Amb l’augment de dispositius connectats, el processament de dades exclusivament al núvol no sempre és prou ràpid. Per això apareixen models com el fog computing i el mist computing, que acosten la computació a l’origen de les dades.

El fog computing situa el processament en nodes intermedis de la xarxa, com passarel·les o servidors locals. Això permet reduir la latència i analitzar dades gairebé en temps real, sense haver d’enviar-ho tot al núvol.

El mist computing va encara més enllà i porta el processament directament als sensors i actuadors. Tot i tenir recursos molt limitats, aquests dispositius poden prendre decisions immediates i autònomes, especialment en situacions crítiques.

Aquests models no substitueixen el núvol, sinó que el complementen, formant una arquitectura més eficient, ràpida i adaptada a entorns com l’IoT, les ciutats intel·ligents o la indústria 4.0.

Article escrit per Jana G.
Valoració ★★☆☆☆

La quarta revolució industrial representa un canvi que ja no transforma només la forma de produir, sinó la manera com convivim amb la tecnologia en el nostre dia a dia. Deixa de ser un conjunt de màquines treballant per nosaltres per convertir-se en un ecosistema digital que ens acompanya, ens observa i aprèn de nosaltres.

La seva característica central és la fusió entre el món físic, el digital i el biològic. Ens movem en una realitat on objectes, persones i dades estan permanentment connectats, creant sistemes que anticipen decisions i adapten els entorns a les necessitats de cada persona sense que ho demanem.

Les empreses ja no només fabriquen productes: generen informació, experiències i serveis personalitzats en temps real. El valor deixa de dependre de qui té més infraestructura i es trasllada a qui interpreta millor les dades i gestiona el coneixement.

Aquesta revolució converteix la tecnologia no en una eina, sinó en un espai on vivim, treballem i ens relacionem. Ens obre oportunitats enormes, però també reptes socials, laborals i ètics que encara estem començant a comprendre, i que marcaran de manera decisiva el futur de la humanitat.

L’economia lineal funciona amb el model ‘produir – usar – llençar’. Aquest sistema consumeix molts recursos i genera molts residus. Té un impacte mediambiental i econòmic important.

L’economia lineal dificulta el compliment de diversos ODS perquè:

ODS 12 (Producció i consum responsables): Es malgasten materials i energia, es produeixen residus i contaminació.

ODS 13 (Acció pel clima): La producció i el transport generen moltes emissions de CO₂.

p>ODS 14 i 15 (Vida submarina i vida terrestre): L’abocament de residus i la contaminació degraden ecosistemes.

ODS 7 (Energia assequible i no contaminant): Sol utilitzar energies fòssils i poc sostenibles./p>

L’economia circular busca reduir, reutilitzar i reciclar, tancar el cicle dels materials i aprofitar al màxim els recursos.
El seu objectiu és mantenir materials i productes en ús el màxim temps possible.

L’economia circular afavoreix directament diversos ODS:

ODS 12 (Producció i consum responsables): Promou l’eficiència, el reciclatge, la reparació i el disseny sostenible.

ODS 13 (Acció pel clima): Redueix emissions reduint la producció i el consum de recursos.

ODS 7 (Energia no contaminant): Impulsa processos més eficients i renovables.

ODS 14 i 15 (Vida submarina i terrestre): Menys residus = menys contaminació de mars i ecosistemes.

ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic): Crea nous sectors (reciclatge, reparació, innovació), fomentant ocupació verda.

ODS 9 (Indústria, innovació i infraestructures): Impulsa el disseny circular, la innovació en materials i noves tecnologies.

Article escrit per Jana G.
Valoració ★★☆☆☆