El pas següent va ser reunir-nos de nou per parlar sobre les preguntes i què havíem de fer per arribar a la resposta. Però…i què és un kilòmetre? I quants kilòmetres pot fer un nen? I quant es triga en fer un kilòmetre? Aquests dubtes van sorgir en gran grup degut a la necessitat de saber de quants kilòmetres seria la cursa.

És al·lucinant el procés tan enorme d’abstracció que ha de fer un infant per saber què és un kilòmetre. El grup que va estar parlant sobre això va decidir que aquest kilòmetre l’havíem de córrer, però…a on trobem un kilòmetre? Van decidir que el que havien de fer era baixar a la pista a mesurar-la i fer els viatges que fossin necessaris per aconseguir arribar a un kilòmetre, que ja sabien que era 1000 metres.

L’endemà, amb l’emoció de saber que correríem un km, tots van venir preparats com autèntics “runners”. En Jaume li va demanar al seu pare un instrument de mesura, un metre que arribava fins a 60 metres. La Queralt va venir amb la seva tablet per gravar el procés. El primer que van fer és fer hipòtesis: quants metres crec que fa la pista de llarg? Quantes vegades l’hauré de recórrer per arribar als mil metres? Alguns infants van dir que la pista mesurava 10 metres, d’altres 60 metres. En quant a les vegades: hi ha qui va dir 40 però també hi ha qui va dir 10. Aquest mateix que va dir 10 va ser el que més tard va fer la proposta de multiplicar els metres de la pista per 10.

Un cop sabíem que la pista mesurava 35 m.aquesta informació ens vam seure a pensar, què fem? Com arribarem als mil metres? Quantes vegades hem d’anar i tornar? I més preguntes. La primera iniciativa dels infants era fer el següent:

35+35+35+35+35+35+35+35+35+35+35 (i continuar sumant fins arribar als 1000 metres que necessito)

Després el Mateu va dir: multipliquem 35 per 10. “I què són aquests 10?” Pregunto jo i ell de seguida respon: “és que jo crec que la pista l’haurem de recórrer 10 vegades. Haurem de fer 10 viatges”.

I com que al matí havíem fet en anglès el tema de les kilocalories i havíem tingut la necessitat de multiplicar per 100. Van practicar el que al matí havia sortit com el “Truc dels zeros” en les multiplicacions.

Per tant van fer la següent operació:

35×10=350m

“Encara queda molt!” diu la Zaira, i ara què fem? perquè penseu que queda molt o poc per arribar a 1000m?

Així que van decidir sumar 350m. més, de manera que havien de fer 10 voltes més.

350+350=700m

Aquí vaig observar que hi ha infants que segueixen resolent tot amb la suma i que tenen dificultats per veure la resolució amb la multiplicació en comptes de la divisió. Llavors em fa qüestionar-me per què hem d’ensenyar la divisió si el nen madurativament està arribant ara a la multiplicació?

En veure que seguien faltant van dir que tornaven a sumar 10 voltes més, que són 350 metres més, en total ara ja sabien que si feien 30 voltes recorrien 1050 metres. Però ara sobraven metres!

En Mateu intervé dient que si restem dues voltes ja ho tindrem. Llavors van restar els 70m corresponents i el total eren 980m. Així doncs, el Jaume va afirmar que ara ja només calia mesurar 20m més i ja ho teníem!

Vam descobrir que per recórrer un km a la pista havíem de fer 28 viatges i 20 metres.

Havia arribat el moment de recórrer aquest km. i veure quant temps trigàvem. El primer va trigar 5 minuts i l’última va trigar-ne 10.

En pujar a la classe van sentir la necessitat d’escriure què havia passat aquella tarda (hi havia qui volia escriure i qui no, que preferia fer un dibuix). Serà això l’inici d’una carpeta/llibreta d’aprenentatges?