És evident que l’entorn influencia al nostre alumnat de manera notable. Aquestes influències tenen lloc des del marc més immediat: família i amics, passant per l’indret on viuen: barri, poble o ciutat. Com a professors/es, repercutim en la forma de ser o actuar del nostre alumnat, així com ho fa la família o el fet de viure en un lloc o en un altre?
Quan les necessitats primàries no són cobertes : el coneixement de la llengua del país per la gent nou vinguda, la necessitat d’afecte dels pares, la manca de recursos econòmics, (i un llarg etcètera), la tasca del professor/a es fa molt difícil, però a l’hora, molt més important, ja que aquests nois i noies que passen 5 i 6 hores diàries per les nostres aules, l’entrellat que s’extreu d’aquesta inversió en hores d’aprenentatge, ha de ser profitós per a ells, i d’alguna manera, ha de cobrir les mancances de la llar o de l’entorn social que els ha tocat viure.
Hola Xavi,
el teu article m’ha fet reprendre una idea recurrent … com és que és a les societats més empobrides i amb menys possibilitats d’aprendre, que els nois i noies mostren més interès? Com és que allí on quasi no hi ha equipaments sembla que els alumnes vagin amb més ganes a la seva escola?
Per a mi la resposta està clara. Hi veuen a l’escola (ells i les famílies) com una possibilitat de progressar i sortir de la situació en que viuen …. és la seva oportunitat !!!
Com és que això aquí no passa? Un motiu podria ser que en les nostres societats no hi ha aquesta necessitat de progrés … tothom té de tot ….. però tots coincidim que si hem millorat i progressat ha estat gràcies a l’educació, en general. Llavors com és que no em sabut transmetre la importància que hi ha en el fet d’aprendre? Tots plegats, la societat també, hem de transmetre la idea de que aprendre o no aprendre és com fer un pas endavant o un pas enrera … però en el terreny personal i més important de cadascú … la vida.
Artur