Què és un kilòmetre?

Publicat el per
Respon

El pas següent va ser reunir-nos de nou per parlar sobre les preguntes i què havíem de fer per arribar a la resposta. Però…i què és un kilòmetre? I quants kilòmetres pot fer un nen? I quant es triga en fer un kilòmetre? Aquests dubtes van sorgir en gran grup degut a la necessitat de saber de quants kilòmetres seria la cursa.

És al·lucinant el procés tan enorme d’abstracció que ha de fer un infant per saber què és un kilòmetre. El grup que va estar parlant sobre això va decidir que aquest kilòmetre l’havíem de córrer, però…a on trobem un kilòmetre? Van decidir que el que havien de fer era baixar a la pista a mesurar-la i fer els viatges que fossin necessaris per aconseguir arribar a un kilòmetre, que ja sabien que era 1000 metres.

L’endemà, amb l’emoció de saber que correríem un km, tots van venir preparats com autèntics “runners”. En Jaume li va demanar al seu pare un instrument de mesura, un metre que arribava fins a 60 metres. La Queralt va venir amb la seva tablet per gravar el procés. El primer que van fer és fer hipòtesis: quants metres crec que fa la pista de llarg? Quantes vegades l’hauré de recórrer per arribar als mil metres? Alguns infants van dir que la pista mesurava 10 metres, d’altres 60 metres. En quant a les vegades: hi ha qui va dir 40 però també hi ha qui va dir 10. Aquest mateix que va dir 10 va ser el que més tard va fer la proposta de multiplicar els metres de la pista per 10.

Un cop sabíem que la pista mesurava 35 m.aquesta informació ens vam seure a pensar, què fem? Com arribarem als mil metres? Quantes vegades hem d’anar i tornar? I més preguntes. La primera iniciativa dels infants era fer el següent:

35+35+35+35+35+35+35+35+35+35+35 (i continuar sumant fins arribar als 1000 metres que necessito)

Després el Mateu va dir: multipliquem 35 per 10. “I què són aquests 10?” Pregunto jo i ell de seguida respon: “és que jo crec que la pista l’haurem de recórrer 10 vegades. Haurem de fer 10 viatges”.

I com que al matí havíem fet en anglès el tema de les kilocalories i havíem tingut la necessitat de multiplicar per 100. Van practicar el que al matí havia sortit com el “Truc dels zeros” en les multiplicacions.

Per tant van fer la següent operació:

35×10=350m

“Encara queda molt!” diu la Zaira, i ara què fem? perquè penseu que queda molt o poc per arribar a 1000m?

Així que van decidir sumar 350m. més, de manera que havien de fer 10 voltes més.

350+350=700m

Aquí vaig observar que hi ha infants que segueixen resolent tot amb la suma i que tenen dificultats per veure la resolució amb la multiplicació en comptes de la divisió. Llavors em fa qüestionar-me per què hem d’ensenyar la divisió si el nen madurativament està arribant ara a la multiplicació?

En veure que seguien faltant van dir que tornaven a sumar 10 voltes més, que són 350 metres més, en total ara ja sabien que si feien 30 voltes recorrien 1050 metres. Però ara sobraven metres!

En Mateu intervé dient que si restem dues voltes ja ho tindrem. Llavors van restar els 70m corresponents i el total eren 980m. Així doncs, el Jaume va afirmar que ara ja només calia mesurar 20m més i ja ho teníem!

IMG_1018

Vam descobrir que per recórrer un km a la pista havíem de fer 28 viatges i 20 metres.

Havia arribat el moment de recórrer aquest km. i veure quant temps trigàvem. El primer va trigar 5 minuts i l’última va trigar-ne 10.

En pujar a la classe van sentir la necessitat d’escriure què havia passat aquella tarda (hi havia qui volia escriure i qui no, que preferia fer un dibuix). Serà això l’inici d’una carpeta/llibreta d’aprenentatges?

Les sortides i la vida al poble

Publicat el per
Respon

A la nostra escola les sortides són una provocació important per a iniciar un projecte. En el cas del projecte que us presentarem, la idea inicial meva era enllaçar-ho amb un altre tema però com veureu, els infants sempre van una mica més enllà!

Després de la sortida d’entorn que el grup de grans de l’escola vam fer a les barraques de vinya del nostre poble, en reprendre dilluns el tema i iniciar la conversa pedagògica un dels infants va proposar si el grup de 4rt podria organitzar una cursa. Aquell mateix cap de setmana, havia estat la marató de Sant Llorenç Savall i això lligat a la sortida de les barraques de vinya van ser la motivació inicial d’aquest projecte. Entenc també que la motivació real de tot això és que finalment es pugui fer aquesta cursa.

DSC_0254

Amb l’objectiu d’organitzar una cursa vam iniciar converses en petits grups sobre aquells dubtes que ens venien al cap i que pensàvem que era necessari resoldre per tal de poder iniciar aquesta organització. El resultat va ser una sèrie de preguntes.

Preguntes infants

Després ens vam trobar en gran grup i vam decidir que per començar havíem de prioritzar aquella informació que necessitàvem saber abans. Pensant en això, les preguntes van ser 4:

–    QUANTS DINERS NECESSITO PEL MENJAR DELS AVITUALLAMENTS?

–    DE QUANTS KILÒMETRES SERÀ EL RECORREGUT?

–    CADA QUANTS KILÒMETRES HI HAURÀ UN AVITUALLAMENT?

–    QUANTS PARTICIPANTS ES PODRAN INSCRIURE A LA BORSA?

Paral·lelament, aquest mateix dia vam iniciar una llibreta conjunta del projecte. On tots podíem anar anotant allò que pensàvem que per nosaltres era important recollir. No només en el sentit informatiu, sinó aquelles anotacions, sorpreses, properes trobades, organització d’activitats, etc. Tant per part dels infants com per part meva.

Vaig fer un recull de les paraules que havien anat sortint en les converses i les vaig deixar penjades i visibles a la zona de projectes de l’aula, junt amb la gran pregunta inicial “COM S’ORGANITZA UNA CURSA?” i les quatre preguntes que van prioritzar els infants.

Nosaltres

Publicat el per
Respon

L’escola Josep Gras és una escola petita, de poble i amb uns quants  anys de trajectòria.

Josep Gras era mestre,  avançat als seus temps,   que portava a l’aula io-io i sovint passejava amb els seus alumnes per l’entorn.  Aquest mestre va acabar sent exiliat pel franquisme.

L’equip de mestres de l’escola ens agrada definir-nos com un grup de persones apassionades per la nostra feina amb ganes de trobar temps i espais de reflexió que ens permetin construir coneixement i didàctica plegats.

La nostra escola basa la seva metodologia, en gran part, en el treball per projectes. Partim de la idea que els projectes ens donen l’oportunitat de generar contextos globals que afavoreixen aprenentatges significatius i sempre que podem, complexos.  Els entenem com una manera d’intervenir respectuosa amb la idea d’infant que tenim. Sent així,  intentem compartir i reflexionar al voltant d’aquests per anar-los millorant, aprenent de l’error i intentar que, conscientment, sigui un model de fer escola pensat per a i amb l’infant.

Els tres models de projectes que com escola documentarem en aquest espai tenen el mateix esquelet  i es concreten  a cada grup .

Parlem d’esquelet pensant amb aquella part que tots els projectes de la nostra escola han de tenir, ens guien per anar-lo portant a terme i té a veure amb: qui tria el projecte, com s’investiga, quins llenguatges fem sevir, la documentació, l’activitat d’avaluació…

Per tant, els nostres projectes tenen una  part que els identifica a tots i una altra, que els dóna identitat a cadascun d’ells: depenent del grup, del moment, de la mestra…

“Quan a l’escola fem projectes doncs  sortim al nostre entorn o anem a museus, llegim per treure informació, conversem amb el grup o per parelles, fem maquetes, a vegades al principi del projecte i a vegades al final, parlem amb la família, cadascú de nosaltres, quan acaba un projecte explica d’alguna manera tot el que ha après , observem i fem experiments i així anem aprenent més coses de les que sabíem” (Grup de nens i nenes de 3r)

Nosaltres som el grup de 4t de l’Escola Josep Gras. Una escola petita i bonica enmig d’un entorn molt privilegiat. Mirant per les finestres de la nostra aula veiem el nostre fantàstic pati i podem observar les muntanyes que ens regalen un preciós paisatge.

Com veureu som poquets, 14, i ben avinguts. Aquí us deixem una fotografia!

Foto grup1