Enguany i per exigències del marc horari, el Grup Impulsor està subdividit en dos grups:

– Núria Sabaté, Cristina Mata, Yolanda Castel, Raquel Cabrera i Anna Carrasco (coordinadora del grup): membres de l’Equip de 1r i 2n d’ESO.

– Mont Busquets, Carme Nicolau, Víctor Lacruz i Mario Vendrell ( coordinador del grup): membres de l’Equip de 3r d’ESO.

El Mario Vendrell i l ‘Anna Carrasco, l ‘equip de coordinadors.

Per a aquest curs, ens havíem proposat implicar molts professors del centre, concretament tres equips educatius: 1r , 2n i 3r d’ ESO. D’aquesta manera vam pensar que si escollíem dos membres de diferents nivells docents , aquests podrien fer de nexe amb la resta del professorat i seria una manera de fer partícep  un gruix important d’alumnes i professors. Pensem que així, també donem la llibertat als grups de professors de definir la seva línea de treball i apropar-se en aquesta nova manera de fer, al seu estil propi, però seguint un mateix camí , un projecte de centre únic, amb tres eixos vertebradors. Mentre planifiquem la implementació a l’aula del Treball per projectes, se’ns generen molts dubtes que intentem solventar i discutim setmanalment .

Quan ens trobem a Barcelona amb el conjunt de centres que participen a la Xarxa, veiem que compartim les mateixes inquietuts i interessos .Intentar que tothom s’hi agafi amb ganes, resulta una tasca complexa. Sempre és enriquidor participar-hi i sentir què fan els altres i com avancem en aquesta nova metodologia, que sens dubte, és del tot engrescadora.

La Cristina Mata i la Núria Sabaté.  L’equip impulsor de 1r d’ESO.

Aquest any ens hem afegit a aquest nou repte de treball per projectes  , seguint la feina que es va engegar l’any anterior. De tota manera, per a nosaltres és un començament donat que l’any passat vam ser simples espectadors de tot el projecte , l’organització era totalment diferent i no hi vam participar com a professorat.

Per tant, amb molta il·lusió ens hem afegit a aquest nou repte, que setmana rera setmana , evoluciona i creix tant en aquest bloc com en el site que estem preparant per als alumnes.

La Yolanda Castel i la Raquel Cabrera. L’equip  impulsor de 2n d’ESO.

Des de l’equip de 2n d’ESO recollim el testimoni de la feina començada el curs anterior. Encara que l’organització era diferent a l’actual, tenim la sort de no partir de zero, els nens d’aquest nivell ja tenen nocions del que és treballar per projectes, saben fer servir  els recursos necessaris per aprendre i crear productes finals, saben què és i com fer una carpeta d’aprenentatge…en definitiva, el repte en aquest nivell el tenim els professors. És per això que l’equip docent de segon està disposat a aprendre d’aquesta nova experiència  i  afronta aquesta setmana de projectes amb ganes i il·lusió.

La Mont Busquets, la Carme Nicolau, el Mario Vendrell i el Víctor Lacruz. L´ equip impulsor de 3r d ‘ESO.

A l´equip de tercer tenim companys que ja hi eren l´any passat dins del grup de projectes i d´altres que s´incorporen enguany. Això ha estat enriquidor per ambdós, els uns per haver hagut de replantejar-se coses que ja havien treballat i que potser donaven com assolides i el fet d´haver-les d´explicar i consensuar amb  companys per als que era quelcom nou els ha obligat a pensar-les més i per als altres perquè han pogut aprofitar la “maleta d´experiències” que ja havien viscut els altre companys.

Per als alumnes de 3er serà la primera experiència en treball per projectes i el nostre objectiu era trobar un tema prou motivador i ampli per tal que després tothom pogués a partir dels seus propis interessos trobar algun subtema adient per al seu grup. Per nosaltres uns dels reptes ha estat el saber trobar el punt just entre que els quedés clar el que es pretenia amb el treball i el que havien d´entregar en acabar la setmana i el fet de no donar la feina massa pautada per tal que siguin ells mateixos generadors del seu aprenentatge i per tant fugir del “dossier igual per a tots” i aconseguir “carpetes d´aprenentatge”.

EL NOSTRE CENTRE

L’ Ègara té prop de 50 anys d’ història com a institució, però repartida en dos edificis, el primer situat entre Terrassa i Sabadell, en els terrenys de la Mancomunitat, i l’actual situat al barri de Can Parellada.

L’institut es va inaugurar el 1967, va ser el primer centre oficial d’educació secundària de la comarca, juntament amb l’Arraona, que era de nois, mentre que l’ Ègara era de noies fins al curs 77-78 , que es va convertir en un centre mixte. Els noms d’aquests dos nous centres es van decidir després d’ algunes discussions, en les quals es tenia clar que volien uns noms no conflictius en un futur. Al final es van decidir  pels dos noms amb què es coneixien les ciutats de Terrassa i Sabadell en temps dels romans, és a dir, Egara i Arraona.

En els primers anys l’ Ègara , es va omplir de noies de moltes poblacions properes a Terrassa i Sabadell, no és estrany  que fos conegut amb el sobrenom “Oxford del Vallès”.

Antigament, abans de la inauguració del centre, els alumnes que volien estudiar batxillerat havien d’anar a centres privats, per després fer un examen final de cada assignatura a Manresa, així podríem dir que feien una mena de selectivitat en finalitzar cada curs.

A més d’haver-hi estudis diürns, el curs 68-69, un any després de la inauguració, es van crear els estudis nocturns, ambdós eren l’ Institut Ègara però cadascun d’ells tenia la seva dinàmica i estil.

Aquesta estructura va continuar així fins al curs 96-97, que es va canviar el pla d’estudis cap a l’E.S.O i posteriorment al batxillerat. L ’ any 1999, després d’un gran nombre de manifestacions, es va produir el canvi d’edifici al barri de Can Parellada. Malgrat tot, la dinàmica de l’institut no va canviar donat que el quadre de professors i l’estructura d’ ensenyament van ser els mateixos. Des d’aquest moment i fins l’actualitat, s’ha continuat fent E.S.O i  Batxillerat.

És per això que  podem estar orgullosos de pertànyer a la història de l’ensenyament públic de la comarca del Vallès Occidental. Avui,  els professors i alumnes treballem cada dia per tal de tirar endavant el nostre centre,  l’ INS Ègara.