Lo riu

clip_image0013

L’Ebre (llatí Iberus Flumen, potser derivat del basc ibar que vol dir riba, grec Έβρος, Ebros, “riu ample”, àrab Ibruh) és el riu més cabalós de la Península Ibèrica, l’únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània. Neix al vessant sud de la Serralada Cantàbrica, des d’on segueix una trajectòria ESE amb una longitud d’uns 910 km i 83.093 km² de conca fins a la Mediterrània, on desemboca formant un ample delta de 500 km².NaixementTradicionalment s’establia al manantial de Fontibre (del llatí Fontes Iberis, “fonts de l’Ebre”), a Cantàbria, a 880 m d’altitud. Actualment es fixa a les fonts del riu Híjar, a la serra de Peña Labra, a 1.980 m, ja que l’aigua que brolla a Fontibre és una surgència de l’Híjar.
Recorregut
Entre d’altres, l’Ebre passa per Miranda de Ebro, Haro, Logronyo, Calahorra, Alfaro, Tudela, Alagó, Saragossa, Casp, Mequinensa, Faió, Riba-roja d’Ebre, Flix, Ascó, Móra d’Ebre, Xerta, Aldover, Tortosa, Amposta, Sant Jaume d’Enveja i Deltebre.
L’Ebre va ser escenari d’una de les batalles més importants de la guerra civil espanyola.
Cabal
L’Ebre pateix les seves crescudes més freqüents a l’estació freda, d’octubre a març, tot i que a vegades s’allargen al tram final fins al maig; les d’estació freda solen estar lligades al règim pluvial oceànic, mentre que les primaverals son fruit de la fossa de les neus dels Pirineus. Els estiatges es produeixen a l’estiu: de juliol a octubre, a Miranda de Ebro i de finals d’agost i primers de setembre a Tortosa.
Les seves aigües s’aprofiten en nombrosos punts per al regadiu mitjançant canals com l’Imperial, el Tauste i, al tram final, els canals de la Dreta i l’Esquerra de l’Ebre, que neixen a l’assut de Xerta. El seu cabal es regula pels embassaments de Mequinensa i Riba-roja. Aquests embassaments produeixen actualment que el Delta pateixi un fenomen de regressió, ja que aturen els sediments que haurien d’arribar a la desembocadura.
Desemboca al mar Mediterrani a Deltebre, al Parc Natural del Delta de l’Ebre, que va ser creat l’any 1983 per la Generalitat de Catalunya, prop de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja (Tarragona), formant un gran delta on l’Illa de Buda parteix el corrent en dos braços principals (gola Nord i de Migjorn). El Delta de l’Ebre és la zona humida més important de Catalunya i la seva superfície total és de 7.736 hectàrees.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *