“¡LOS BARCOS NO TIENEN LUCES!”

Dijous tarda.

Volem veure com som els vaixells pirates. Què tenen. N’hi ha d’altres vaixells diferents. Anem a buscar en google!

Davant la foto del primer vaixell que trobem i identifiquem com vaixell pirata, un dels alumnes el descriu i parla de les llums del vaixell. Immediatament, un company, molt decidit i segur, replica que “¡los barcos no tienen luces!”.

A partir d’aquí es genera una discussió: tenen o no tenen llums?

Busquen imatges: vaixells de dia, vaixells de nit, vaixells il·luminats com fires,…

L’Unai té una idea molt fixada i no és gens fàcil que la canviï. Potser seria ideal anar a veure’n un…

INVENTEM CONTES

Fa tres cursos, quan els alumnes que tenim a 1r estaven a P3, van inventar un conte per la nostra Jornada d’Il·lustradors. El tema del conte eren els pirates. Aquell conte va ser il·lustrat per un alumne de l’escola d’arts i oficis Serra i abella i va quedar realment bé.

Per què no aprofitar-ho ara?

DSCN3750.jpg1

Un matí el vam explicar i el vam escenificar amb els alumnes de la classe. Ens vam disfressar i vam ser els pirates del conte. Realment divertit!

DSCN3656.jpg1

De la mateixa forma, la sessió de psicomotricitat que va ser l’origen del projecte, s’ha convertit en un petit conte:

Aventura una tarda de psico

Els nens i nenes de la classe dels gats comencen a disfressar-se. Les teles donen moviment als infants que ara són fantasmes, papallones, taurons, princeses i gats. Tot gira i s’enlaira, només hi ha color.

El tauró neda molt i molt ràpid. Tots els personatges resten a dintre del vaixell. Encara es poden veure alguns gats valents que neden rient pel mar.

La princesa no es veu. Les teles pugen, molt alt fins a dalt de tot. Tots els colors s’ordenen i formen ara finestres al mar.

La princesa corre desesperada, el tauró la persegueix. Els fantasmes intenten de totes de totes combatre el tauró; de sobte surten corrents.

Els personatges no el temen; se’l miren rient. Els gats surten de la boca del tauró.

– No podran amb nosaltres- diu un dels gats riallers. Un altre respon – Necessitem de l’ajuda del fantasma; potser a ell el té por-. Proven i proven i no poden amb ell.

L’assemblea comença, el tauró és molt fort. Un gat crida:  – Sé que té bon cor!- . Els gats i la princesa parlen; el sol s’ha amagat. El tauró s’ho pensa i diu tot content: – Serem tots un grup molt ben compensat -.

Juguem a pirates

Les joguines fixes del pati de l’escola es van convertir en un nou escenari de pirates. Caminant pel passadís ple de finestres la mainada s’acostava al vaixell d’on s’enlairaven les banderes a cop de vent.

DSCN3694-p

Les calaveres de les banderes marcaven el camí dels pirates, la llum dels fanalets ajudava els pirates a moure’s pel mar.

Lliurement, buscaven tresors per l’indret del pati -on podem buscar?- deia el capità. Aquest capità portava un gran barret perquè la tripulació pugués seguir-lo. Els infants per un moment es van convertir en buscadors de tresors.

DSCN3704-p

Després, la princesa es va seure i desconsolada començava a cridar a la resta de pirates – vingueu aquí pirates!. A les canonades!- . Una, dues, tres bales baixaven rodolant pel tobogan. El capità i els altres feien baixar moltes bales.

DSCN3696-p

Seguidament, els pirates feien llançaments alhora amb dues bales – Baixem molt ràpid!- cridaven tots plegats. Tot seguit, van provar de construir una bala que anés més ràpid. Així, van omplir-la de robes i van provar de nou el mateix llençament. Els nens i nenes feien proves: una, dues i tres, llancem! I les llençaven alhora. Aquesta nova bala no podia ser més lenta.

DSCN3707-p

 

Ara,  els infants provaven a baixar simulant la bala lenta. Llavors, buscaven solucions tot frenant-se: obrien els seus peuets, s’agafaven a les baranes ben fort…