És evident que l’entorn influencia al nostre alumnat de manera notable. Aquestes influències tenen lloc des del marc més immediat: família i amics, passant per l’indret on viuen: barri, poble o ciutat. Com a professors/es, repercutim en la forma de ser o actuar del nostre alumnat, així com ho fa la família o el fet de viure en un lloc o en un altre?

Quan les necessitats primàries no són cobertes : el coneixement de la llengua del país per la gent nou vinguda, la necessitat d’afecte dels pares, la manca de recursos econòmics, (i un llarg etcètera), la tasca del professor/a es fa molt difícil, però a l’hora, molt més important, ja que aquests nois i noies que passen 5 i 6 hores diàries per les nostres aules, l’entrellat que s’extreu d’aquesta inversió en hores d’aprenentatge, ha de ser profitós per a ells, i d’alguna manera, ha de cobrir les mancances de la llar o de l’entorn social que els ha tocat viure.

No fa gaire temps, em preguntaren que entenia per: un bon professor. Cal a dir, que la persona que em formulà la pregunta és de confiança.

Possiblement, en algun moment, ens hem preguntat que vol dir ser o actuar com un bon professor/a. No crec que hi hagi una sola resposta a aquesta pregunta, ni tampoc buscant-la al diccionari pel concepte de professor/a ens indiqui les qualitats que tothom espera d’un bon professor.

Recentment he llegit el llibre El professor de l’escriptor Frank Mc Court, on, com molts ja sabeu, ve a exposar les seves vivències en el món de l’educació. Menciono aquest llibre, per l’èxit que ha tingut la seva publicació, però crec, que les respostes de com arribar a ser un bon professor/a no les trobarem llegint aquest (tot i que hi ha situacions que les podríem trobar fins i tot familiars) o d’altres llibres. No existeix una fórmula on ens indiqui com hem d’actuar davant dels fets que acostumen a succeir dia a dia, sols actuem, portats unes vegades per la intuïció, l’experiència, i d’altres pel nostre estat d’ànim o influenciats per l’entorn.

El que sí és cert, és que les respostes podrien ser un motiu per encetar un debat i poder rebre articles que exposin el que cadascú de nosaltres entén per un bon professor/a.

Quan passat un temps et trobes algun ex-alumne i et saluda, i parla de les teves classes de forma entranyable, hom creu, que alguna cosa bona hauré fet.