Aquest curs 2014-2015 hem portat a terme el pla pilot «PLA D’ESPORT BLANC» com a inici d’un pla per impulsar l’esquí, on els nens i les nenes de Cicle Mitjà de Primària de la ZER La Cerdanya, és a dir, els cursos de 3 r i 4 t, han anat a esquiar 8 divendres del segon trimestre. La primera sessíó va començar el 23 de gener i l’última, la vuitena, després d’alguns aplaçaments per diferents motius, el 23 de març.

Hem fet, seguint les instruccions inicials del Pla, 3 sessions d’esquí de fons, 2 sessions d’esquí alpí, 2 de snowboard i 1 de freesky.

Com tota activitat nova, per això se’n diu pla pilot, hi ha hagut aspectes positius però també negatius. L’equip de mestres acompanyants hem fet una valoració.

Com a aspectes positius destaquem :
Ell 100 % dels nens i nenes han fet el pla. Això és potser el gran valor d’aquesta activitat, ja que amb la setmana blanca no s’aconseguia gairebé mai que TOTS els nens i les nenes d’una classe fessin l’activitat.
Un altre punt positiu ha estat els preus que han hagut de pagar les famílies. Al final només s’ha hagut de pagar una petita quantitat pel lloguer del material, en el cas que els nens no en tinguessin.

Com a aspectes negatius destaquem:
Les sessions eren de dues hores, de 10 a 12h. Gairebé mai hem pogut fer-les senceres. El fet d’haver de llogar el material cada dia endarreria el començament de l’activitat.
En algunes sessions no tot estava degudament organitzat ni tothom degudament informat.

La valoració dels nens i nenes que han participat en l’activitat ha estat, en general positiva. Els hi vam demanar que escrivissin en un full quins aspectes els havia agradat i quins no.

Com a aspectes positius van escriure:
«M’ha agradat els monitors que m’han tocat»
«Fer esquí alpí»
«M’ha agradat molt fer snow»
«Poder fer esquí de fons, alpí i snow»

Com aspectes més negatius:
«Fer més sessions d’esquí de fons que d’snow o esqui alpí»
«Que no vam poder fer freesky perquè no hi havia neu»
«Que alguns dies no ho tinguessin tot preparat»
«Fer esqui de fons, era molt cansat»

Passarem aquestes valoracions a l’organisme impulsor i organitzador del Pla d’Esport Blanc, juntament amb alguna aportació nostra sobre l’organització i esperem que, pel proper curs, es mantinguin els aspectes positius i que els negatius es resolguin si és que es torna a fer aquest pla.

LA SETMANA BLANCA D’INFANTIL

La setmana blanca a Infantil ha estat molt divertida! Per sort va fer un sol esplèndid fins dijous, excepte el divendres que va fer molt de fred!

Els nens i nenes del Jardí de Neu van aprendre a fer cunya  o “la caseta” com els hi deien els monitors, alguns nens els va costar una mica aprendre-la!

També, havien de passar entre dos pals i era molt difícil fer-ho sense caure. També els van ensenyar a fer girs passant entre uns tubs de colors. El dimecres, van sortir del Jardí de Neu i van pujar al telecadira i va ser molt emocionant. Alguns, es van espantar una mica, perquè no hi havien pujat mai, però després van veure que no passava res i que era molt divertit. Van baixar per pista llarga i van veure que es trigava molta estona en arribar a baix…llavors van entendre perquè aquesta pista es diu així!

Tota la mainada, s’ho van passar molt bé i ja estan esperant amb moltes ganes que arribi la propera Setmana Blanca!

Avui dia 6 de març, ha vingut un agent forestal i ens ha fet una xerrada sobre els ocells que arribaran a la Cerdanya d’aquí a dues setmanes: ens ha explicat com es reprodueixen, què mengen, com i on viuen i el ben estar social amb aquests ocells.

L’oreneta vulgar té la cua com una forquilla, viu a l’Àfrica a la tardor i a l’hivern i a la primavera recórre 12.000 Km fins arribar a Europa. Mengen uns 250.000 insectes, per la qual cosa són un bon insecticida natural. Acostumen a acomodar-se al mateix niu de l’any passat i a la primavera té les cries.

L’oreneta cua blanca es diu així perquè el trosset d’abans de la cua és blanc. Viu en colomars i també menja insectes que caça al vol.

El Falciot tot el dia vola. Pot estar dos anys sense parar de volar i fins i tot s’aparella volant. Viu en forats dels edificis. Tenen les ales molt grans i les potes molt petites i si cauen a terra ja no poden tornar a aixecar-se i els hem d’ajudar.

El Ballester viu com les orenetes i el falciot: també menja insectes i els caça al vol.

Ens sembla malament la gent que els destrossa els nius:hi ha solucions perquè no ens embrutin la casa i aprecio els guardaboscos perquè protegeixen els animals.

Anem a esquiar?
Sense casc i lleugers de roba?
On anem?
A fer esquí de fons!!!!!

Com ja és costum a la ZER fem una sortida per aprendre i millorar l’esquí de fons, un esport de neu molt arrelat a la nostra comarca.

El passat dijous 19 de Febrer vam fer camí cap a les pistes d’esquí de Guils Fontanera .
Vam gaudir d’un magnífic dia de sol i neu, i amb l’ajut dels monitors la tècnica i habilitat cada vegada és més bona, encara que no ens vam lliurar d’una que altra arrebossada per la neu.

Després de les vacances de Nadal, només dos dies de classe i Setmana Blanca!

El dilluns, vam pujar a les pistes de La Molina. Ens van fer baixar per veure el nostre nivell i poder fer els grups. Aquell dia vam conèixer tots els monitors: l’Ernest, en Ventura, en Joseph, en Germán…

Ens ho vam passar molt bé “cadira amunt i pistes avall” sense parar! Uns, aprenent a fer la “cunya” i els altres millorant la tècnica d’esquí.

Divendres, l’últim dia, vam tenir una gran sorpresa: no paraven de caure flocs i més flocs, estava nevant ! A més, els monitors ens van preparar un circuit amb portes per poder demostrar tot el que havíem après.

Així vam acabar la nostra setmana, tots blancs, ben xops i amb ganes de repetir l’any vinent!

Aquest divendres 5 de desembre els nens i nenes de cicle mitjà i cicle superior de la Zer han fet l’última sessió de natació; Any rere any van millorant i comparteixen bons moments amb rialles, esport i bon ambient!

Encara que sigui una mica tard (millor dit MOLT TARD!!!) per fi hem penjat les fotos de colònies del curs passat a Comarruga. Esperem que les veieu, les gaudiu i, si voleu, les guardeu en una carpeta personal.

Aquest any per celebrar la castanyada a l’escola Santa Coloma quan els nens i les nenes van arribar els estaven esperant tres castanyeres molt divertides: la Colometa, la Cecilieta i la Jaumeta, però aquestes no estaven soles, resulta que per allà als cims de Meranges mentre collien castanyes per poder-les anar a vendre al mercat, la castanyera Colometa els va explicar la història de la senyora Nit, que venia el dia 31 d’octubre i en els nens i les nenes amagava les sabates, els estirava dels cabells, es menjava els panellets i tot això ho feia, perquè estava molt enfadada, ja que feia molts i molts anys que havia perdut el seu barret. La senyora Nit feia molta gràcia anava tota despentinada, no s’arreglava mai i vestia sempre de negre. Les tres castanyeres que eren molt eixerides van tenir una solució, com que sempre rondava la nit de la Castanyada buscant el seu barret i ningú del poble de Meranges volia obrir les portes de les cases, perquè tenia molta por, van decidir confeccionar un barret de color negre ple d’estrelles de la nit per si algun nen o nena se la trobava, però si no la veien se’l podien quedar de record.

A continuació podeu veure un recull de fotografies d’aquesta primera trobada de ZER:

Fins a la propera trobada, per Pasqua a l’escola Jaume I.

Enguany, la festa de la Castanyada de la Zer, l’hem celebrat a Ger; Els alumnes dels cursos de segon de primària fins a sisè, vam rebre una enigmàtica carta des de l’Ajuntament, convidant-nos a tots a  menjar castanyes en una sala municipal; La carta també ens advertia que alguns veïns del poble darrerament havien vist un personatge pels carrers amb el qual havíem d’anar molt en compte si el vèiem: es tractava d’un misteriós home vestit de negre, menjant cebes. L’última d’advertència del consistori era que la il.luminació de la sala s’havia espatllat i per això vam decidir fabricar-nos una bonica espelma en forma de mòmia. Mentre estàvem enfeinats amb aquesta manualitat  ens va aparèixer en Rosegacebes (Molt agraïts al Josep Mº Isern); Ens vam espantar una mica… Als baixos de l’Ajuntament ens hi esperava precisament en Rosegacebes: un esperit de l’imaginari popular de la Nit D’Ànimes de la Cerdanya, condemnat a menjar cebes tota l’eternitat després que en vida l’enxampéssin robant-ne als veïns. Allà ens va explicar una història terrorífica (Gràcies Enric pels teus fantàstics textos!), que va posar a prova als més valents!.