Les joguines fixes del pati de l’escola es van convertir en un nou escenari de pirates. Caminant pel passadís ple de finestres la mainada s’acostava al vaixell d’on s’enlairaven les banderes a cop de vent.

Les calaveres de les banderes marcaven el camí dels pirates, la llum dels fanalets ajudava els pirates a moure’s pel mar.

Lliurement, buscaven tresors per l’indret del pati -on podem buscar?- deia el capità. Aquest capità portava un gran barret perquè la tripulació pugués seguir-lo. Els infants per un moment es van convertir en buscadors de tresors.

Després, la princesa es va seure i desconsolada començava a cridar a la resta de pirates – vingueu aquí pirates!. A les canonades!- . Una, dues, tres bales baixaven rodolant pel tobogan. El capità i els altres feien baixar moltes bales.

Seguidament, els pirates feien llançaments alhora amb dues bales – Baixem molt ràpid!- cridaven tots plegats. Tot seguit, van provar de construir una bala que anés més ràpid. Així, van omplir-la de robes i van provar de nou el mateix llençament. Els nens i nenes feien proves: una, dues i tres, llancem! I les llençaven alhora. Aquesta nova bala no podia ser més lenta.

Ara,  els infants provaven a baixar simulant la bala lenta. Llavors, buscaven solucions tot frenant-se: obrien els seus peuets, s’agafaven a les baranes ben fort…