matèria orgànica i com podem intervenir en les seves diferents fases, com fer compostatge casolà, els avantatges que comporta i l’aplicació del compost en un hort ecològic són alguns dels aspectes que treballen les activitats que es presenten en aquesta secció.

L’objectiu és convertir els residus orgànics en un recurs mitjançant el compostatge i tancar el cicle amb la creació d’un hort ecològic.

El compostatge és un procés que imita la natura, al llarg del qual la matèria orgànica (en el nostre, cas restes orgàniques de cuina i jardineria) es transforma de forma natural fins a obtenir compost, un producte de gran qualitat com a adob orgànic.

El compostatge domèstic és una pràctica establerta arreu d’Europa que a poc a poc es va introduint a casa nostra. Es pot practicar tant al pati de casa com en espais oberts, escoles, jardins comunitaris i parcs públics. D’aquesta manera, tothom pot experimentar al seu entorn immediat el cicle natural de la matèria.

Fer compost és molt senzill: s’apila el material i es manté de manera que els organismes vius (els que realment fan la feina) tinguin en tot moment les condicions idònies d’aire i humitat per “treballar”.

El material es va apilant al damunt d’una capa base de grava i tronquets (15-20 cm) que fa de drenatge i permet l’entrada d’aire per sota. Així, la pila que fem es converteix en un digestor on la matèria orgànica aportada es transforma en compost.

Calder

Alexander Calder (Filadèlfia, 1898 – Nova York, 1976). Escultor, pintor i dibuixant estatunidenc.

El 1926 va fer a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades (El circ), que el portaren a fer escultures de filferro. Més tard s’encaminà cap a l’art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres (Composició, 1930”), i féu escultures entre les quals els 30 mòbils presentats a la Galeria Vignon de París el 1932.

Amb els mòbils són íntimament relacionats dos altres tipus escultòrics del mateix Calder: els standing mobiles (Pètals vermells, 1942; La Muntanya, 1957; Espiral, 1958; Palau de la UNESCO, París) i els stabiles, que presenten una llarga evolució des de les primeres escultures abstractes (Balena, 1937; Spiny, 1942; Teranyina del matí, 1945) fins a les formes monumentals, on el moviment i els espais buits són fonamentals (El falcó, 1963; El baró, 1965; Cinc ales, 1967). A més, ha fet il·lustracions, decoracions, joies, aiguades i fonts.

Font: Viquipèdia

El dimarts dia 14 de desembre, va arribar el Tió a l’escola de Sant Sadurní, tots, mestres i alumnes es vàrem emportar una gran sorpresa quan el vam descobrir amagat al pati de l’escola. Tots estem molt contents amb aquesta visita. Tenim molta cura del nostre tió i el tractem i alimentem mooooooolt bé. Esperem que cagui molt!!!!!