La principal eina d’avauació d’aquest projecte ha estat la llibreta d’aprenentatge, sobre la qual faré un article posteriorment. De totes maneres, vaig creure convenient passar una prova individual per a poder avaluar la transferència d’aquests coneixements en uns altres supòsits que podrien ser també reals.
M’agrada pensar que l’emoció ajuda a fixar els continguts i tal i com diu Francisco Mora en el seu llibre “Neuroeducación”: “No hay razón sin emoción”. Us deixo en imatge la prova que van fer els infants del grup de 4t sobre el seu projecte: Com s’organitza una cursa?
Per a nosaltres és important que el grup de grans ens ajudi, ja sigui per apuntar-se a còrrer la cursa o bé com a voluntaris. Així que preparem una presentació power point amb informació sobre la cursa.
Pensem que també és un bon moment per donar-los el nostre tríptic…i mireu…aquí ens teniu doblegant!
Com passa altres vegades, quan a l’escola volem comunicar alguna cosa, les mestres elaboran un tríptic o un díptic informatiu que fan arribar a totes les famílies. Així que nosaltres demanem permís a l’equip directiu per elaborar-ne un de la cursa de les vinyes i poder-lo imprimir a l’escola.
Com fins ara hem fet, ens dividim en equips de tres per treballar en el tríptic. Parlem del que ha de sortir, quina informació volem fer arribar, quines imatges volem posar, què és realment important i què no…
Cada grup elabora primer el tríptic en brut i en altres sessions elabora el tríptic a l’ordinador. Després de tots els tríptics, n’elaborem el definitiu.
Realment reflecteix tota la feina que hem estat fent durant aquests mesos…és un resum en dos fulls de tot el que hem treballat i del que ha suposat per nosaltres aquesta cursa.
Tot comença amb una conversa de gran grup. Fem una pluja d’idees sobre què ha de sortir en el nostre cartell… i sí que tenim clar que han de sortir “runners” i vinyes…per què és l’essència de la nostra cursa.
També pensem que és important que apareguin els patrocinadors, els organitzadors i sobretot la pàgina web on es podran inscriure els corredors.
Ens agradaria que els dibuixos de tots nosaltres tinguessin presència, per què tots els nens i nenes de 4t som protagonistes i som els creadors d’aquesta cursa.
Això ja no és un feina fàcil… ens hem de dirigir a la directora d’un banc. Comencem treballant per parelles en l’escriptura d’un mail destinat a la directora del banc BBVA del poble. Li volem demanar que ens deixi l’inflable per la meta pel dia de la cursa. Decidim que ho farem en parelles i que després escollirem una frase de cada carta i entre tots escriurem el mail.
Aquest és el mail definitiu:
Encara esperem resposta…però confiem en què serà una resposta positiva i que finalment aquest inflable estigui el dia 16 a la plaça del poble!
Com tot nou producte, necessitem una imatge que ens identifiqui, un logo. La sort, és que paral·lelament, en l’espai artístic ja estem treballant al voltant d’aquesta idea, ja que amb l’ajuda d’un artista urbà, en Werens, farem una intervenció ben especial…però aquest és un altre projecte…
Comencem a idear, crear, dibuixar, pensar i imaginar…
Aquestes són les nostres creacions…i finalment, entre tots i totes decdim que el nostre logo sigui…
Ara que ja tenim tot en marxa ens trobem en un moment de pèrdua i necessitem ajuda d’experts que ens diguin què hem de fer a partir d’ara. Convidem a la classe al tiet de la Queralt, expert en organització de curses i al Pere i la Marta del Centre Excursionista Llorençà.
Ens donen vàries pistes…però ambdos coincideixen en què sense ambulància no es pot tirar endavant el projecte per fer-lo real. Arriba el moment d’escriure a l’Ajuntament per veure si ens pot ajudar a finançar l’ambulància. Escrivim el següent mail:
I aquesta va ser la resposta: QUINA EMOCIÓ!!!
Quina sort poder comptar amb el recolzament de l’ajuntament! Ara ja podem posar-nos mans a la obra amb la comunicació i els patrocinadors!
Ens anem a casa cada dia pensant en la cursa, en el recorregut, en els avituallaments, en tantes coses que queda per fer! En Jaume va arriba a casa i amb el pare van estar parlant sobre el recorregut i si havia de ser un circumferència o no. Llavors va portar a la classe nous termes:
PERÍMETRE, RADI, DIÀMETRE????
Vam baixar al pati amb unes cordes a dibuixar circumferències. I vam comprovar si el perímetre mesurava igual que el diàmetre. En Jaume va fer una hipòtesi molt interessant: El perímetre és igual que el diàmetre multiplicat per tres… AL·LUCINANT!!
Per acabar de donar cos a aquests nous aprenentatges dibuixarem una circumferència al terra de la nostra aula…tenint presents el radi i el diàmetre!
Una de les preguntes a resoldre, de les quatre incials, era quants diners necessitàvem pel menjar i la beguda dels avituallaments…Per això necessitàvem saber els preus dels productes…i què millor manera que visitar el supermercat del poble!
El pas següent va ser reunir-nos de nou per parlar sobre les preguntes i què havíem de fer per arribar a la resposta. Però…i què és un kilòmetre? I quants kilòmetres pot fer un nen? I quant es triga en fer un kilòmetre? Aquests dubtes van sorgir en gran grup degut a la necessitat de saber de quants kilòmetres seria la cursa.
És al·lucinant el procés tan enorme d’abstracció que ha de fer un infant per saber què és un kilòmetre. El grup que va estar parlant sobre això va decidir que aquest kilòmetre l’havíem de córrer, però…a on trobem un kilòmetre? Van decidir que el que havien de fer era baixar a la pista a mesurar-la i fer els viatges que fossin necessaris per aconseguir arribar a un kilòmetre, que ja sabien que era 1000 metres.
L’endemà, amb l’emoció de saber que correríem un km, tots van venir preparats com autèntics “runners”. En Jaume li va demanar al seu pare un instrument de mesura, un metre que arribava fins a 60 metres. La Queralt va venir amb la seva tablet per gravar el procés. El primer que van fer és fer hipòtesis: quants metres crec que fa la pista de llarg? Quantes vegades l’hauré de recórrer per arribar als mil metres? Alguns infants van dir que la pista mesurava 10 metres, d’altres 60 metres. En quant a les vegades: hi ha qui va dir 40 però també hi ha qui va dir 10. Aquest mateix que va dir 10 va ser el que més tard va fer la proposta de multiplicar els metres de la pista per 10.
Un cop sabíem que la pista mesurava 35 m.aquesta informació ens vam seure a pensar, què fem? Com arribarem als mil metres? Quantes vegades hem d’anar i tornar? I més preguntes. La primera iniciativa dels infants era fer el següent:
35+35+35+35+35+35+35+35+35+35+35 (i continuar sumant fins arribar als 1000 metres que necessito)
Després el Mateu va dir: multipliquem 35 per 10. “I què són aquests 10?” Pregunto jo i ell de seguida respon: “és que jo crec que la pista l’haurem de recórrer 10 vegades. Haurem de fer 10 viatges”.
I com que al matí havíem fet en anglès el tema de les kilocalories i havíem tingut la necessitat de multiplicar per 100. Van practicar el que al matí havia sortit com el “Truc dels zeros” en les multiplicacions.
Per tant van fer la següent operació:
35×10=350m
“Encara queda molt!” diu la Zaira, i ara què fem? perquè penseu que queda molt o poc per arribar a 1000m?
Així que van decidir sumar 350m. més, de manera que havien de fer 10 voltes més.
350+350=700m
Aquí vaig observar que hi ha infants que segueixen resolent tot amb la suma i que tenen dificultats per veure la resolució amb la multiplicació en comptes de la divisió. Llavors em fa qüestionar-me per què hem d’ensenyar la divisió si el nen madurativament està arribant ara a la multiplicació?
En veure que seguien faltant van dir que tornaven a sumar 10 voltes més, que són 350 metres més, en total ara ja sabien que si feien 30 voltes recorrien 1050 metres. Però ara sobraven metres!
En Mateu intervé dient que si restem dues voltes ja ho tindrem. Llavors van restar els 70m corresponents i el total eren 980m. Així doncs, el Jaume va afirmar que ara ja només calia mesurar 20m més i ja ho teníem!
Vam descobrir que per recórrer un km a la pista havíem de fer 28 viatges i 20 metres.
Havia arribat el moment de recórrer aquest km. i veure quant temps trigàvem. El primer va trigar 5 minuts i l’última va trigar-ne 10.
En pujar a la classe van sentir la necessitat d’escriure què havia passat aquella tarda (hi havia qui volia escriure i qui no, que preferia fer un dibuix). Serà això l’inici d’una carpeta/llibreta d’aprenentatges?
